Hem completat l’any senderista del 2016. Des del gener, hem fet trenta-cinc marxes, amb un total de 477 km, pujant un desnivell acumulat de 17.445 m. La participació mitjana ha sigut de 46,34 per etapa. S’ha gastat molta sola de bota, si sumem a eixos kilòmetres els fets de manera programada els dels amics del Camí, les eixides intenses als Pirineus i les marxes també programades dels companys que participen setmanalment en altres grups senderistes. No de vades les botes s’amortitzen tan ràpidament. En resum un any molt productiu en el què no hem hagut de suspendre cap eixida per pluja. Tot i haver sigut un any molt sec, algunes setmanes la pluja caiguda ha tingut el coneiximent de fer-ho, o fins dimarts, o a partir del dimecres a la vesprada.
L’any s’ha tancat oficialment, però encara queden dos dimecres: la setmana que ve en què Amèlia guiarà una etapa no computable per Xest i també tenim el dimecres del Dia dels Innocents.
L’última etapa programada l’ha guiada Santiago Vandellós, ajudat per Fernando i Joaquin, fent una magnífica marxa circular des d’Algímia d’Alfara. L’equip encarregat de gestionar l’assistència i les incidències d’overbooking, Fernando i Félix, han hagut de treballar de calent. Han arribat a estar apuntats setanta-un senderistes, encara que , al final, hem quedat en seixanta-nou. S’ha resolt perfectament amb cotxes suplementaris.
Abans de les 9 estàvem als afores d’Algímia d’Alfara (Algímia, de l’àrab al-jämi, ‘la mesquita’ i Alfara de al-hâra, ‘el barri, el raval’), començant a caminar a les 8.57 h, pel camí del Picaio. A dreta i esquerra es veuen els tarongers amb una estora en terra de taronges verdes podrides. Passem per baix de la via de Saragossa, arribant de seguida a la Via Verda, a un punt comú. Ara, anem Via avall per l’esquerra i, de tornada, vindrem de la dreta.
Arribem al toll de Ferrolan, gran acumulació d’aigua que ens barra el pas. El nom li ve d’una empresa del Port de Sagunt, Ferroland, que va fer allí excavacions per a traure argila. De fet, aquella partida es diu el Terrer.
Per a salvar la dificultat hem de fer una maniobra, passant un poc per la Via Verda, que feia poc que havíem abandonat. Entrem en la ratlla del terme de Torres-Torres. Passem per baix de l’A-23 i seguim per un camí asfaltat, que al poc deixem per un oblicu a la dreta. De cara ve un caçador amb escopeta i gossos. No s’ha de caçar en divendres i cap de setmana? Que fa este home hui? Se senten més caçadors per ahí. No anem segurs de perdigons els dimecres? Després, dos dones ens donen ànims.
En el camí, a la dreta, caquiquers; a l’esquerra, tarongers. Passem la CV-310 pel km 32. Va a Serra per l’Oronet. La coneixen bé els nostres esforçats ciclistes. Més camí asfaltat, ara tot tarongers. De cara, un dipòsit d’aigua i les primeres muntanyes de la Calderona. Fem una parada per a alleugerar-nos de roba, que ve pujada. A les 10.18 h.
Un camí ascendent ens deixa en una bifurcació al costat d’una casa. Les 10.18 h, bona vista i bon lloc per a esmorzar. Trenta-cinc minuts de descans.
Ara, camí amunt, fent esses, pugem, portant al costat una filera de caquiquers regats gota-a-gota a una revolta pronunciada, en que una senda puja entre pins a la dreta i les parets verticals del Picaio de Calbet. Hui passarem pels quatre picaios d’Algímia, el de Calbet, ara, i el Redó, de Punta i del Pilonet, al final de la marxa.
Arribem al punt més alt de l’etapa. Entre pins, no és la culminació del Picaio de Calbet, però la tenim a poca distància. La senda comença a baixar a poc a poc. Al final, ve un tram curt de baixada forta que ens deixa en un camí junt a una gran xàrcia de protecció dels arbres front als pardalets.
Arribem al final de la xàrcia al costat de l’A-23, que la passem per baix i per l’esquerra. En passar l’autovia, girem un poc a la dreta. Parem a les 12.20, en el camí del Picaio, en la ratlla entre els termes d’Algímia i d’Alfara. Allí Santiago té previst fer la divisió A i B i és on fem la foto de grup. Els del B continuen pel camí del Picaio cap al poble, mentre que els de l’A pugem per un camí prou ascendent, passant d’Alfara a Algímia, fins arribar al Picaio Redó. Excel·lent mirador i barana de fusta. Al costat, la caseta dels Coets, restaurada com a observatori forestal.
Ara és senda que baixa un poc junt al Picaio de Punta, entrem per última vegada en el terme d’Alfara de la Baronia, i passem prop del Picaio del Pilonet, baixant decididament entre pins i, al final, la senda passa a ser un camí cimentat entre tarongers que va de cara a un pas baix la Via Verda. No la passem per baix, sinó que girem un poc a l’esquerra per a incorporar-nos al traçat de l’antiga via d’Ojos Negros. Caminar plàcid per ella, fent un tram en trinxera excavada a mà entre la roca ennegrida pel pas de les locomotores de vapor de la companyia basca Soto-Aznar, que, des del 1907 al 1972 transportà el mineral de ferro al llarg de 204 km des de Sierra Menera fins a la Companyia Siderúrgica del Port de Sagunt. Actualment, es la via verda més llarga de l’estat espanyol, de 160 km, 21 ponts i 20 túnels.
A les 13.36 h, arribem al punt on havíem passat de matí a les 9.02 h. Un últim tram curt pel camí del Picaio i final d’etapa. Les 13.40 h.
Anem a dinar al restaurant El Reino de Gilet. Entre la bona gestió de Santiago, el bon menú i l’àgil atenció del personal internacional, fem un dinar concorregut de setanta persones. Tenim l’honor de que hagen vingut a acompanyar-nos els entranyables Fernando Viña i Agustí Seytre.
En acabar i fer un brindis amb cava, ve el capítol d’honors i premis.
Monedero guardona a Ricardo Mir, pels seus VINT-I-CINC MILS, a Salvador Cervera, nou Barón Azul i superador dels CINQUANTA-MILS i a Mariano Pérez Mayor, sòlid Barón de Acero.
També li fa els honors al nostre president emèrit, Pepe L. Tortosa, àgil senderista amb setanta-cinc anys d’experiència vital.
De tornada, Amèlia explica la marxa no computable per Xest per al dimecres 21. En la web vos podeu apuntar. Com que un dimecres és un dimecres, encara queden per omplir el del 28 i el 4 de gener. Ànim, guies!
Bon Nadal a tots, feliç Cap d’Any i millor (per favor) any 2017.
Josep Requena.