Hui ha tocat tornar a passar per la serra de Martés. Ja ho férem setze valents en un dia de prediccions dissuasives, el 29/9/2008, i també el dia que passàrem per la serra fent el GR-7: el 13/03/2013.
Hui n’hem sigut cinquanta-quatre.
La Venta de Gaeta, punt d’inici i final de la marxa, és una aldea de Cortes de Pallás (Cortes de Pallàs, de fundació musulmana, fou baronia dels comtes de Pallars des del 1232 per facultat de Jaume I). Venta de Gaeta està documentada com a parada de postes des del segle XVI.
La serra de Martés, d’uns 4 km de longitud, és una de les més meridionals del sistema ibèric. Separa la Foia de Bunyol de la comarca de la Vall de Cofrents. L’ètim “Martés” significa “dimarts” en aragonés. De fet, hi ha un poble que es diu Martés prop de Fuente de la Reina de Jaca.
Al voltant del pico Ñoño s’ha trobat un mur defensiu i un molí de gra manual. Entre el Ñoño i el Martés, pel pic Morales han aparegut estructures d’habitatge (hem vist les excavacions recents), restes de murs, monedes i plaques de plom amb inscripcions en alfabet ibèric.
Anem a per la serra en un matí fred i ventós. Hi ha una boina de núvols sobre la serra. Sabem que està ahí i anem a per ella.
Eixim d’on ha aparcat l’autobús Toni, que allí es queda per a delitar-se amb l’esmorzar que li prepararà la senyora Fina. A les 8.55 h, el grup, per tal d’evitar quasi 200 m d’asfalt fins al pal i camí del GR-7, ens aventurem per un camí que discorre junt al barranc de El Perro o de Pepín.
La jugada ix bé, perquè un quart d’hora més tard apareixem, fent un gir curt a l’esquerra , en la ruta marcada del GR-7. Passem un barranquet que aboca allí al principal.
La senda va amunt entre la blancor del matí. Arribem a un pal, bifurcació de les dos variants del GR-7. A l’esquerra marca 1 h al collado del Rodeno; per la dreta, 1 h i 10 minuts al cim del Martés i 1 h i 50 minuts al collado del Rodeno. Per la dreta ve també el PR-250.
Anem per l’esquerra.
Només girar i passar el barranc, ve la pujada del dia. Curta però forta. A penes 13 minuts que resulten útils per a espolsar-nos un poc el fred.
Ara continuem un tram llarg de senda; ara pla, ara un poc de pujada, que va ascendint fins a arribar al camí de La Emisora. Les 9.48 h i girem pel camí a l’esquerra. Seguim guanyant altura per un camí pedregós. La serra i el Ñoño els tenim a la dreta, però només es veu una cortina blanca.
Arribem a les 10.12 h al collado del Rodeno, en la part més occidental de la serra. Parem a esmorzar. Cadascú busca l’amagatall que pot trobar, perquè el vent fred molesta. Mitja hora arrupits i foto de grup.
Ara fem la divisió de grups. L’opció A pujarà al pic Ñoño i faran la cresta de la serra; l’opció B seguirà camí avall per la variant de ponent del GR-7. En una bifurcació girarà a la dreta, passat pel refugi del Manquillo i la font de El Seco. D’allí ix el PR-115 que va a Iàtova per Forata. També ix el PR-250 que va a El Oro. Anirà junt al GR-7 acompanyant fins a la Venta de Gaeta als A., que anirà junt al GR-7 fins a Venta de Gaeta.
Passat el refugi, els B, camí amunt, arriben a una revolta a la dreta i es troben als A que baixen. Arriben a la casa forestal i vèrtex geodèsic del pic Ñoño (1075 m), puntuen, foto i a baixar per la mateixa ruta per la que han pujat.
Els del grup A, des del collado del Rodeno i feta la foto de grup, inicien la seua ruta, primer per alguna cosa pareguda a una senda estreta que puja. Arribat un moment, el track avisa de que cal girar a la dreta i amunt. L’exèrcit de Panxo Villa arriba al vèrtex geodèsic de pic Ñoño. Les 10.53 h. Fotos.
A la casa del forestal i a baixar solemnement per l’escalinata metàl·lica que deixa en el camí de La Sierra. A l’esquerra està la Casilla de Estellés, que no visitem. A banda i banda del camí hi ha pins grans carregats de la humitat del núvol. El vent fort solta gotes d’aigua de les fulles i fa falsa la impressió de que comença a ploure. Baixant, a l’esquerra es veu una gran massa de núvols espessa que abraça la serra Le, aquella en la que pedregà fent el GR-7.
Abans d’arribar a la revolta del camí apareixen els tres primers de la B. Van venint darrere els demés.
A les 11.11 h, en la revolta, abandonem el camí i seguim al recte ara per senda amb marques roges i grogues del GR-7 (variant oriental) i del PR-250.
Arribem a eixe punt de roca viva que cal pujar amb precaució, la porta de ferro rovellat i la part de dalt de la serra, que primer és una àmplia llosa llisa de roca blanquinosa.
Allí estan les restes del poblat ibèric i els senyals d’excavacions recents. En realitat, el conjunt ibèric, anomenat de Los Ajos, té una extensió molt més gran al llarg de la serra. 2,15 ha. Va ser estudiat fa més de 80 anys per l’arqueòleg valencià Domingo Fletcher Valls. S’han trobat sis plaques de plom amb centenars de caràcters de l’alfabet ibèric oriental, dipositades en el Museu de Prehistòria de València. Les paraules es llegixen però no es comprenen. Una mostra: AṘE, BAIT, BALCE/BALCA, ILDUN, LAUR, TECEṘ/TICEṘ, ACALI, BALE, CALIR, CELTIBELEṠ, LAUṘBERTONAR, LACEIṠEI o CULESBELAUṘ.
Tornem al segle XXI, al vent i a la cresta. Fem el segon cim (Pastor diu que s’anomena el Morales). Està al costat i té 1059 m. Mirar a la dreta és inútil: tot blanc.
Seguim les marques de pintura, baixa i puja un poc, per a fer el Martés. Els 1085 m del vèrtex és el punt més alt de la serra. Les 11.42 h i foto de grup. Seguim cap a llevant per les marques. El sol tracta de fer-se vore entre els núvols. Batalla que a poc a poc va guanyant. Passem la marca de pintura que gira cap avall en direcció al collado de Pepín, però seguim obstinadament per la cresta cap a l´últim pic del dia: el de Los Ajos. Estem allí dalt, 1061 m, a les 12.08 h. Ara és una altra cosa. Al sol, podem vore tota l’extensió del pantà de Forata, el pic de El Ave, la serra Le, la mola de El Albéitar i Venta de Gaeta.
Tornem per a on hem vingut fins a torner a empalmar amb les marques senderistes i a baixar sempre passant entre els pocs pins que den en la zona, fins que arribem a una caseta i una antena ruïnoses i al camí de La Sierra. (12.40 h). A la dreta pel camí 10 minuts. Les marques, un piló de pedres i una senda ampla ens inviten a girar a l’esquerra. Estem en el collado de Pepín. Al principi la senda de baixada va raonablement bé, però als sis minuts s’ha acabat la pau. La senda cau quasi a plom (exagerant). Baixada forta i llarga que deixa en el pal de bifurcació al que arriben els primers a les 13.06 h. Sentim veus. Són els de la B que arriben després de fer la baixada forta que també ho era, però de pujada, de matí.
Seguim la senda del GR i PR, que la deixem en uns minuts per a acabar per la mateixa variant directa del matí, arribant a Venta de Gaeta a les 13.35 h.
Girant el cap, el decorat esplèndid de la serra de Martés que no havíem pogut vore de matí el teníem enfront, nítid i preciós.
A dinar a Los Abetos d’Alborache.
En acabar, degustació d’aiguardent i herbero d’Enrique Valdeolivas, per a commemorar que va ser armat cavaller senderista i una magistral coca de llanda, de cuina d’autor, d’Arturo pels seus 4000 km.
El dimecres que ve és el dinar senderista de Nadal.
Josep Requena