Hem sigut seixanta, els senderistes que hem fet la ruta Los Cloticos – Peña Escabia – Los Arcos.
Serà un recorregut en el què, recorrent part del Paratge Natural Peña Escabia (de 475 ha), podrem vore en primer pla els efectes impactants del gran incendi que s’inicià el 15 d’agost de 2022 i que va cremar 20.000 ha en una gran quantitat de municipis de l’Alt Palància i dels Serrans. Begís va ser el més afectat.
Per esta zona de la capçalera del Palància, el grup ha fet moltes rutes. Només a la Escabia hem pujat sis vegades. I moltes d’altres pels termes de Begís, Toràs, Teresa o el Toro. Guardem en el record experiències muntanyenques d’exuberància en vegetació mediterrània i verdor. Hui ens trobem un dramàtic paisatge de desolació, carbó i cendra.
La marxa que farem és sensiblement la de l’última vegada, la del 27 de setembre de 2017, però en sentit contrari i eliminant el tram entre Begís i el càmping dels Cloticos pel PR – 80.
Després de que des de l’embotelladora ens hagen donat el pas, l’autobús ha aparcat en Los Cloticos, on esperaven els set companys que han anat en cotxe.
Comencem la caminada a les 9.15 h. Els coneixedors de la ruta, Pepe Benet i jo.
Tots anem al Molinar pel PR – 80. Passem la plaça tranquil·la de l’era i baixem al pont. Comprovem amb horror que el Palància, per allí, no porta ni gota d’aigua. Ni un mal bassal. Una imatge inèdita i molt preocupant, açò per la sequera.
A partir del pont fins al cim serà tot un pujar seguit. Amunt i amunt.
Primer, al camí que va al naixement. En la casa del forestal (les 10 h) passem de camí a la senda que remunta un tallafocs i arribem al camí de Peña Escabia, que recorre a mitja altura el barranc del Resinero. Ara tenim dalt l’Escàbia i baix el Molinar. Allí, a les 10.25, parem vint-i-cinc minuts per a esmorzar. Fem la foto de grup perquè s’ha de fer la divisió.
El grup B, guiats per Rafa Sáez, J. Ramon i Arturo, tornarà a Begís pel camí de Peña Escabia.
El grup A seguirà eixa pista a la dreta i amunt. A les 11.06 h, entrats en la vall del Resinero, girem a l’esquerra i iniciem la senda de la variant del PR – 273 que, en ziga-zaga, puja a l’Escabia.
En este tram, sempre agradable de passar, ens trobem en que tota la pinada està viva. Segurament per la velocitat de les flames, cremà els arbustos i els dos o tres primers metres de les soques, quedant les copes grans del pins tal qual, verdes i vives.
Arribem, seguint les marques del PR, als 1318 m d’eixa part de l’Escabia que té el tallat vertical sobre els Cloticos. La coneguda com a Peña del Obispo. Són les 11.40 h. Foto de grup i vista sobre vall i muntanyes. El vent del dia deixa una visibilitat molt bona.
Baixem als 1284 m intermedis i pugem als 1331 m de la penya, allà a on està el vèrtex geodèsic de l’Escabia. Les 12.05 h. Vista darrere sobre la Juliana, la Bellida i la Salada.
La foto de grup testimonia que la collita de hui ha sigut bona. Vint-i-tres puntuen en la cobejada llista dels VINT-I-CINC MILS.
Toca fer la tornada a Begís per la senda per a on vinguérem en sentit contrari en 2017.
La ruta passa per una part alta del Paratge Natural que, en gran part, no es cremà. Llevat de trossos aïllats, el traçat és fàcil de seguir. Es passen bé quatre pedreres, una d’elles, més llarga.
Arribem a les 12.57 h a la bassa del Navajo de la Hilera. L’aigua, com era d’esperar, escassa i fangosa.
Seguim per la dreta per un caminet que porta a les restes del corral de Las Calabazas.
Ens incorporem al camí de la Masadica, que va pels Pradillos sobre la vall del Canales. Comencen a haver pals del SL-54, o Senda de los Miradores. Empalmem amb el camí de Peña Escabia, per a on, un poc abans, han passat els companys de la B.
Fem un tram d’eixa pista i seguim per la dreta amb les marques del SL-54 per un curt caminet de pujada que ens deixa en el mirador de Sant Cristóbal en la Santica.
El tram final de senda (per dir-li alguna cosa), ben marcat per les pintures del SL, però ben treballós de baixar, arriba al camí asfaltat dels Cloticos. En cosa de 300 m, estem en Los Arcos i l’autobús. Les 14.05 h.
Anem a dinar al Àlvaro de Viver.
Josep Requena