Hem anat cinquanta-un senderistes a fer eixa magnífica marxa de Tavernes al pic del Massalari i les Creus que férem el 2 de març de 2005 i el 4 de novembre de 2009, seguint íntegrament el PR-38.
De camí, Vicent Ibáñez recorda la visita de dijous a la Fundació Bancaixa sobre Sorolla, Manolo Valdés, Ortí, etc.
Comencem a caminar aparcats a Tavernes enfront de l’institut a les 8.37 h.
Anem a buscar l’inici del PR-38. Un pal és l’inici dels PR-38, PR-39 i PR-40. El nostre és el 38, però al llarg de la ruta tocarem els altres dos. Sense anar molt lluny, al principi anem junt al canal de defensa de Tavernes, pels PR-38 i PR-40, primer per camí; després per senda.. Junt a la font del Canut, entre un rodal de pins, se’n va per la dreta el PR-40 per la senda dels Borregos, que acurta el camí fins a la magnífica senda dels Amoladors, que serà la que anem a fer un poc més avant.
A les 9.13 h, entrem definitivament en la senda dels Amoladors (o de les Revoltes). Senda molt bonica, empedrada a trams, que remunta el barranc del Cantalot. La imatge del grup multicolor serpentejant per les revoltes és molt plàstica.
A les 9.18 h, una indicació a la dreta marca una senda que va al Fornet dels Moros i a la zona d’escalada del cingle de l’Aigua. El Fornet dels Moros és una cova d’entrada redona de pocs metres de diàmetre. No la visitem i senda amunt.
A les 9.44 h, després d’haver superat la major part de les revoltes, per la dreta ve (i acaba) la senda dels Borregos i el PR-40.
A les 10 h, passem de dreta a esquerra el barranc del Cantalot, en la seua capçalera. Ara s’han acabat les revoltes, però no la pujada. Passem junt a la penya del Migdia, l’últim alt, per llevant, de la serra de les Agulles.
A les 10.20 arribem a una bifurcació: a l’esquerra, pel traçat d’un track que portaven molts, un camí va cap a la font del Barber, inici del barranc de la Casella. A la dreta, el nostre PR-38, que seguim. A les 10.24 h, abandonem un caminet per l’esquerra per una senda que marca a la font de la Sangonera. Camí avant serà per a on tornaran els de l’alternativa C. Després de passar per un rodal amb molta vegetació, arribem a un camí, que a l’esquerra va també a la font del Barber. Girem a mà dreta i en no res estem en la font de la Sangonera. Les 10.36 h.
Hi han quatre taules. Lloc ideal per a esmorzar. En passar mitja hora, fem la foto de grup amb “l’incomparable marc” de la mar i la marina del Brosquil de Cullera que deixa vore el barranc de la Granata.
Ací farem la divisió de grups prevista.
L’opció C seguirà un poc cap a les Creus pel PR-38 i, en arribar a la casa del Garbós (o de l’Herbolari), girar a la dreta per una variant del PR-38 per a tornar a buscar la senda d’adés per la penya del Migdia i baixar per la senda de les Revoltes.
L’opció B seguirà avant tot el circuit del PR-38, pujant a l’alt de les Creus i baixar per la senda del barranc del Calvari.
L’opció A farà complet el PR-38 pujant al puntal del Massalari. Vèrtex geodèsic de 600 m, és la segona elevació de la serra de Corbera, darrere de la Ratlla (625 m). La vista és magnífica sobre la totalitat de la costa, la marjal, l’estany de Cullera i l’Albufera. Les 11.40 h. Marca 10 minuts al piló dels Quatre Termes (Tavernes, Benifairó, Carcaixent i Favara), però girem per a baixar per la senda per la que hem pujat i tornar a la font de la Sangonera. (12.14 h).
Seguim també, com els B i els C el PR-36. La senda transcorre per un primer tram amb molta vegetació, arribant a la desviació de la casa de l’Herbolari o del Garbós.
Queda pujar al nivell del pla de les Creus. El vèrtex, a 540 m, és un mirador vertical sobre Tavernes. L’alt és el punt d’unió d’un sistema de serres ibèriques formades per un anticlinal juràssic que forma una unitat constituïda per les serres de Corbera, la Murta i de les Agulles.
Anem uns metres des del piló a les creus per un tram de rascler o lapiaz, pedra calcària tallant. Les creus tenen la seua història:
Cada 1 de maig, es fa a Tavernes la Tradicional Marxa Muntanyenca a les Creus. Hi participen més de 1000 persones. La tradició començà a finals dels 50. La impulsà Ricard Maria Carles, llavors rector de la Vall i després cardenal de Barcelona, bon senderista i gran amant de la muntanya. Amb un grup de jóvens del seu entorn, cada any hi pujava el dia 1 de maig i celebrava missa en el cim, on va fer col·locar tres creus de fusta, que després, el Centre Excursionista de La Vall les substituí per les actuals de ferro. Després, cada any, els participants es reuneixen a les 8 del matí a la plaça de l’Església des d’on comença la pujada. A les 10 h s’esmorza a les fontetes de Cantús. A les 12 h té lloc la missa en la creu mes alta, la de l’oest. Posteriorment es dina al pla de la Sangonera. A la vesprada i després d’un descans, es continua fins a la font del Barber i des d’ací es torna cap al poble, acabant l’activitat.
(Hi ha la llegenda de que el 1238, el rei Jaume II, tornant de les seues conquistes li va dir a l’abat de les Santes Creus, Boronat de Vilaseca, “Una vall digna per a un monestir de la teua orde”, llegenda que pareix corroborar l’historiador Viciana).
Deixem històries i llegendes i seguim la ruta per les marques.
Comença una intensa baixada, contínua fins al final. Primer passem per la bifurcació en la que, per l’esquerra, el PR-39 va al paratge de Sant Llorenç. Girant cara avall per la dreta, la davallada pel barranc del Cantalot passa junt a les fontetes de Cantús. En unes balmes pròximes, les covetes de Cantús (o de mossén Ricard), amb pintures rupestres de Messolític. Uns minuts més avall, a la dreta i dalt de la senda, els Castellets, restes d’una torre de guaita àrab dels segles X-XI, defensa de la vall d’Alfàndec, nom àrab del cristià Valldigna. Acabant de rematar el descens, per les parets de la dreta, un SL té l’ajuda d’una corda ben ancorada.
Acabem en un camí cimentat junt a un dipòsit d’aigua, els carrers del poble i l’autobús, mentre ixen els adolescents de secundària. Les 14.10 h.
Anem a dinar a Ca Vicent, de Favara. No coneixíem el restaurant, però està molt bé i a bon preu. Mentre dinàvem, fèiem un rebombori tan alt que obligàvem a les cambreres a posar a prova les seues castigades cordes vocals.
En acabar, Pepe L. Tortosa proclama que F. Javier Mir és un nou Cavaller Senderista i Vicent Soler, un flamant Baró d’Acer. I que Valera ha tingut un net.
Afegir que la setmana passada, Fernando Ruiz arribà als 5000 km i Fernando Guerri superà els VINT-I-CINC MILS.
Només pujar a l’autobús es posà a ploure. Ja vorem que fa l’aigua la setmana que ve.
Josep Requena