La ruta de hui ha sigut preparada per Santiago Vandellós, Joaquín Fdez. Pedrón i Fernando Martí Garcia, encara que Santiago no ha pogut vindre.
Es tracta de un recorregut singular, per a vore les restes de fortificacions de la Guerra Civil.
Acudim a Novaliches, una població de menys de 100 habitants que forma part del municipi de Xèrica.
Comencem a caminar a les 8.25 h, en un dia clar, anant cap a Xèrica per la carretera, CV-212, per la que passarem tres vegades. Just abans de l’autovia A.23, girem per un camí a l’esquerra, que ens porta a un pas de l’autovia en un túnel de 2 m d’altura, que ara sí que passem. Anem a pujar un poc per senda a la dreta a vore el primer búnquer. Observem unes marques de pintura blava. És la senyalització de tota la ruta de les fortificacions de la Guerra Civil.
El primer búnquer es conserva en bon estat i la seua situació era estratègica, dominant l’entrada de les vies de comunicació al costat de Xèrica. Darrere, està Viver. Les 8.45 h.
Baixem a un camí. Anant per la dreta, junt a una séquia, passem al costat de l’ermita de Santa Bàrbara. Un cor de gossos dóna la benvinguda. Per la dreta, una senda ens deixa de seguida en el segon búnquer. Igualment en bona conservació i situació similar al primer. Les 9.03 h.
Tornem pels gossos i la séquia. Pugem a vore les restes d’una construcció, de la que queden dos arcs perfectes. Baixem al camí i al túnel de 2 m. A l’eixir, girem per un camí a la dreta. Ara, només entrar en el camí de Las Perdiguera, visitem a la dreta lo que podria ser un recinte per a comandament. Hi han unes pintures: “Viva la República. 16/9/1938. XII Batallón de Zapadores”. Les 9.21 h.
Abandonem el camí per l’esquerra i baixem, entre camps d’oliveres centenàries, a la carretera CV-212, la que va a Navaixes. A la dreta uns metres d’asfalt i l’abandonem, pujant a la Tarihuela. Allí dalt, abandonant un cam, trobem, a l’esquerra, el tercer búnquer. No conserva la coberta. El punt estratègic és similar al dels anteriors Les 9.53 h.
Baixem a un camí on hi ha una casa cercada de xiprers. Arribem a un camp abandonat a les 10.10 h. Esmorzem de les 10.10 a les 10.40 h.
Seguim. Venen de cara tres gossos lladrant-nos.
Tornem a baixar a la CV-212. Girem a la dreta i passem el pont sobre el barranc del Cascajar (el tornarem a passar en la Font del Clero).
Abandonem la carretera per l’esquerra i arribem a dos búnquers més. Un d’ells té l’interior colmatat de terra.
Pel camí d’adés, a l’esquerra hi ha una primera bassa.
A les 11.25 h, cal abandonar el camí per visitar unes restes a la dreta. Són les 10.25 h. Uns pocs continuen camí avant, mentre que la majoria abandona el camí per una senda a la dreta, sempre ben marcada en blau. Pugem a la Loma del Boalaje i el Puntal de Jérica. El puntal, a 555 m, és el punt més alt del dia. Punt molt estratègic, ja que domina el pas de la rambla de la Penya Roya i el riu d’El Regajo (l’embassament d’El Regajo l’alimenten els barrancs d’El Regajo, el d’El Cascajar, el del Collado Blanco i el riu Palància).
A eixa altura visitem un búnquer vertiginós, ben protegit, tot i que li falta la coberta. Als costats, més búnquers situats sobre les parets verticals de la penya.
Seguint les marques i a Joaquin, el guia, tornem al camí. Les 12.05 h.
Allí mateix, abandonem el camí per l’esquerra i trobem de seguida un altre búnquer, prou ben conservat, amb inscripcions de la Compañía de Zapadores”. Al costat, el túnel de lo que podria ser un polvorí.
Baixem al camí i ens fem la foto de grup.
Seguim, passant junt a una segona basseta.
A les 12.35, ens desviem per a visitar el búnquer que fa nou. Al costat, un altre que anima a la gent a entrar i eixir (com pot). Tornem al camí. I sempre, oliveres velles.
Arribem a un gual sobre el barranc de los Pilares, allí a on aboca sobre el barranc del Cascajar. Seguim uns metres avant, passem el del Cascajar i arribem a la Font del Clero.
Desfem uns metres, tornem a passar el d’El Cascajar i, per una senda que va junt al de Los Pilares, el deixem per l’esquerra per arribar a la porta d’una propietat particular, a uns corrals vells i tornar a passar per pont i camí per l’exuberància verda del barranc del Cascajar, que baixa l’aigua del port de l’Herragudo.
Allí mateix estan la Font de Novaliches. Només queda acabar la pujada al poble, passar per l’església de San Miguel. El seu rellotge de sol marca puntualment les 11.22, perquè són les 13.22 h.
Acabem en la plaça, el frontó i l’autobús. Són les 13.25 h.
Anem a dinar al restaurant Asador Aguilar de Sogorb, ben conegut.
A l’acabar, Rafa Cortés anuncia que Fernando Jartín ha fet els 1000 km i és nou Cavaller Senderista.
De tornada en bus, Rafa comenta que, com que el dimecres està programat el Benicadell i que, ara per ara, la previsió pareix que anuncia pluja, que estiguérem atents a les notícies en el full d’inscripció, perquè es podrien fer canvis en la programació de lo que queda de curs, posant, en cas de que es confirmaren les previsions, una marxa per la Calderona, deixant el Benicadell per a un altre dimecres.
Josep Requena