Els guies de hui, Ximo i Vicent Soler, ens han regalat una circular per la serra de Malacara, que ha culminat en el puntal de La Nevera.
Durant el viatge, Joaquim Soler, una alegria, ha detallat les dos alternatives.
L’autobús ha aparcat junt a la carretera de Setaigües, prop de l’A3 i de la gasolinera de Venta Quemada. Cinquanta senderistes.
Comencem a caminar a les 8.30 h. Anem a passar per un tram on s’han de creuar per baix moltes infraestructures. L’AVE, el tren convencional i les de l’A3 i els seus ramals.
El pont de la via de rodalia de Requena, de cara, en la part nord, té unes hedres exuberants. Passem per un pont de fusta a l’altra banda de la rambla de Papín, que porta aigua. Caminem rambla avall entre vegetació i passant per baix dels ponts de l’enllaç de l’A3. Eixa rambla aboca de seguida sobre la rambla de Los Ríos, que salvem amb un palet precari.
Anant per una senda erosionada, arribem a la dreta de la Colonia de los Prados. En un encreuament de camins, a les 9 h, es fa la divisió dels grups A i B. El grup B farà una bona volta de puja-baixa. Comencen per l’esquerra, mentre que els de l’A anem per la dreta. Anem entre ametlers, trobant-nos una gran creu de ferro. Després, una altra de fusta. Són del conjunt Verbum Dei. També una gran bassa.
Una senda ascendent passa per davall d’una línia de 400 kV. A les 9.52, comença la pujada forta, que pràcticament no donarà treva fins al pic.
A les 10.10 h, entre uns bancals de pedra, sol i ombra de pins, parem a esmorzar. Estem ja a 1000 m. La mitja hora per a agafar forces i acabar l’ascensió. Vicent va demostrar la seua habilitat com a encantador de serps.
Arribem al puntal de La Nevera a les 11 h. Envoltat d’antenes velles, el vèrtex està a 1118 m. És el punt més alt de la serra de Malacara, que dividix els termes de Bunyol i Setaigües. Allí, el grup va pujar, en un dia de neu, l’1 de febrer de 2006. Com que els VINT-I-CINC MILS començaren a computar-se en febrer de 2007, tots els qui han arribat hui, puntuen. Foto de grup.
Reprenem a les 11.20 h per un camí ample. Al poc, Vicent Soler ens porta, entre matolls, a vore la nevera que li dona nom al puntal. És girar a l’esquerra del camí, baixar a la nevera i tornar al camí. Seguim avant. Estem anant un tram curt pel terme de Bunyol, que deixem per a tornar definitivament al terme inicial.
El baixar per eixe camí (el del Collado del Perro), és una hora. A les 12.25 h, l’abandonem per una senda a la dreta. Fa baixada forta. Trobem bifurcacions. Són sendes fetes per motos i BTT. Una, a l’esquerra “Trompetes”, a la dreta “Virtual”. Nosaltres, a les trompetes, seguint la baixada entre pins. Alguna culada. La senda acaba a les 13 h. Per un camí i junt a un pont antic, tornem a la Colonia de los Prados i la rambla de Los Ríos.
Per la dreta, tornem al seguit de túnels que aniran salvant les infraestructures de l’enllaç de Venta Quemada i el tren. Tornem a la carretera de Setaigües, però ara a l’esquerra, perquè l’autobús el tenim aparcat en la gasolinera. Les 13.45 h.
Anem a dinar al 7 Caños (el Ferrer de sempre) de Setaigües.
Ben servits, Pepe L. Tortosa convida a aiguardent i herbero pels seus flamants 7000 km i Eugenio Alcázar, a bombons, nou Cavaller Sendersista amb 1000 km.
Mentre tornàvem, Rafa Cortés fa una explicació de la marxa del dimecres que ve a Alcoi.
Josep Requena