Inèdita, interessant i ben preparada excursió circular la que els germans Soler Alba –Joaquim i Vicent- han programat per al dia de hui per la comarca de la Canal de Navarrés.
L’autobús després de travessar la capital de la comarca, Énguera, ha seguit un sinuós trajecte que ha cobert amb atenció però sense dificultats fins dur-nos al càmping nomenat Los Carasoles després d’haver passat també pels llogarets de Navalon de Abajo i Navalon de Arriba.
A les 9.30hores hem començat a caminar 48 senderistes, un número certament inferior que el què ve sent habitual en les excursions recents. El cel estava completament encapotat, ara, sense amenaça de pluja, la temperatura molt agradable i el vent molt encalmat. El camí arrancava per una pista de muntanya en direcció nord que al cap de mig hora hem abandonat per una senda que eixia perpendicular a l’esquerra. Avancem per la senda entre un bosc frondós i prompte la senda travessa una pista i baixa a una ampla foia on hi ha el llogaret d’el Puntal on un indicador assenyala 828m d’altitud. Al poc, trobem l’emblanquinada font del mateix nom, la primera d’una sèrie de fonts que anirem descobrint. Són les 10.30hores i un poc més avant de la font parem a esmorzar. No eren encara les onze quan hem repres la marxa tots en un sol grup ja que l’opció B programada per a separar-se en aquest punt no ha estat escollida per ningú. La vegetació arbòria és abundant de pi amb una tonalitat verda intensa de gran bellesa per la seua gran extensió. Poc després ens endinsem en un xicotet barranc que va en paral·lel a una formació d’aerogeneradors que amb el vent que s’ha mogut treballen de valent fent les aspes un soroll que fa temor. A l’ombra d’un dels molins fem la fotografia de grup.
A les 12.15 arribem a l’Alto de la Cierva on un grup, ja de tornada, prendrà un pista a l’esquerra que s’unirà amb part del camí programat per a l’opció B. La resta continuem fins a los Altos de Salomón pujant una pendent molt progressiva. Los Altos de Salomón signifiquen l’altura màxima de l’excursió –no gens abrupta- amb 1.028m d’altitud i puntuable per el pics de mil! El territori que es domina és molt trencat amb un relleu complicat format per moles, barrancs i serres tot amb força vegetació.
Ja tancant el cercle tornem per la font del Chorrico de Salomón que té un abeurador i unes bassetes formades per les escorrialles de l’aigua. Seguim baixant i trobem una formació de cases d’abelles o ruscs dels que lamentablement alguns de nosaltres s’han dut un record amarg però sense majors conseqüències. Més avant arribem a l’Hoya Redonda, paratge prou pla amb amples bancals de sembrats i on hi ha un magnífic exemplar detil·ler catalogat que lògicament, admirem. Passem més avant per la Fuente de la Teja a les 13.30hores on creix un jonqueral pels voltants i que hem de travessar a bots per les aigües circumdants i són les 14.15 quan arribem al llogaret de les Casas de Santich on també n’hi ha la font de Santich amb un llavador contigu i ja estem molt pròxims al punt de partida i arribada. L’últim tram és una còmoda senda entre un frondós pinar que travessem en direcció est arribant a les 14.30hores al càmping de Los Carasoles per la part posterior havent recorregut 17kms i pujat 500metres de desnivell acumulat.
El restaurant del càmping ens serveix una apetitosa paella.
A G i N