Marxa Circular per Albalat dels Tarongers. 24/01/2018
Pareixia que batríem el rècord d’assistents a una marxa perquè en el fitxer d’inscripcions hi havia 74 registres, però amb les baixes, els duplicats i els corregits ens quedem en 47 unitats senderistes. Una xifra respectable però no de rècord. Com que Albalat està prop, el viatge des de València es fa en cotxes particulars.
Abans de l’hora prevista, les 8.30 h, tots excepte dos estem en l’aparcament a l’entrada d’Albalat, enfront del local de la Llar de Jubilats i de l’ajuntament. Mentres esperem als retardats, podem contemplar l’imponent edifici del palau castell que s’alça entre l’ajuntament i l’església.
A les 9.45 h, quan sabem que els que falten estan a tall d’arribar, mamprenem la marxa. Fa prou fresca, 7º C, i alguns s’equipen amb guants. Eixim d’Albalat pel pont estret sobre el riu Palància, que està totalment sec. Passem davall l’autovia Mudèjar i anem per la dreta cap a la zona dels Terrers. Deixem l’asfalt i circulem per una pista en ascens i rodejats de pins. Prenem el camí del Garbí i poc després el deixem i seguim per una pista a l’esquerra en direcció est.
Després d’una suau ascensió veient davant la paret de la cara nord del Garbí continuem baixant fins a travessar la carretera de Segart. Tornem a anar en ascens i passem per la font de la Murta, sense una gota d’aigua. Són quasi les 10.30 h i alguns demanen esmorzar, però Santiago, que hui conduïx la marxa, no accepta les peticions perquè vol buscar una zona solellada.
Per fi, arribem al tossal de les Rojes, on lluïx el sol. Ací parem per a l’esmorzar. La temperatura ara ja és més elevada i després de la mitja hora habitual, reprenem la marxa. Ací se separa el grup B amb nou senderistes conduïts per J.V. Pastor. S’evitaran una baixada difícil i uns quatre quilòmetres encara que també pujaran, els que vulguen, a la Redona.
Es del grup A iniciem la baixada cap al barranc de Segart. És una baixada llarga i amb alguns trams difícils de practicar, propícia per als esvarons i caigudes. Però la prudència del grup fa que es faça el descens sense cap contratemps. Després, hi ha un nou grup de huit senderistes, que li direm el grup “AB”, que conduïts per Pepe Hernandez, van per un travessa per a evitar l’última pujada i uns tres quilòmetres. Al final del descens anem per la Foia i creuem novament davall l’autopista, seguint per la plataforma de l’antic ferrocarril d’Ojos Negros. Passem per un túnel llarg i fosc i, poc després, entrem a Albalat pel mateix pont d’eixida. Els dels grups B i AB anem arribant cap a les 13.30 h i ens ajuntem en la Llar de Jubilats a prendre una clara mentres esperem al grup A que arriben cap a les 14.10 h.
Ha sigut una bona marxa ben preparada per Santiago que es coneix molt bé tots els camins i sendes d’esta zona.
A dinar quasi tots vam anar al Regne de Gilet, on sempre, ben atesos, servixen racions abundants. Els cremaets finals estaven molt bons.
Hui no han hagut premis de cap classe ni tampoc bombons i mistela. Però ho hem passat molt bé.
JLT