La marxa de hui ha coincidit amb la Convenció Lúdica de Benidorm, que, com tots els anys, organitza GMT València. Ha consistit en una interessantíssima ruta lineal per vora mar al llarg de la Vila Joiosa. El coneixedor de la ruta ha sigut el nostre flamant viler, Jeroni Lloret Baldó.
La veritat és que, a part de les vistes marítimes fantàstiques, l’etapa ha estat carregada d’història i patrimoni artístic i arqueològic que, per a molts que no coneixíem la Vila, ha resultat una sorpresa enriquidora.
L’autobús ha parat el la part sud de la Vila Joiosa, junt a la mar. Quaranta-set senderistes en bus i uns trenta, que havien d’acudir directament des de Benidorm.
Mentre venien els últims, eixim a les 9.15 h a visitar el turó de la Malladeta, que el tenim al costat.
Allí està en estat d’abandó la gran vila Giacomina. És un palauet construït pel doctor Alfonso Esquerdo Iborra, viler de família de metges. Nebot del doctor José Mª Esquerdo, metge president del Partit Republicà i de tota una saga de metges reconeguts. El palauet, d’estil historicista, té en l’exterior símbols maçònics, cristians, judaics i islàmics. El nom de la vila li ve de la segona dona del doctor Alfonso Esquerdo, Giacomina Bellani de Borgi, argentina filla d’un gran constructor, maçó igual que el seu gendre viler. Cada dos anys, el matrimoni venia des de l’Argentina a passar-hi una temporada coincidint amb l’hivern austral.
La vila Giacomina li la cedí al traumatòleg doctor Bastos en el 1939, el qual dirigia l’hospital suec-noruec d’Alcoi, que hagué d’abandonar amb motiu dels bombardejos d’Alcoi per l’aviació franquista per a continuar en el palauet l’activitat quirúrgica i també la seua residència. Tres mesos més tard fon detingut i condemnat. En acabar la guerra, la vila fon ocupada per la Divisió italiana Littorio.
Al costat, més prop de la mar, una torre cilíndrica també d’aire historicista, li servia a José Mª Esquerdo de lloc de treball i lectura.
Al costat de la torre, i en un mirador sobre la platja del Paradís, Lucía, una xicona es prenia un temps curt de relax enmig d’una jornada laboral esgotadora.
Als peus del mirador, les excavacions del santuari ibèric de la Malladeta. Com tots els santuaris ibèrics, des d’ell es veu l’eixida i la posta del sol. Allí es trobà la cèlebre figureta ibera de l’exvot del Gasparot.
En això que arriba el grup de més de trenta caminants procedents del Palm Beach. El grup, internacional, es suma al nostre formant una comitiva llarguíssima.
Són les 9.47 h i ens posem en marxa a recórrer de sud a nord la costa de la Vila. Com ha explicat Jeroni, estem en una ciutat amb gran història. Poblats ibers (possible Àlon o Àlaun) o , barri comercial grec (Alonís) o la ciutat romana Allon, situada en la costa a mig camí entre Dianivm (Dénia) i Lucentum (Alacant). Passen els visigots, bizantins, cinc segles musulmans i el cavaller Bernat de Sarrià, almirall de Jaume II que fa de la nova Vila Joiosa la punta de llança, en el 1300, del regne de València. Un bany d’història en un passeig.
Per senda, a les 10.03 baixem a un passeig entre eucaliptus i una barana de fusta a l’esquerra i una platja de 3 m de pedres, que acaba en la Punta del Moro. Passem la platja de l’Antoneta i el riu Amadòrio, amb molts peixos en l’aigua salada.
De seguida, la platja ampla i llarga de la Vila. Jeroni ens ensenya les cases típiques marineres, estretes i multicolors. Acaba en el club nàutic, amb drassana final.
Passem a la platja del Varador, on a l’ombra d’arbres i cara a la mar esmorzem des de les 11.45 a les 11.05 h. Venen les platges consecutives dels Estudiants i la del Tio Roig. Allí pugem per escales i barana de fusta a un nivell més alt. Passeig pla per eixe nivell de la partida de la Tellerola i tornem a baixar per escales i barana al riu Torres, entre un canyar.
Entrem junt a la platja del Torres entre oliveres centenàries i salzes.
Per l’esquerra pugem un poc fins arribar a la torre de Sant Josep. Les 11.40 h.
Estem davant d’un monument funerari romà de gran rellevància que mereix una extensa i documentada explicació per part d’Alfonso Soler.
Normalment, els monuments funeraris estaven ubicades al costat d’una via de comunicació. Però el romà difunt tingué la idea de ser soterrar en un punt prominent sobre la via més transitada de l’imperi romà: la mar.
És una de les grans torres romanes de la península. Hi ha una a Daimús similar, però va ser derruïda pels seus propietaris. Les tres més importants són la torre Cega, a Cartagena, la dels Escipions, prop de Tarragona i la de Sant Josep, a la Vila. Però la que tenim davant és la més gran i important amb 11 m d’alçària en el seu origen.
El nom de torre d’Hèrcules li ve del malnom d’un propietari anterior. Segurament, en la repartició de terres que faria Bernat de Sarrià, els terrenys de la torre se li adjudicarien a un tal Josep. Amb el pas del temps, això anà oblidant-se i passà a santificar-se el nom: torre de Sant Josep.
Més avant, es construeix una casa de camp annexa per la part de ponent i s’aprofita com a reforç del sistema de les torres de guaita de la costa, ja que el propietari de la casa posa un colomer dalt de la torre romana..
Alfonso diu que l’interior va ser espoliat, trobant-se només tres queixals. En una làpida de marbre del Buixcarró està gravat el nom del possible difunt: Lucio Terencio Mancino.
Documentació del monument funerari romà y torres vigies
Com que la torre està sobre quatre escalons perimetrals, aprofitem la disposició en nivells per a fer la foto d’un grup tan concorregut. Les 11.45 h.
Deixem el monument i passem el barranc de Ferrandis pujant, junt a la platja del Torres, per una senda en rampa rematada per escales i protegida per barana. Ara anem per senda vora mar, que també es un camí ramader (la Colada de la Costa). En un mirador, tres xiques “s’alegren” de vore passar a Àngel.
Poc a poc anem pujant i li peguem la volta a la cala Fonda. A les 12.15 h es fa la divisió de grups. El B, per l’esquerra van per una senda que els porta a un tram d’asfalt. Els del grup A van al recte per una senda més a prop del mar que acaba en una baixada forta fins a la platja del Racó de Conill (nudista). Passem de llarg. Nosaltres només en portem un, encara que nuet de cintura cap a dalt.
Per senda, es puja a una esplanada que a la dreta té un mirador, també sobre la platja naturista anterior.
Són les 12.37 h. Ara toca crestejar cara amunt. És el moment físic del dia. Per una cresta vora mar, arribem a la torre d’Aguiló. Allí ens retrobem A i B. Les 12.54 h.
Explicació també d’Alfonso Soler. És una formidable torre de guaita, construïda per Antonelli, el constructor de molts sistemes defensius de la costa per ordre de Felip II, dit el Prudent.
La torre té molt de valor històric. És de planta quadrada i té 14 m d’alçària. Consta de finestres per a la comunicació per senyals entre torre i torre i té un matacà o espillera, per tal d’atacar als atacants. Alfonso fa un aclariment obvi, després de dir que en el XIX la torre va ser usada per la guàrdia civil per al contraban.
Les 13.10 h. El grup principal baixa, vorejant el pla del Gamell; els més atrevits, baixen directament, cresta avall. Tots acabem en la cala de Finestrat, a on esperen els dos autobusos. Les 13.25 h.
A dinar al Palm Beach. Café i tertúlia a la terrassa, acabada per la necessària foto de grup, tantes i tantes vegades fetes (una per any) en l’escalinata de l’hotel.
Només pujar a l’autobús, Fernando Guerri proclama que el gran guia de hui, Jeroni, ha fet (i al seu poble) els primers 1000 km.
Eixa bona notícia contrasta amb la contrarietat de una gran retenció en la pista de Silla (encara com, inopinadament, el València acabà guanyant 3-1).
Josep Requena