Quina marxa més preciosa hem fet pels contraforts nord de la serra d’Espadà. Una lineal entre Suera i Benitandús, passant pel despoblat de Suera Alta, la Font de Castro, els Òrguens i Benitandús. Ho han preparat magníficament Rafa Cortés, Manolo F. Feijoo, Paco Puchades i Joan Romero.
Hem assistit 43 senderistes i hem tingut un oratge ideal.
Eixim de Suera a les 8.30 h pel camí Vell de Matet, que abandonem per la dreta. El camí, en eixe punt passa sobre el barranc de Castro. Entrem en una senda ascendent, a trams ben empedrada i protegida per una barana de corda i fusta. I encara una senda més estreta, bonica i ombrívola, que porta al despoblat de Suera Alta. (9.15 h). Tenia en el segle XIX 20 cases habitades per 50 persones i una capella dedicada a Sant Bertomeu. Va ser un dels quatre llogarets islàmics que estaven ben protegits pel Castell de Maus (no s’ha pogut visitar per obres). Més avant, la població anà desplaçant-se al nucli urbà de la Suera actual.
Tornem a baixar la senda d’accés i continuem per senda, també empedrada a trams, junt al barranc de Castro, aigües amunt. La remor de l’aigua resulta refrescant. A la dreta, trobem una figura d’estètica estrambòtica (de boca tenia unes agulles d’estendre de color carabassa). A l’esquerra Un pal indica la font del Porc, que crec que és la de la Bocamina, que no visitem
Junt als corrals de Castro, baixa per la dreta la senda que ve del Castell. Allí comença una pista ampla que, de seguida deixa en la Font de Castro. El recinte de la font és mol ampli. Decorat de xiprers, la font té una filera de canelles d’on ix una aigua de qualitat. Setze xorros.
Anem a taules de fusta per a esmorzar. De les 10.10 a les 10.40 h.
Ara continuem pel camí de Pedralba, barranc amunt. Junt a la font de l’Avellaner, deixem el camí per l’esquerra. Senda amunt i vegetació que deixa, en bona pujada, en el mas de la Campana, a on hem estat en vàries ocasions. El distintiu del mas és una campana feta amb l’ojiva d’una bomba de la Guerra Civil que no arribà a explotar. Movent el batall, regala l’ambient amb un so nítid.
A partir del mas, per la pista de la Campana baixen dos ciclistes. Una amable ciclista fa la foto de grup.
Per la pista per a on baixava la parella, serà per a on seguirem. Ací coincideix amb el GR-36, que el passàrem en febrer del 2017, fent l’etapa de Torralba a Alcúdia de Veo.
La pista és ací prou planeta, però prompte, en una esplanada que està junt a unes ruïnes, comença una altra vegada senda a la dreta, costera amunt.
A les 11.53, per la dreta abandona cara avall per la Barrancada el GR-36, directament a Alcúdia de Veo. La nostra ruta continua pujant. De seguida, arribem al punt més alt del dia (720 m). Es veu el Ràpita i el pic d’Espadà. En estes altures, els pins canvien per sureres. Passem un forn de calç. En la zona hi ha trinxeres de la guerra i lo que pareix un centre de comandament de planta circular. Estem anant per la cresta de la muntanya, per la ratlla entre Suera i Alcúdia de Veo.
Arribem a un punt de reunificació. Més fotos.
Ara ve una senda en baixada pronunciada, coincident en eixe tram amb el PR-161. Un pal diu que als Òrguens falten 30 minuts.
A baixar amb compte. A les 13.20 h arribem als impactants Òrguens. És un impressionant paratge geològic de plaques de pedra rodeno, situat a més de 600 m sobre el mar, creat per l’erosió de l’aigua. Es denomina així perquè les seues espectaculars columnes recorden els tubs d’un orgue. Als peus tenim l’embassament de Veo. Modest, un hm3, recull aigua del riu de Veo per a regular el reg d’Onda.
Ens recreem en els Òrguens fent fotos de mèrit.
A continuar baixant. Baixada forteta.
A les 13.40 h trobem un pal del PR-161 i del GR-333 (un circular de 104 km i 15 etapes que uneix els 15 municipis de la Mancomunitat Espadà-Millars). La senda en descens continu i vegetació abundant, deixa en el pk 23,6 de la CV-223, prop de la cua del pantà.
Caminem fins a l’entrada de Benitandús. Mentre arriben els últims i l’autobús, xarrem amb tres treballadors que estan condicionant l’entrada a l’aldea.
És d’agrair als quatre promotors el regal de la marxa de hui. 14,2 km i 640 m de desnivell.
Anem a dinar a Suera a l’hotel Verdia, una antiga almàssera i molí fariner que té un aspecte impecable. Ben servits, dinats i beguts, Rafa Cortés proclama a Vicente Llopis Cavaller Senderista (1000 km, preludi dels que vindran).
Josep Requena