CRÒNICA XÀTIVA – CRESTA VERNISSA – PENYA SANT DIEGO – CASTELL (8-4-2026)
Setmana pasqüera i marxa no computable. Una circular des de Xàtiva, fent la creu i cresta de Vernissa, tornant pel castell. L’hem guiada Pepe L. Tortosa, Nieves i jo.
La mateixa ruta la férem el 23 d’abril de 2014 (també no computable i també en setmana pasqüera) i el 10 d’octubre de 2018.
Els cotxes els hem aparcat a l’eixida de Xàtiva en el carrer Camí de la Bola. Vint assistents.
Comencem a caminar per una senda des de l’inici, a les 8.45. Després d’un tram rocallós i relativament pla, es fa la divisió prevista. Les 9.
A l’opció de la creu i cresta anem Vicent Soler, Paco Chirlaque, Paco Martínez, Joan Romero i jo. Una xicona de Xàtiva que puja amb nosaltres (un poc més ràpida, sí) ens fa la foto en la creu a les 9.35. Deu minutets per a vore la panoràmica de Xàtiva als peus, la serra del castell, la ruta recentment equipada amb cordes des del Portet Vell i intuir la cresta que ens espera. I a l’aventura d’anar seguint la pista d’uns puntets blaus que orienten com anar passant els punts un poc vertiginoses de la cresta de Vernissa, dites les Penyes Roges.
Arribem als 454 m del vèrtex de Vernissa a les 10.30.
Fem marxa arrere. Tornem a les 9. Perquè els demés, la B, han seguit la senda cap al coll de Sant Diego, guiats per Pepe i Nieves. Arriben a Sant Diego sobre les 10.10 i paren a esmorzar, mentre que esperen als cinc de la cresta.
Tots junts en el coll a les 10.55. Esmorzar ràpid dels cinc i a seguir.
Baixem tots al Pla d’Agulló i girem a l’esquerra per la senda del Camí del Portet. Trams al sol i trams a l’ombra, a les 12.09, un pal indicador del PR-78.1 indica a l’esquerra al castell. Al final en ziga-zaga, arribem a la porta dels Socors. (El nom ve de l’auxili que demanà Lluís Crespí de Valldaura, senyor de l’Alcúdia en el XVI, per l’atac dels agermanats). La porta guarda moltes històries i llegendes més. Són les 12.30 i foto de grup a la porta.
Entrem per una galeria a la plaça d’armes, situada entre el castell Vell, a la dreta nostra, o castell Menor, d’origen ibèric, ple d’històries del pas d’Anníbal, romans i àrabs. I a l’esquerra nostra, el castell Major, que guarda una història riquíssima que Pepe L Tortosa ens va contant.
El castell Major va ser Presó d’Estat de la Corona d’Aragó. Estigueren tancats personatges il·lustres, com ara el Comte d’Urgell, Pere Quixal, abat de Poblet, un germà de Francesc de Borja o el duc de Calàbria.
A les 12.50, eixim per la porta principal i baixem a la gran cova dels Lleons.
Abandonem l’asfalt per una senda que, a l’esquerra baixa, deixant-nos primer en la cova de les Gotetes, cova natural en la que hi ha construït un aljub (un dels molts que té el castell).
Després, a la nevera. De finals del XVII, té 10 m de diàmetre i 12 m d’altura. Dalt de la cúpula hi havia una imatge de la Mare de Déu de les Neus. La neu es guardava, procedent de les caves de Mariola. La funció de la neu era preparar beguda fresca a l’estiu i baixar la febre als malalts.
A la dreta, baixem a l’església de Sant Feliu. Les 13.20. De construcció actual d’estil reconquesta (1265), abans hi hagué un temple romà i una basílica visigòtica. L’atri es sustenta amb columnes romanes, totes elles diferents, procedents de les vil·les romanes de la zona.
La porta de l’església està tancada i no podem vore la imatge de Sant Feliu de Girona (conegut en el poble com El Cabut) patró del Xàtiva.
Tornem a passar junt a la nevera i anem a la cova dels Coloms. Les 13.35. Gran cova oberta sobre vistes a Xàtiva, en un altar hi ha una imatge de la Mare de Déu de la Pau.
Eixim per la porta de la muralla exterior i per senda baixem als carrers superiors del poble, acabant en el punt on estan els cotxes a les 14.05.
Anem a dinar al Club de Tennis Xàtiva de la Llosa de Ranes. Molt bo el dinar. Gràcies Pepe.
Josep Requena
