La serra del Montgó és una fita molt volguda pel grup. L’hem feta moltes vegades pujant-la i baixant-la per les diverses rutes d’accés. Hui s’ha fet un recorregut que, començant a Dénia i fent el cim, acabarà a Jesús Pobre. Hem sigut seixanta-un senderistes humans (més el Truco).
Durant el viatge s’ha recordat que hi hauria una opció principal, que pujaria al Cap Gros del Montgó i una opció B. Les dos alternatives esmorzarien en un punt comú. Els de la B anirien directament a Jesús Pobre per la senda del camí del Coll de Pous.
Aparquem l’autobús a l’eixida de Dénia. Comencem a caminar a les 8.40 h. Carrer amunt de cara a les parets verticals de la serra.
A les 8.53 h, abandonem l’asfalt, agafant una travessa per la dreta per una senda, eixint una altra vegada a la carretera de seguida. A l’esquerra queda l’ermita del Pare Pere, construcció recent dedicada al religiós fra Pere Esteve, el Pare Pere, nascut a Dénia en el 1583.
Arribem al camí de la Colònia. Les 9.12 h. Fem una parada. Explique que tenim dos opcions. Anar per l’esquerra a pujar a la cova de l’Aigua, que guiaré jo, o anar per la senda que puja pel racó de l’Ull de Bou, que guiarà Arturo Calaforra.
Els de la cova, caminem un poc pel camí de la Colònia, eixint per la dreta per una senda que puja a la cova de l’Aigua. És ombria. Arribem a una bifurcació, a la que tornarem. Vacil·lem un poc, però, per la senda correcta que va junt a les parets de la serra, acaba ens uns escalons de pedra que donen accés a la cova de l’Aigua. La visitem. Dins hi ha una galeria fonda que acaba en una estança on es recull l’aigua. És d’època romana. Ho testimonia una inscripció original protegida per una reixa. La transcripció és:
“Caius Iulius Urbanus, veterà, príncep del destacament de la legió VII Gemina Pia Felix Maximiniana, enviat amb els seus pel cònsol Decius Valerianus. Lucius Alfius Donatus, s’ocupà que fora feta (l’inscripció)”. Data del 238 d.de C. en l’època del mig segle d’anarquia militar o crisi imperial.
Baixem de la cova i tornem al punt comú d’adés. Les 9.57 h.
La senda es d’una vegetació esplendent, amb espècies protegides, com ara la falaguera polipodi, el galceran, l’herba-santa o el desferracavalls.
Arribem a la bifurcació d’on ve per l’esquerra la senda del qui han pujat pel magnífic racó de l’Ull de Bou. Cal ara fer un últim esforç: fer una bona pujada per senda de roca que acaba en una talaia, la penya del Racó de l’Ull de Bou, lloc triat per a esmorzar. Les 10.30 h. Vista excepcional sobre Dénia, una mar molt tranquil·la i el golf de València.
Abans de moure, es torna a avisar de l’opció B per la dreta, pel camí del Coll de Pous o, per l’esquerra, opció A ha de pujar al cim. Foto de grup. Les 11.10 h.
Els de l’opció principal van cap a l’est en ascensió suau. Passem la capçalera del barranc de l’Hedra, del que tindrem notícies a la tornada. Conforme seguim la senda, comprovem que la faena de hui consistirà en xafar pedres tallants contínuament. La ruta està poblada. Primer, un grup de cinc alemanys i un gosset. Un poc més avant, quatre esmorzen a la dreta. Enfront es veu la creu de Dénia (713 m). Seguim senda avant. Última pujada que passa junt a un pi solitari que dóna accés al Cap Gros del Montgó, vèrtex de 752 m. El lloc també és conegut com la Creu de Xàbia. (12.15 h)Gran vista sobre el poble. L’illa d’Eivissa es veu nítidament.
Fem una segona foto de grup. A tornar per la mateixa ruta que encara queda faena.
Tornem a transitar per la senda de les roques tallants. Trànsit de caminants amunt i avall. Dos jovenetes van lleugeres sobre les pedres com si xafaren una estora.
Arribem a una bifurcació de sendes a les 13.15 h. Allí s’ha de reagrupar el grup. Una parada.
Ara ve lo bo. S’ha d’anar a Jesús Pobre baixant per la senda que recorre la profunditat del barranc de l’Hedra. La senda, a part de les nostres amigues, les pedres, es de descens fort i a vegades, incòmode. Hi han passos escalonats en roca, pedra solta i vegetació tancada. Al final, una pedrera curta, una zona de vegetació exuberant entre parets verticals i, per fi, un traçat pla i de caminar plàcid.
Fora de l’estretor del barranc, passem per una zona on s’aprecia els efectes de l’incendi passat. Arribem a un camí empedrat. De la dreta ve la ruta de l’alternativa B.
Arribem a la carretera a les 14.50 h. Arturo ha tingut la feliç iniciativa de dir-li a Toni que portara l’autobús.
Ens estalviem el tram de carretera que quedava fins a Jesús Pobre.
Dinem, que ens ho hem guanyat. Al final, Toni Pastor Carpi ens obsequia per la seua flamant baronia Azul.
Josep Requena