En setmana santa s’ha fet una marxa per la serra de Perenxisa, ruta pròxima a València coneguda per Manolo F. Feijoo, que amb els companys esforçats de la bicicleta, domina tota la xarxa de camins asfaltats d’una zona laberíntica d’urbanitzacions.
La serra de Perenxisa és una alineació ibèrica de 10 km de longitud que pren part dels termes de Godelleta, Xiva i Torrent. Precisament Torrent té 174 ha de la serra com a Parc Natural Municipal. El recorregut s’ajusta al PR-162.
Hem acudit primer al restaurant La Curra del Mas de Jutge per a seguir el cotxe de Manolo fins a l’urbanització Font de la Teula, on hem aparcat els cotxes.
Hem sigut trenta-set senderistes humans (més dos gossos: el de Fernando i el d’Àngel).
El PR-162 el farem a esquerres. Barranc de Cortixelles – senda de la serra – cim de la serra – urbanitzacions – barranc de Gallego i tornar als cotxes en la Font de la Teula.
Comencem a caminar a les 8.30 h pel camí de la Vereda, asfaltat. Al costat del pal indicador del PR-162 n’hi ha un altre del PR-443, un sender lineal que ve del Mas del Jutge. De seguida, abandonem el camí per una senda a l’esquerra que ens deixa al costat del barranc de Cortitxelles que seguirem. Porta aigua.. A banda i banda hi ha un gran canyar. Podríem dir que el canyar ací és el track. Als pocs minuts ve de cara un ciclista, i es que el sender ací també està senyalitzat amb pals verds de BTT. Passem per un magnífic passadís de canyes de 3 cm de calibre. Els gossos de l’urbanització Font del Sapo lladren als nostres gossos (i supose que a nosaltres, també)
Passem de dreta a esquerra el barranc per un pont modest de fusta. A l’altra banda està la font del Clot de Bailon. Més túnels de canyes. A mà dreta visitem l’assut del Manyet, mur de contenció del barranc. Seguim i a les 9.18 h, passem perpendicularment el camí asfaltat dels Xarcos Secs.
En res, arribem a un pal de divisió de sendes. Recte, serà per a on tornaran els de l’opció B; a l’esquerra, seguix el PR-162. Allí mateix hi ha una pedrera. Eixa pedrera enorme, de 32 ha, una de les més grans de la geografia valenciana (que en té unes quantes), es va fer per a construir el Pla Sud i es clausurà el 2010.
El grup gira a l’esquerra, abandona la visió de la pedrera i comença una pujada seguida, que no pararà fins que arribarem al vèrtex geodèsic. Entrem en un rodal sorprenent de pins. Com que està fent una temperatura que, a poc a poc, està passant directament de primaveral a estival, l’ombra s’agraïx. Baixa un primer corredor de muntanya.
Eixim al sol, encara que davant encara queden alguns pins. La senda arriba al camí de la Serra a les 9.42 h. Girem camí de la Serra amunt (per la dreta seguiran després els de la B.
Pel camí de la Serra és ruta que solien seguir els granerers de Torrent per a fer els garbons de margalló. L’ofici de granerer és el més típic de Torrent. En el 1936 varen arribar a haver noranta granerers a Torrent.
Seguint camí estret i costerut amunt, ve de cara un grup nombrós de corredores i corredors de muntanya (trail running?).
Arribem a les 10.06 h al primer grup d’antenes (un bosc d’antenes) junt al vèrtex geodèsic de la serra, de 331 m. Estem ara en el terme de Xiva. Al vèrtex li diuen “Mojón Cuadrado”.
Mitja hora per a esmorzar i per a fer la foto de grup en el piló geodèsic.
Ací es fa la divisió de grups. Els dotze de la B tornen a baixar per la mateixa senda per a on havien pujat, el camí de la Serra, fins arribar al punt on la senda dels pins havia arribat al camí de la Serra a les 9.42 h. Ara, són les 11.07 i seguixen camí de la Serra avant 5 minuts, i a baixar per una senda amb molt d’arbre i vegetació. Acaba en el camí de la Sequieta de l’espart, al costat de la gran pedrera. Fernando ens guia per la vora mateixa de la pedrera per una senda molt ben condicionada, amb paret a la dreta i barana a l’esquerra. Després, una gran tanca metàl·lica lluenta a la dreta que protegix del clot de la pedrera. A les 11.57 h tornen a la senda per a on s’havia passat de pujada a les 9.42 h. Només queda fer el barranc de Cortitxelles, el de les canyes, en sentit contrari i acabar en els cotxes a les 12.44 h.
Tornem al vèrtex i al grup A. Seguixen avant pel camí. Estan en el terme de Xiva i el nom és ara el camí de La Sierra de Perenchiza. Arriben a un segon grup d’antenes en el alto del Peral, de la mateixa altitud que la del vèrtex (si li descomptem l’altura del piló). Camí avall, de seguida s’arriba a la gran urbanització Cumbres de Calicanto, part de Torrent i part de Xiva, per la que es transita pels seus primers carrers. A la dreta, abandonem les cases, fent una baixada forta per una zona molt afectada per l’incendi que afectà fatalment a la serra en l’abril del 2014. Pugem també entre restes cremats i arribem a l’urbanització Sierra de Perenchiza, que també caminem pels seus carrers de punta a punta. El sol atacava de calent.
Però s’acaba l’asfalt, el sol i les cases, perquè hem arribat a la part més bonica de la marxa: seguir aigües amunt el barranc de Gallego. (Tant el barranc de Gallego com el de Cortixelles acaben en la rambla de Poio i en l’Albufera).
La ruta del barranc té molt de pi i vegetació.
Baixant una paret curta s’arriba a una cascada. Es passa per dalt pel mur i per unes pedres on s’ha de fer equilibrisme per a superar-ho.
Després hi han uns polvorins fets per l’exèrcit republicà en el 1938. Un d’ells conserva un moll de descàrrega de munició i combustible. La profunditat és de 23 m. La profunditat del segon polvorí era major i l’amplària de 10 m. Actualment estan “decorats” pels grafiters. Són les 12.35 i estem en el terme de Godelleta.
Arribem a la carretera que baixa de Cumbres de Calicant a l’urbanització Calicanto, plenament de Godelleta.
Ens desviem un poc més avant per a passar per un pont de fusta a un tram curt però aventurer. Les roques barren el pas del barranc. La creativitat fa que cadascú supere la “pantalla” conforme puga. Tornem al mateix punt del barranc d’abans de l’aventureta. Passem junt a la pressa antiga del barranc i ens incorporem definitivament a l’asfalt (13.10 h) del camí de la Vereda, que, entre l’urbanització Monsec i al costat del gran càmping La Piràmide, arribar als cotxes a les 13.50 h. Allí estaven alguns de la B esperant.
A dinar a La Curra vint-i-set comensals. Els plats servits bons, però la gloriosa peculiaritat de que, després d’un final de marxa molt calorós, la beguda era d’autoservici. Els viatges a recarregar a la nevera incrementaren els kilòmetres fets durant la marxa.
La gosa d’Àngel també acabà molt satisfeta.
Josep Requena
(Gràcies, Manolo)