En ple hivern de calendari i en un dia primaveral, Isabel i Rafa ens han portat pel Parc Natural de la Serra de Mariola.
Hem acudit seixanta-quatre senderistes, que s’agruparan en opció A i B. Vorem que a cada grup li tocarà una perla fabulosa. Als de la A, el Montcabrer, fita majestuosa de la Mariola, i als de la B, el barranc del Cint.
Hem eixit a les 8.35 h dels afores del Polígon Industrial Els Realets d’Alcoi. Anem primer per un camí cara amunt, per les Cotes Altes. El camí entra en una primera pinada, on hi ha un gran piló de pedres enmig. Seguim. És el traçat del PR – 25.3. Camí de Serelles.
Arribem a la font de Serrelles a les 9.23 h, després d’haver pujat per una escala de pedra i baranes. Passem junt a una basseta i seguim amunt per senda.
Sempre amunt, tornem a un camí i parem a esmorzar als peus de la Mola Alta de Serelles, a les 10.15 h. La mitja hora i bones vistes.
Seguim per senda ben poblada de vegetació i pins, fa uns anys rebrotats, arribant al collado d’en Sabata a les 11.05 h. Estem a 1011 m. En este punt conflueixen uns quants senders, entre ells, el GR-7, del que férem l’etapa font de Mariola a Alcoi en maig de 2014. També el gran GR-330 de les muntanyes del sud, la primera etapa del qual la tocàrem el dia del Montgó.
Ací s’ha de fer la divisió dels grups A i B.
Els de la B van baixant cap a l’entrada del barranc del Bou o del Cint, passant per un paratge extraordinari. Al final, l’Estret del Cint, el Teular i l’autobús en el punt de l’inici.
Els de la A, des del Collado d’en Sabata, seguim sempre amunt amb les marques dels GR-7 i 330, que en este tram són coincidents. Als pocs minuts, entrem en el terme de Cocentaina.
Sempre al sol, a la dreta queden els 1102 m del Cavall Bernat. Amunt, després del Pla de les Vaques, passem les Monteses. La senda allí baixa entre roques. Mentre avancem, anem saludant als grups de senderistes que venen de cara.
De seguida, ve la senda de pujada al Montcabrer. Ben protegida per barana de fusta, arribem al vèrtex a les 12.05 h. Són 1390 m d’un vèrtex ben volgut, on el nostre grup ha estat moltes vegades. Per exemple, desembre del 2007, maig del 2012, maig del 2014 o novembre del 2017. Hui, puntuaran per als cobejats VINT-I-CINC MILS nou companys i companyes.
Foto de grup, acabar d’assaborir l’amplitud de les vistes, comprovar com un grup de quatre o cinc cabres salvatges, allí dalt li fan els honors al topònim del cim i a fer la baixada per la mateixa ruta de les baranes.
En el sender general, passem per la paret entapissada d’hedra de la font del Montcabrer.
En les Saleretes, a 1172 m, el GR – 7 abandona per l’esquerra al GR – 330 i a la nostra ruta, de la dreta ve de Cocentaina el PR – 27. Les 13 h.
El tram d’ara és pla. Hem entrat definitivament en el terme d’Agres. De seguida ix a l’esquerra una pista on, a 470 m, està la Cava Gran. La visiten uns pocs companys.
A poca distància està el refugi del Montcabrer. Un grup d’esportistes està fent-se un bon dinarot. Per l’esquerra ix la Pista Forestal de l’Ombria que, amb un poc més de recorregut, porta també a Agres.
Comença ara una llarga baixada ininterrompuda (PR -27 i GR – 330). És la senda de les Caves. Al principi, molts escalons de pedra, després, a les 13.40 h, travessem un camí. A la dreta, sender Botànic, el que porta a l’alt de Montagut, al que els germans Soler ens guiaren en octubre de 2017.
Per un traçat molt bonic i pel bosc de l’ombria, finalment travessa el barranc del Convent, passem junt al Santuari de la Mare de Déu del Castell, arribant a Agres. Acabem al costat de la pensió de Mariola a les 14.15 h.
Van acudint tots i els de la B, que venen en autobús.
Canviats, anem al restaurant Barxeta, que està carrer avall.
Ben dinats, Rafa Cortés proclama que Fernando Martí fa hui els 4000 km.
De tornada, Mariano invita al viatge a Polònia.
Josep
CRÒNICA ALCOI – MONTCABRER – AGRES (21 – 02 – 2024)
