La marxa de hui ha sigut la prova de regularitat. Una modalitat que no fèiem des del 2015. Pepe Monedero l’ha preparada, ajudat per Vicent Ibáñez. I quaranta-cinc d’assistència.
Durant l’anada, entre Pepe i Vicent han explicat tots els detalls de la marxa, acabant de configurar els equips.
La ruta lineal, d’Eslida a Aín, detalls de la prova a banda, ha sigut una preciositat senderista que hem d’agrair-los als dos. A més, la quasi totalitat del traçat ha resultat inèdit, i mira que hem escorregut eixa zona central del Parc d’Espadà.
L’organització consistia en que sis grups de tres participants isqueren d’Eslida cap a Aín, mentre que set de tres feien el sentit contrari, d’Aín a Eslida. Cada equip havia de portar el track en el GPS i autocronometrar-se.
D’Eslida eixien:
- Jeroni Lloret, Javier G. Orozco i Paco Castelló.
- Santiago Vandellós, Fernando Martí i Joaquín Fernandez
- Manolo Feijoo, Mariano P. Mayor i Carlos Polo.
- Félix Torres, Antonio D. Salmerón i Fernando Jartín.
- Ángel Gil, Joan Romero i Jordi Nogués.
- Àlex Gomis, Vicent Soler i Josep Requena.
Controlador de l’eixida, Vicent Ibáñez Tejedor.
D’Aín eixirien els equips:
- Vicent Taroncher, Ramón Campos i Pedro Gamarra.
- Ramón Domingo, Gregorio Mora i J.Juan Martínez.
- Isabel Matarredona, Rafa Cortés i Pepe Benet.
- Pepe H. Calvo, Xavier Beltrán i Paco Julià.
- Arturo Olmeda, Gaspar Calomarde.
- Ricardo Mir i Rafa Sáez.
Controlador d’eixida, Pepe Monedero.
A part, la resta de companys que no anaven a realitzar la competició, eixirien d’Aín seguint el track i fer el recorregut d’anada i tornada a conveniència.
Faré una descripció del fantàstic recorregut des del punt de vista del meu equip.
Als afores d’Eslida, en una taula situada al costat d’un cartell descriptiu de rutes, com ara, la 3, dels Corrals o la 4 del campament de Cocons, Vicent Ibáñez organitza eficaçment l’eixida dels equips, que cronometra cada tres minuts. El meu equip ix l’últim, a les 9 h 13 min, baixant per a passar la rambla d’Artana. A la dreta, les restes d’un monument. Un pont romà, datat en el s. II a. C.
Entrem en els Corrals, una agrupació de cases o corrals de pedra singulars. D’allí s’accedix a un mirador d’Eslida. Darrere, el perfil de la serra i enfront, el Tarraguan.
Ara, per senda empedrada, sempre amunt i entre pins. Eixim a un clar i un tram de camí. A la dreta, una bassa. Les 9.41 h. El trosset de camí és un descans: és el pla de la Rosa. Però acaba el pla i el camí, i, hala, a seguir pujant per senda.
A les 10.10 h, en una zona de roques nues parem a esmorzar.
Seguim. L’equip de davant el tenim a la vista i escoltem parlar a Àngel.
Seguim per la pujada de Sanxis. Comencem a vore cartells que anticipen el campament i una caseta de pedra seca, amb les teules assolades. Hem entrat en el gran campament franquista de Cocons. Es una sèrie de restes de la guerra civil de fortificacions del bàndol sublevat, que conté elements com ara, trinxeres, nius de metralladores, cuina o la caserna del Comandant. Tot per a atacar la línia XYZ republicana que estava enfront.
Eixe tram es pla, curt però pla. I és el punt més alt del dia. El pla del Batle, a 669 m.
En una baixada curta i forteta, arribem a la pista de Cocons. Girem a la dreta per la pista uns 200 m. Allí, en el pla de Cocons, hi ha dos bifurcacions de camins. Però el track ho resol. Molt de bosc. Entrem en el terme de Tales. Allí comença l’encontre. Venen de cara els equips que han eixit d’Aín. Els primers, a les 11.20 h, Taroncher, Campos i Gamarra. Després els següents. La veritat és que en eixe tram no van massa separats. Salutacions, ànims, que si ve pujada, que si queda poc o molt i coses paregudes. Rafa i Ricardo tanquen el rosari d’equips a les 11.30 h.
A les 12.20 h, sempre pel bosc, entrem en el terme d’Aín. Hem baixat un poc però toca tornar a pujar. Les 12.14 h. En una revolta forta del camí a l’esquerra, en una bifurcació de camins, ve recte el circular SL-29, que ens acompanyarà fins a Aín per la pista de l’esquerra que puja fins als 600m.
Allí, baixem per un sender empedrat fins arribar al racó esplèndid de la font de les Bassetes. Molta vegetació. Al costat, un forn de calç. Les 12.30 h.
Un camí, amb barana de fusta a la dreta que resguarda del barranc, porta en pocs minuts a l’asfalt de la CV-223. Girem a l’esquerra. A penes 50 m de carretera y senda que baixa per la dreta. Abans d’arribar al costat de la Rambla d’Artana, passem l’aigua que travessa el paviment en eixe tram de la senda i que baixa de la font de les Bassetes. Passem la rambla. Ja hem arribat a Aín. Queda l’última pujada. En una paret a mà dreta està la marca del GR-36. Per allí passàrem fent el transespadà un 5 d’abril del 2017.
En la plaça d’Aín, tots reunits, presos els temps i a punt de traure la mtjana i proclamar l’equip guanyador, anem en bus a La Torreta de la Vall d’Uixó a dinar (allí dinàrem l’última marxa abans del confinament covid).
El dinar abundant i bo. Fideuà amb secret, boletus i rovellons. I generosos segons plats. Les botelles de cervesa es buidaven només tocar taula.
En acabar, Entre Paco Castelló (pels seus 8.000 km) i Javier G. Orozco (pels seus 5.000 km) ens conviden a bombons, mistela i herbero.
L’equip guanyador, el més “regular”, el format per Joan Romero, Jordi Nogués i Àngel Gil.
Josep Requena