Penúltima eixida de l’any, en un dia en què pareix que, per fi, l’oratge ha decidit acostar-se a lo que se suposa que ha de fer prop de Nadal.
La marxa, guiada per Paco i jo, ha sigut la mateixa que va guiar J. Vte. Pastor un 2 de febrer de 2011, encara que hui feta en sentit contrari.
Hem assistit cinquanta-nou senderistes, més quatre que han acudit a la Buena Leche des del port de la Montalbana. Després els citarem.
Aparca l’autobús en el pàrquing Est de l’Azud. Estem en el conjunt anomenat El Azud. I és perquè se suposa que ací estava la pressa romana que alimentava la gran conducció d’aigua que passava per la Peña Cortada de Xelva. Actualment, l’assut és l’inici de la séquia mare de Xelva.
Comencem a caminar a les 8.20 h, passant per la dreta de les construccions turístiques, algunes tancades.
Anem a seguir al principi el PR-456. Este sender homologat complet, el férem el 3 de febrer de 2016, també guiats per J. Vte. Pastor i exactament quinze anys després. Eixe dia tinguérem el regal de la rambla d’Ahillas i la Hoz.
Bo, ara comencem a caminar junt al riu Tuéjar, sec, pel camí d’Arquela. Arribem a les 8.35 h a una bifurcació. Per la dreta, passant el riu, seguirem camí d’Arquela avant; per l’esquerra, serà per a on tornarem.
A les 8.42 arribem a l’indicador de les pintures rupestres de los Corrales de Silla. Pugem per la dreta per a visitar les balmes del conjunt.
És tracta d’una enorme balma en lleuger pendent ascendent on s’han trobat pintures rupestres. Usat tradicionalment per a guardar les ovelles, un 5 de març del 1.986, D. José Sánchez Sánchez, mestre de primària de l’escola de Toixa (Tuéjar) fent allí mateix als alumnes una lliçó de geomorfologia, de pura casualitat, es trobaren amb les pintures de la part més baixa. Les pintures estan distribuïdes en tres zones, la primera, la dels xiquets, està datada de fa 8.000 anys. Una intermèdia, de 25 m de longitud, és de fa 7.000 anys. La més alta està datada de fa 12.000 anys. Les dos primeres, del Neolític, la tercera, del Mesolític. Declarades patrimoni mundial de la UNESCO, són una mostra de l’art rupestre llevantí.
La nostra imperícia, per la indocumentació supina en el tema del guia de hui (jo), i, també, tot siga dit, per l’estat actual de les pintures, dificulta captar la magnitud de l’obra. Una cosa com esta: : “En el centro se pintó una gran figura humana y, a su derecha, una cierva de buenas proporciones, conservándose íntegra la segunda, aunque muy difuminada por la capa calcítica que la recubre; debajo de ésta hay un ciervo de difícil visión y a su derecha otra figura animal de problemática identificación”.
Tornem al camí i seguim avant. A les 9.24 h, arribem a una bifurcació. Per la dreta, seguint el PR-456, està a 330 m el Nevero, al que arribem en sis minuts.
Molt ben restaurat, es tracta d’una explotació del gel que es forma en eixa zona del riu i de la neu caiguda. Amuntonat tot en en l’interior, la compactava el “pisonero” (persona que pressionava la neu) fins a fer-la gel, que es guardava en capes de entre 20 y 50 cm de grossària, separades per “falagueras” (capes de palla i fulles que feien d’aïllant). Després, es tancaven les dos portes de la nevera fins a l’estiu.
Explotació que es prohibí en el seu moment per la possible insalubritat de l’aigua.
Tornem al senyalitzador d’adés, abandonant el PR-456. Les 9.40 h.
Anirem ara pel camí Viejo de Chelva a Titaguas, que remunta per l’esquerra el barranc de la Fuente del Fraile. Anem tots. Comença la pujada. Fins a una pedrera antiga, a on pararem a esmorzar, pujarem un desnivell de 200 m en 2,5 km.
El vent bufa fred i en les parets de la pedrera, o a on podem, reposem forces entre les 10.20 i les 10.45 h.
Els companys que han decidit fer una opció B tornen avall, passen el Nevero i seguint el camí d’Alpuente, s’acosten al magnífic conjunt de la rambla d’Ahillas i la Hoz. Un magnífic panorama i tornen a l’Azud, completant 17 km.
Els de l’opció completa, seguim camí amunt des de la pedrera de l’esmorzar. Ara, en 1,8 km haurem de guanyar un desnivell de uns altres 200 m.
Arribem a la gran esplanada de la Buena Leche a les 11.15 h. Allí, resguardats del vent junt a la casa del forestal, estan Yolanda, J. Vte. Pastor, Paco Garcia i un parent de Lozano, que com hem dit, han anat des del port de la Montalbana.
En el vèrtex de 1021 m, que val per als VINT-I-CINC MILS, fem foto de grup. Un quart d’hora i seguim la ruta. Comencem a baixar pel camí ample de la Buena Leche. A les 11.36 h, girem a l’esquerra pel camí de La Cañada de los Rabitos. La primera baixada des de la Buena Leche acaba en el Pozo del Horiguín, que està a 890 m d’altitud. Les 11.54 h.
Toca pujar 145 m de desnivell fins a Las Labores del Gamonal. Les 12.12 h. Ens incorporem a les marques del SL-91.1.
A partir d’ací, al costat del barranc de Nieva, serà una baixada llarga per una senda que en 2,5 km perdrem una altitud de 345 m.
A les 13.12 h, tornem al camí d’Arquela en el punt comú amb l’anada, per a on havíem passat a les 8.35 h.
Completem la tornada a l’Azud, arribant ben sincronitzats amb els companys de la B a les 13.25 h.
Anem a dinar al restaurant de Xelva El Neutral. És molt ampli. Ben servits i dinats, en acabar, Elias, mestre de cerimònies de hui, proclama que Pepe H. Calvo ha completat els CINQUANTA-MILS.
La setmana que ve es farà una ruta per Xulilla, que rematarem amb un bon dinar de Nadal.
Josep Requena