Hui ha sigut el dia de la neu desitjada. S’ha canviat de Sogorb a Pina, donat les nevades que van haver fa uns dies. Però, la veritat, sense la seguretat de que anàvem a xafar neu. Però ha eixit molt bé.
Quaranta-set assistents per a fer una circular des de Pina de Montalgrao per a pujar a l’alt de Pina, aproximadament com aquella en la que sí que hi havia molta neu del 18/1/2012.
L’autobús aparca en Pina de Montalgrao, un poble de l’Alt Palància de 213 habitants (als que els diuen, el seu gentilici, pinochos).
El matí és fresc, però no farà gens de vent en tot el dia. Està núvol. Comencem a caminar a les 8.45 h.
Girem a la dreta pel camí de Montán, que de seguida passem al camí de la Marina. En cosa de pocs metres comencem per l’esquerra del camí, junt a la bassa de La Fuente, a fer la pujada continuada per una senda. Les 9.02 h.
Prompte entrem en pinada. Travessem el camí de Montán i, als cinc minuts, també perpendicularment el camí de la Solana, que és la que puja al pic. Seguim pujant per senda. Passem per una àrea de descans amb bancs i caseta per a paellers. Queda un tram en ziga-zaga a on es pot anar veient cada vegada més pintades de neu que alegren la vista. A les 10.05 h estem dalt. Trobem l’ermita de Santa Bárbara y Santa Quiteria tancada amb porta de ferro. Des del poble, es fan dos romeries cada any. El diumenge més pròxim al 20 de maig, a Santa Quitèria; el 4 de desembre a Santa Bàrbara. En els dos casos, a part de missa, es repartix menjar, rotllets i vi beneït. Una cosa pareguda fem ara aprofitant dos refugis amb bancs, un que dóna a llevant i l’altre, a ponent.
També hi ha una caseta de vigilància, el vèrtex a prou altura, i una gran antena. Fora hi ha taules i bancs d’obra pintats de verd i coberts de neu.
La serra de Javalambre està coberta de neu, perquè des del Pina es veu la seua ombria.
Foto de grup. En els 1404 m del Pina puntuen vint-i-cinc senderistes que no ho vingueren aquell 18 de gener. Tornem a caminar a les 10.45 h.
Però va a canviar la cosa, perquè la tornada la fem per l’ombria de la serra. Tot és l’aïllada serra d’Espina. En eixa part és quan trobem neu. Molta neu. La neu desitjada.
Entrem un bosc espès de pins. Baixem per camí, primer cimentat. Cal anar amb precaució, pel gel. Deixem el ciment per l’esquerra, camí de terra. A la dreta, magnífica vista del Penyagolosa.
El trajecte del camí és sinuós, sempre a l’ombria i sempre nevat. Ens trobem bifurcacions, indicacions de senders, però seguim el track. Passem per la font del Rebollo.
El camí ara fa un poc de pujada. A les 11.45, abandonem el camí, baixant per la dreta per senda. Tornem al camí a les 12.10 h. A les 12.12 h, per l’esquerra, un sender baixa directament al poble, segons un altre track que havíem distribuït. Però és massa prompte i s’opta per seguir el track més llarg previst. El camí fa baixada suau fins a una bifurcació. Per la dreta, el camí de La Majana. Les 12.12 h. Seguim el camí recte i, ara, amunt. (Qui havia dit que tot era de baixada?). També deixem que vaja al recte un camí cap a Villanueva de Viver. Fem un gir brusc a l’esquerra i continuem pujant per camí, que de seguida abandonem per una senda que puja al costat del camí.
A les 12,46 h, deixem de pujar. Estem en el collado del Lobo. Uns quants fan la pujada per l’esquerra al Cerro del Lobo (1213 m i bones vistes). Elles tornen a la senda per a on han pujat.
Ara és una baixada continuada per senda, ara amb molta pedra, ara de fàcil xafar, però sempre avall.
A les 13.04 h, la senda acaba en el camí de Villanueva. Només queda arribar al poble, passant junt al cementeri, acabant en l’autobús a les 13.20 h. En els últims kilòmetres de marxa, ha fet un sol esplèndid.
Anem a dinar a l’Asador Aguilar de Sogorb. En acabar, repartiment de bombons Delizze, pels 5000 km d’Àlex i moscatell Montserrat, herbero Canteira i aiguardent El Afilador, pels CINQUANTAMILS de Vicent Ibàñez.
Rafa Cortés recorda la reunió de programació del dilluns 27 i l’assemblea d’AGMT del dimarts 28.
Josep Requena.