Descarrega’t el track

El grup de Senderisme de l’AGMT ha gaudit hui d’una molt interessant excursió circular amb eixida i arribada a la històrica població de Xèrica de la comarca de l’Alt Palància. L’excursió ha esta preparada pels companys Santiago Vandellós, Joaquín Fernández i Fernando Martí i ha estat una delícia dels sentits l’estar en permanent contacte visual amb la multitud de corrents d’aigua que flueixen a cada racó i auditiu amb la remor del líquid element corrent per entre séquies, cascades i rierols.

A les nou hores hem arribat al paratge de pícnic que Xèrica té a la vora del riu Palància i prompte 53 senderistes hem iniciat la marxa per la vora del seu llit corrent amunt i en direcció Nord i tot seguit tombant cap a l’Oest segons va el riu encaixonat i observant l’exuberant vegetació de ribera preferentment de xops o pollancres però també de nouers, oliveres i cirerers.

Hem deixat darrere les fonts de Randurias, del Consuelo i del Carmen i prompte, a les nou i mitja, arribem davant d’una pedra imponent que ens indica l’arribada al paratge del Sargal. Coves i balmes utilitzades pels homes prehistòrics entre el Paleolític Superior i el Neolític que visitem per un xicotet recorregut que ens mostra les estances o refugis d’aquells habitants.

Retornem al llit del riu i caminant riu amunt arribem a una zona de pícnic on parem a esmorzar. Se sent el soroll de l’aigua en passar per la nostra vora i xalem d’escoltar els xiulets també la rica fauna voladora que ens acompanya. En quant acabem l’esmorzar, continuem riu amunt i poc després se separem en angle recte del llit del riu en direcció Nord cap a Viver. El camí passa per un altre jaciment d’habitacles prehistòrics dit las Cuevas de Gallur de semblants característiques al que acabem de relatar i amb la cova principal de fons es fem la o les fotografies de grup. El camí s`ha fet costerut per arribar a Viver i abans d’entrar al poble veiem una zona de pícnic molt ombria i bonica –la Floresta de Viver- amb un cascada al fons i amb les restes d’una piscifactoria del temps dels romans segons explica un indicador adequadament situat que també assenyala que el nostre recorregut està sobre el PR 63.2.

Travessem el poble de forma longitudinal en direcció a l’ermita de sant Roc. L’ermita corona un important tossal que superem per un camí curt però empinat. Abans d’entrar a l’explanada de l’ermita un camí a l’esquerra ens duu a zona de trinxeres prou ben conservades de la coneguda línia de defensa XYZ de la guerra 1936-39.

Després de observar l’ampla panoràmica  des de l’ermita reprenem el camí ara en direcció Est i iniciem el descens cap a Xèrica. Pel trajecte acompanyem durant un llarg recorregut una important séquia amb bon roll que desemboca, ja dalt de Xèrica, en una bassa quadrangular de dimensions considerables, la Balsa Mayor.

Baixem a Xèrica i la majoria optem per anar al visitar el Castell de Xèrica del qual queda un important torre mestra -en restauració- situada al cap d’amunt del poble i també el campanar aïllat d’estil mudèjar molt airós i que sobreïx de les altures construïdes particulars. Passem també per l’exterior de l’església parroquial de Santa Àgata, obra gòtica que té la façana modificada en estil renaixentista.

Realitzada la visita cultural, tornem al llit del riu i pel passeig que en volta el poble per la vuelta de la Hoz observem les conduccions d’aigua paral·leles al riu i els assuts que les abasteixen. Al poc i anant riu amunt, arribem a les catorze hores a l’autobús després d’haver recorregut 14 km i haver pujat un desnivell acumulat de 630m.

El restaurant Sánchez ens ha ajudat a recuperar-nos i a les postres hem degustat els líquids espirituosos i les xocolatines de Amadeo Dolz i Rafel Cortés Gosàlvez i hem celebrat els 2.000 kms. de Ricard Mir. Enhorabona!

 

A G i N