Amèlia, hem pogut fer el barranc de Ballesteros. Tenies raó: eixe paratge ha justificat l’espera. Un barranc preciós.
Quaranta-set senderistes hem acudit a l’estació de Xiva, després d’una espera pel trànsit. Darrere d’Amèlia, la tirera de cotxes ha aparcat junt a una caseta del conegut camí de l’Enebro, junt al barranc dels Conills.
Anem a fer el PR-385, passant pel barranc de Ballesteros i la senda de los Malos Pasos, per una part de l’extensa serra de Xiva, en un dia amb un oratge impropi del final d’octubre.
Comencem a caminar per camí a les 9 h. Prompte fa una bona baixada per a passar per primera vegada el barranc de Ballesteros, ara per dalt. El camí aboca al camí de l’Umbría. A dreta i esquerra, el PR-385. La nostra opció és a la dreta. De seguida per la dreta, a una senda que va entre pins menuts. Tornem al camí, que en ascensió arriba a una zona plana en la que, en passar la Casica de Manuel Pelaburros, arribem a la font de l’Umbría, de la que cau al barranc un fil d’aigua.
Seguim transitant el camí amb el barranc a la dreta fins arribar a un pal indicador del GR-233 que recorre la serra. Senyala a la dreta un camí que serà per a on tornaran, seguint les marques del GR i les indicacions d’Amèlia, els del grup B.
Un poc més avant està el punt del desig, eixa baixada al barranc que el 23 de novembre passat no es pogué fer per la pluja.
Posada l’hora que s’ha fet, parem un poc avant a esmorzar. De les 10.25 a les 10.45 h.
En reposar forces, Amèlia diu que els del B poden fer un tram del barranc, així que encara no ens dividim. Bo, sí que tornem uns arrere per a fer la baixada de rigor al barranc per uns escalons de ferro posats en un mur de roca del camí, mentre que uns altres va darrere d’Amèlia per una senda que naix d’on hem esmorzat per estalviar-se els escalons i acudir igualment al barranc.
El barranc és molt bonic de vegetació, senda pel llit i per zona de roca llisa. De tot.
Arriba un moment que la senda va a un camí que se separa un poc del barranc, anant a una revolta a on tenim un bon escenari per a la foto de grup. Les 11.20 h.
El grup B torna arrere. Transita aigües avall el tram bonic del barranc i puja per els escalons de ferro. Arriben al indicador a l’esquerra del GR-233. El seguixen anant junt al barranc que el passen dos vegades. Baixen pel mateix tros de senda per on hem pujat tots de matí, arriben a la bifurcació d’adés del PR-386, baixa i puja al nivell del barranc i, a les 13.50 h en els cotxes.
Tornem al grup A, que en costera forta puja primer per senda i, després, camí pedregós exigent que ens deixa en el camí de Las Carreteras (12.13 h). En la dreta, un dipòsit d’aigua. Per l’esquerra baixen dos ciclistes BTT. Per l’esquerra anem arribant a Monedi, el punt més alt del dia, amb vistes extenses. Un quart d’hora més i deixem el camí de Las Carretas i girem a l’esquerra per la Senda de los Malos Pasos. Estem en Los Guarañones, a 875 m.
La senda, amb marques del PR-385 i del GR-233, va entre matolls en descens imperceptible fins a la Muela del Gavilán. Allí la senda comença a baixar fins al pla de Los Palmerales. Es veu per l’esquerra com aguaita per l’esquerra del pic d’Espadà el Penyagolosa. Sobre la zona de l’Horta es veu un tap gris. Primer pensem que seria la contaminació. Uns aclarixen que és la crema de la palla de l’arròs de l’Albufera.
A les 13.20 h, la Senda de los Malos Pasos continua per la dreta cap a Los Tramusales. Nosaltres, seguint el PR-385, seguim per una senda al recte que té una baixada, esta prou més pronunciada que acaba en el camí de l’Umbria. Allí hi ha un altre pal del GR-233. En el camí, girem a la dreta, desfem el tram de camí anterior i, després de l’última pujada en el pas per dalt del barranc de Ballesteros, acabem en els cotxes a les 14.15 h.
Uns van a dinar a la venta del Pilar de Bunyol mentre que uns altres se’n tornen a casa.
Josep Requena