Molt interessant excursió circular la que Paco Castelló ens ha preparat el dia de hui amb inici i arribada a la població de Xelva (><3.000 habitants), capital de la comarca dels Serrans. Hem començat la marxa des de l’extrem nord del poble molt pròxim a la plaça de bous on ens ha deixat l’autobús a 54 senderistes i on han arribat, a més, 8 membres més en cotxes particulars.
Una volta més la meteorologia ens ha reservat un esplèndid dia per a la pràctica dels senderisme, després d’una jornada de precipitacions, hui a l’eixida, el cel era ras, l’ambient molt calmat i la temperatura força agradable i tota la natura agraint el regonet del dia anterior.
A les 8.45 hem començat a caminar en direcció nord per una pista de muntanya prou plana que prompte ha girat cap a l’est en sostingut i suau descens seguint les indicacions de Peña Cortada i les marques del GR 7, GR que ja vam fer en direcció contrària pel periple del GR 7 de Nord a Sud per les terres valencianes. A les 9.30 hem abandonat la pista i el GR 7 i agafem una senda -PR 92- que pren direcció sud-est.
De seguida es trobem les primeres restes de la conducció d’aigua de temps dels romans en forma d’aqüeducte del qual només queden que tres columnes. La senda s’encaixona per la conducció d’aigua tallada en la roca i en girar una revolta a l’esquerra ens apareix les restes de l’aqüeducte molt ben conservat que salva uns 18mtres d’altura sobre elBarranco de la Cueva del Gato amb una llargària aproximada de 35 metres. Travessem el barranc per damunt de l’aqüeducte i a l’altra banda ens espera que la conducció d’aigua travessa una immensa penya a través de túnels i la pròpia canal tallada en pedra viva que dóna idea de la monumentalitat de la que seria l’obra tota. Aquesta conducció d’aigua obra dels romans del final del Segle I, se li reconeix un recorregut de apròx. 28km salvant desnivells i altures i no es sap si es va acabar o no, però, havent-se descartat el subministrament d’aigües a les poblacions de Sagunt o Llíria que tenien el propi sistema d’abastiment i donades les dimensions de la conducció, recentment es pensa que seria per algun sistema de reg del pla de Llíria.
A continuació, a les 10.00h hem parat a esmorzar i en acabar hem iniciat un descens prou costerut que ens ha dut al fons de la Rambla d’Alcotasper on continua la senda del PR 92. Pel fons del barranc de molta profunditat i intensa verdor i en direcció, ara Sud, hem continuat fins arribar a la població de Calles.
Sense entrar al centre urbà, hem arribat al riu Toixa (Tuéjar). Per la seua vora sempre en sentit ascendent, ara pel marge dret, ara per l’esquerre, ara salvant desnivells per les vores i entre vegetació de ribera, -canyars, xops o pollancres i oms-, tot per la nomenada Ruta de l’Aigua, hem arribat la playeta de Xelva. Poc abans a l’altura delMontecico amb el riu i Xelva com a fons es fem la fotografia de grup. El paratge de la playeta, on hem arribat a les 13.00 hores, és una ampla àrea de pícnic, que inclou un gorg o bassa gran de riu on a l’estiu s’aprofita per a prendre el bany.
Des d’allà, uns han agafat el camí directe a Xelva interessats en conèixer els barris jueu i morisc i uns altres encara s’han allargat a visitar el túnel Olinches, túnel també tallat en roca viva per on corria l’aigua que movia les turbines d’una central elèctrica hui abandonada.
Després de creuar Xelva i haver fet 16.5km i haver pujat un desnivell acumulat 445m, hem arribat a les 13.45h a l’autobús que ens esperava a prop del restaurantEl Rincon de los Pacos on a les postres hem celebrat els 4.000Km de Ximo Gómez de Membrillera i els 2.000 de Jaume Lorente amb begudes de Xaló i coca de llanda. Enhorabona a tots dos!!
AGiN