El grup d’AGMT va fer el GR-7 i el GR-10, dos grans senders que recorren la geografia valenciana. Hem volgut continuar l’experiència, ara amb el GR-36.
El GR-36 recorre longitudinal la fantàstica serra d’Espadà ,des de Montanejos a la Vilavella, amb una longitud total de 63,5 km. El projecte l’hem allargat, afegint-li el tram de Montanejos a la Pobla d’Arenós, que coincidix amb el PR-126 (i també d’un tros del GR-160, de nova creació). Este tram, encara que transcorre pròpiament per la serra de Pina, es pot considerar una continuïtat de la serra d’Espadà. El projecte, dividit en vàries etapes, l’hem programat per a fer-lo des de l’interior cap a la mar. Així que hui ha tocat la primera etapa.
Hem sigut quaranta-nou assistents. L’autobús, parat en la rotonda del Gulliver i tocant la campana de l’eixida. Comprovem que de la llista d’apuntats falta una enigmàtica Pilar. Pilar, Pilar…? En l’últim segon, a tall d’eixir apareix (i resulta que tenia bigot).
Els guies seran Conxa Campos i Pepe Benet. Pepe, durant el viatge amplia la informació de les opcions. I es que, a part del recorregut complet de l’etapa, s’oferia l’opció de fer des de la Pobla a l’aldea de Los Calpes, on estaria l’autobús, o bé des de Los Calpes a Montanejos.
Toni aparca l’autobús a l’entrada de la Pobla d’Arenós. Comencem a caminar a les 9.25 h. Primer, pugem per una escala de pedra que ens deixa en un carrer que puja pel calvari. Entre les estacions, tres boques d’entrada a unes bodegues antigues. Acaba en el cementeri que està junt a l’ermita del Loreto, construïda a finals del segle XVII. A l’esquerra, l’embassament d’Arenós.
De seguida, deixem el camí cimentat per la dreta, pujant per una senda amb les marques del PR-126. Arribem a una senda molt bonica, que remunta el barranc de la Jara, que té parets de roca imponents a la dreta i enfront.
En la partida de Los Corrales, un descans en la pujada. Passem junt a un corral totalment restaurat i una porta de fusta nova.
A les 10.06 h, arribem a un encreuament en un coll, punt més alt del dia. Passem de senda a camí. Un indicador de fusta indica a l’esquerra l’ermita de San Cristóbal. Està dalt d’un puig. En ruïnes i envoltada de vegetació, va ser un temple de transició del romànic al gòtic. Només queden els arcs apuntats de pedra, part dels murs i la porta.
Estem en Los Pilones. A la dreta, El Chorrico i la Carrasquica. Per senda, parem a esmorzar just dalt de la carretera CV-208, que ve de Barraques. Ho fem de les 10.25 a les 11 h.
Passem la carretera, seguint per un camí. Només girar a l’esquerra pel camí de La Loma, a penes visibles, es veuen unes ruïnes.
Abandonem el camí, atallant per una senda un parell de vegades.
Sempre de baixada ara, arribem de senda a un camí cimentat on estan les primeres cases de Los Calpes, aldea de la Pobla d’Arenós.
Com que allí es farà la divisió, fem la foto de grup (11.45 h). Mentre Paco fa la seua faena amb el penjoll de càmeres de sempre, ens ve de cara el Toni corrent a tota pastilla per a unir-se al grup. L’esprint arranca l’admiració i la hilaritat del grup.
Es queda un grup de cinc, que continuarà en l’autobús i anirà a la zona de Los Baños.
Els Quaranta-quatre seguim pels carrers de Los Calpes, que té cases noves o ben reconstruïdes. Passem un pont que salva el barranc de El Cabezo. Molta vegetació. Passem de camí a senda i de senda a camí, passant per camps d’ametlers, amb un marge de pedra a l’esquerra. A les 12.15 h, arribem al terme de Montanejos. La senda baixa entre pins per l’ombria d’Arnau. Arribem al camí de La Maimona, que passa l’aigua del riu de la Maimona. El camí puja i a les 13 h, arribem a un pal, indicador del Sendero de la Bojera, el SL-105, que per l’esquerra va junt al riu. Puja fins al Morrón de Campos, amb la possibilitat la Cueva Negra, acabant en Los Baños.
Però el grup seguix al recte. També per allí va el SL-105, el PR-126 i el GR-160.
A les 13.20 h, ens trobem al el GR-7, que per la dreta continua per camí cap a Montán.
A l’esquerra passem a una gran senda, el tram més impressionant del dia, el de Los Cinglos de la Maimona, el que l’argot dels escaladors li diu La Plaza de las Catedrales.
Impressionants formacions i parets calcàries de gran altura o profunditat.
Per fi, la senda fa un gir a la dreta, baixant de cara al poble de Montanejos.
El remat fins a la carretera, junt a l’ambulatori i unes escoles el fem per una senda imaginativa per la que ens guia Benet.
Fi de la marxa a les 14.30 h. Canviats, l’autobús va a Montán. Passat el poble, Toni fa una demostració de punteria passant el bus per un pont estret sobre el riu de Montán que ens porta al restaurant La Piscina. Dinem.
La setmana que ve, descans.
Josep Requena