Hem fet la prova de regularitat per Artana, gràcies a Pepe Monedero. L’última la férem el 19 d’octubre de 2022 a Aín.
Han participat cinquanta-quatre senderistes. Pepe ha explicat, micro en funcionament en mà, les característiques i els equips. Bàsicament és: cinc equips eixint de l’urbanització Zorear d’Artana en sentit a rellotge i cinc a contrarellotge. A més, un grup B que té una marxa per a visitar les mines de la Font de Ferro.
El dia, esplèndid.
Monedero anava donant l’eixida i cronometraria el final als d’un sentit, mentre que Alfonso ho faria als de l’altre sentit. A més, Pepe Monedero guiarà al grup B i Alfonso, entre eixida i arribada, farà una incursió cap al calvari d’Artana.
Foto de grup inicial de tots i cadascú a punt.
L’últim equip en eixir, format per Àlex, Amèlia i jo. Faré una mera descripció del recorregut.
El primer quart d’hora, tot pujada per bona senda fins al camí del Llomet Pelat. Un tram de pista de descans i torna a pujar pel camí de la Mina de la Font de Ferro. Per allí ha sigut per a on han passat els de la B visitant tres mines.
Nosaltres, amunt, passem junt a la Quadra, restes d’una quadra de l’exèrcit republicà de la guerra civil. De seguida, arribem al colladet de Castro (543 m). Estem en la cresta d’Espadà i en el GR-36, entre els termes d’Alfondeguilla i Artana.
Girem a la dreta i una pujada ens deixa a 615 m en un punt alt. Al costat d’un signe de Federo, parem a esmorzar. Allí coincidim uns minuts amb els equips 6 i 7.
La veritat és que el panorama és fantàstic amb tan nona visibilitat i tan bon oratge.
Els del 6 i 7 van fent camí, mentre que nosaltres acabem d’esmorzar i reprenem GR-36 cap a l’oest. Baixar a 562 m i tornar a pujar. En compte de seguir per la cresta, el GR va per un tram d’ombria molt agradable per la dreta. Per ahí és per a on comencem a trobar-nos als equips que venen en sentit contrari. Els primers en aparèixer, els de l’equip 4. Pocs metres darrere, l’equip 1, que serà el guanyador de la prova, format pels campions Amadeo Dolz, Vicent Taroncher, Ramon Campos i Fernando Ruíz. També pocs metres darrere, l’equip 5. I un centenar de metres després, l’equip 2, femení al 100 %, Magdalena, Pepa, Nieves, Maria José, Teresa i Ana. Junt a elles, els de l’equip 3.
Seguim pel GR-36, amb puja i baixa un poc. Als deu minuts, passem junt a una bifurcació que indica a la dreta “senda el Gamelló” i Artana, 3,3 km. Eixa no és l’alternativa. Cal seguir GR avant. Després seguim “un poc més” del compte i rectifiquem, baixant pel camí del Plantiu, també prou ombrívol. Este camí el deixem per un altre a l’esquerra que puja fins a la capçalera del barranc de la Canaleta i tornem camí avall. En una revolta a l’esquerra del camí és quan una marca de pintura blava i un piló de pedres indica l’inici de la llarga senda, preciosa, sempre marcada de blau i pedres fiteres. Indica un cartell “ruta de dificultat mitjana”. Cal anar amb compte. Passem un parell de barranquets i arribem a la primera casa de l’urbanització de la Font de la Figuera. Entre els arbres, comença a vores la desitjada Artana. Quan arribem al punt de control, Alfonso s’alegra de vore’ns.
Acudim a l’autobús. Tots rebem un refrigeri. Cervesa fresca. Hum!
A dinar al Paquita d’Eslida. La maquinària de Paquita i fills està a punt per a servir eficaçment el dinar.
En acabar, es proclama l’equip guanyador. L’equip número 1, integrat per Fernando Ruíz, Ramon Campos, Vicent Taroncher i Amadeo Dolz.
Durant la tornada, Alfonso Soler llig un text, magníficament escrit i plenament sentit, dedicat a Fernando Beltran, qui formarà part, en el lloc en el que per sempre tots el tindrem, del grup senderista d’AGMT València.
Josep Requena