La marxa ha sigut una circular per Iàtova. Quatre coneixedors de la ruta. Amb els episodis consecutius de pluja abundant i, posat que s’havien de passar tres corrents d’aigua, s’havia recomanat anar ben preparats amb botes impermeables i dos bastons, ja que els dies anterior l’aigua corria pel riu Juanes de manera torrencial. Per a confirmar la garantia que té el grup front a les adversitats atmosfèriques, ni ha plogut, ni ha fet fred ni hem hagut de passar el Rubicó.
L’assistència, de cinquanta-nou caminants (sense comptar a gossos/es), concorreguda, com va sent habitual en les últimes setmanes.
Eixim a les 8.45 h, caminant un poc per la carretera de La Portera. El principi de la ruta va a coincidir amb el PR-148, sender lineal que va a Tabarla. Abandonem l’asfalt als 300 m per la dreta per un camí pedregós i prou costerut. És el primer esforç del dia que ajuda a posar la temperatura corporal a nivell estival i a que el sistema cardiovascular s’acabe de despertar.
A les 9.07 h recuperem l’alé, caminant ara per un tram de un poc descendent. Als costat, pins. Al mig de camí, trobem una successió de bassals de les pluges passades que obliguen a caminar fent eslàlom.
A les 9.15 h arribem a un camí pavimentat. Per la dreta, ve de Iàtova el SL-165, sender circular que durant els següents 2 km, coincidirà amb el PR-148. Seguim de pujada, encara que més tranquil·la que la primera.
A les 9.55 h, acabem de pujar. És el punt més alt del dia (682 m) en una bifurcació de camins junt al corral de La Galena. Ací, el PR-148 continua recte cap a Tabarla. El grup gira per camí a la dreta, seguint ara només les marques del SL-165.
Per eixe punt alt, amb bones vistes, transitem en pla, gestionant més tolls d’aigua. En cosa de 5 minuts, arribem a un “cuco” molt curiós i ben conservat. Consta d’un corral-vestíbul i d’una entrada per una porteta al recinte cobert. Per la zona hi ha moltes mostres d’estes construccions tradicionals de pedra seca.
Seguim ara cara avall per senda entre molta vegetació. Un gran coscollar. Arribem a les 10.18 h a una casa amb les finestres obertes i un cotxe a la porta. Caldrà esmorzar més avant.
Girem a la dreta, baixant per una senda pedregosa amb pendent. El tram és un museu a l’aire lliure. Pareix una ruta faraònica o els guerrers de Xi’an. A dreta i a esquerra del camí, cada 5 m aproximadament algú (no Vicente) ha fet uns pilons artístics de pedra, de més d’1 m d’alçària, pedra sobre pedra, rematades per una pedra de forma cònica. Tan impressionant i estètic com inexplicable.
En acabar la baixada monumental, arribem a una casa abandonada que té una gran esplanada mig obrada i uns providencials bancs laterals, ideals per a parar a esmorzar. Des de les 10.22 h a les 10.52 h.
Fem 5 minuts de baixada. Passant un camí, caminem un tram en pla. A les 11.18 h, girem per uns camps abandonats, tornant a baixar. Passem per un tram de senda en forta baixada prou esvarosa. No fem cas d’una indicació que, a 30 m a la dreta, marca el cuco del Viñasco.
Arribem a una pista, i a la dreta. Baixem de qualsevol manera, també per costera forta i marcada amb el SL.
A les 12 h, arribem a un camí, que serà a on es farà la divisió de grups. Parada per a la foto de grup. Els de la B, per la dreta i el SL-165, a Iàtova, que està a poc més de mig kilòmetre. Els de la A a l’esquerra. Passem per un bassal gran que ocupa tot el camí ample i a mà dreta, el parc de bombers.
Passem el primer barranc potencialment perillós, el de La Huerta, que resulta que l’aigua hui ja ha desaparegut, quedant dos tolls d’aigua queta. No res.
Però ara a posar el cos en marxa i a fer una altra remuntada, esta vegada per un traçat de roques llises, alternades amb pedra solta. Dotze minuts de treball.
Després ve un tram pla. A l’esquerra, el corral de Ruta. Passem l’era gran que té a la porta i a seguir per senda plana que ens acosta al riu Juanes en un punt a on bufa el vent amb ganes.
Toca fer la baixada per senda en costa, agradable i que fa que amaine el vent.
La baixada acaba en el primer pas del riu Juanes. Porta aigua, però resulta fàcil de passar (pedres i branques de baladre providencials).
La senda va un poc acompanyant el riu, al que tornem a baixar de seguida per a tornar-lo a passar, salvant unes branques grosses de baladre que ara destorben més que ajuden. La maniobra fluvial està acompanyada pel cant potent de baríton d’unes granotes.
Seguim un tram curt de senda al costat d’una séquia que porta a passar per baix d’un pont alt de formigó que té dos arcs grans de radi variable que dóna accés a la urbanització del Río Juanes.
Hem de passar arrimats a un estrep lateral i arribem a una estora de fulles seques entre arbres grans de ribera que donen accés a un balneari antic abandonat. Una sénia, conta Vicente, moguda pel corrent de la séquia, proporcionava l’electricitat al balneari.
De seguida, tornem a passar a la banda esquerra del riu (pas fàcil, una camallada i avant).
Anant paral·lels al riu, a mà dreta les parets de roca negra són de gran bellesa. Les granotes continuen cantant, indiferents al pas del grup.
Arribem a una indicació: “Partidor de Aguas”. És un bon mirador sobre el conjunt accidentat de riu i roques.
A les 13.25 h, arribem al primer mirador sobre l’inici de la gran cascada de la Cueva de las Palomas. Preciosa i molta aigua.
Fem una rodada en descens, passant per unes ruïnes i tornem a la cascada, però als seus peus. Allí hi ha tres persones. És el punt més baix del dia (450 m). Un privilegi.
Seguim avant i arribem a un mirador sobre la cascada. És nou, cimentat, amb barana de fusta i un banc.
Només queda caminar en direcció a Iàtova, guiats per un company iatovenc que es coneix les travesses. Arribem a l’autobús a les 14.07 h.
Anem a dinar a La Venta del Pilar de Bunyol, no sense que Toni ens obsequiara involuntàriament amb unes filigranes contràries a les indicacions exactes de Pastor.
En acabant de dinar, Pepe L. Tortosa anuncia que Enrique Valdeolivas ja és Caballero Senderista i que J. Vte. Pastor ha arribat a Gran Senderista.
Es recorda la necessitat de fer la transferència per a la llicència federativa i de presentar propostes per al trimestre que ve per a la reunió de programació del dilluns.
Josep Requena