Com molt oportunament anunciava la convocatòria de l’excursió de hui, fa vint anys cinc particulars, tots antics membres de la Cia. Telefonica, van tindre la venturosa idea d’iniciar una activitat novedosa per a alguns d’ells com era la pràctica del senderisme. En honor a la seua memòria, els nomenarem començant pel més experimentat: Fernando Bertran Oliver i també Josep López Tortosa, Joaquin Vañó Pérezagua, Fredesvindo Arroyo Carbonero i Fernando Francés Roig.
Les excursions que en començar eren de cada quinze dies i sempre en cotxes particulars, en el transcurs del temps es van convertir en setmanals i ara, tots els dimecres, s’ompli un autobús de més de cinquanta places! L’activitat, els iniciadors van anar comunicant-la a amistats i coneguts i ha arribat a tindre un èxit de convocatòria tan palmari que totes les setmanes s’arriba al límit de capacitat de l’autobús de torn i sempre amb un ambient d’harmonia, camaraderia i solidaritat que resulta, senzillament, encomiable.
Fernando Guerri, president de la secció de Senderisme de la GMT, va tindre la brillant idea de celebrar l’efemèride i convocar a la commemoració a gran número d’antics companys de caminades que per les més diverses circumstàncies han hagut de deixar la pràctica del senderisme. Tots, antics i actuals senderistes, ens hem unit en un dinar de 87 comensals al restaurant el Salt al paratge de la Font de l’Or del terme de Nàquera. Fetes les presentacions pel president, de la “banda dels cinc” nomenats més amunt, i dels més conspicus col·laboradors de la secció, hem degustat el menú consistent en uns entrants i una gustosa paella de 10kgs d’arròs, cuinada a llenya davant de nosaltres i amb remarcable traça pel personal del restaurant.
A les postres, la festa ha desbordat totes les previsions.
S’han escoltat, cantats per JM Serrat, els versos d’Antonio Machado “Caminante no hay camino se hace camino al andar…”, s’han projectat una sèrie de diapositives en la que ens hem pogut observar uns i altres a través del temps…, hem cantat a cor la cançó del senderista, hem ballat la conga i més… i com a remat hem brindat amb cava a l’uníson per “Salut i kilòmetres”!!! Una fotografia de grup a les escales del restaurant permetrà recordar un dia memorable de germanor de muntanya!
Prèviament a tota aquesta bullanga i divertiment, 67 senderistes –rècord històric- reunits a l’ombra de l’Ajuntament de Serra i comandats per Fernando Bertran tal i com va fer fa vint anys, hem començat a rememorar la primera excursió del grup. A les 8.45 partim per senda a travessar el fons del Barranc de l’Ombria de molta vegetació i molta verdor i a les 9.15 el camí pel que pugem arriba a una pista de muntanya que continua en direcció nord-est per la part superior del barranc. Prompte deixem la ruta del castell de Serra a dreta i a les 10.15h arribem a la carreta asfaltada que divideix les direccions, al front Barraix, a l’esquerra a Serra i a la dreta al Garbí. Ens dirigim a la font de Barraix on esmorzem. La temperatura és agradable però la humitat del paratge aconsella a un reduït número de senderistes a buscar el sol a la vora d’una ermita situada en un alteró un poc més amunt. L’ermita dedicada al Sagrat Cor i de construcció relativament recent, de 1922, està tancada però es veu molt ben restaurada per la Diputació de València que n’és la propietària.
A les 11.00h mamprenem el retorn i quan arribem a l’encreuament abans assenyalat, en comptes d’agafar la pista per on veníem, agafem la senda del PR10 que va paral·lela però a un nivell més baix del barranc. Són les 12.00h quan separant-nos a la dreta 100m del PR10 trobem un clot on al bell mig entre oliveres està la Font de l’Ombria on fem una parada de reagrupament. Passades les 12.20h recuperem la senda del GR10 i a les 12.30h arribem a la torre de Ria antic vestigi islàmic de la població de Ria d’època ibèrica i romana i despoblada al S. XVII.
El GR10 ens duu a l’extrem sud de Serra vora la carretera. L’autobús ens espera a una gasolinera en desús a uns 300m en direcció a Nàquera i allà fem cap després d’haver fet un recorregut de 12km i d’haver salvat un desnivell acumulat de 350m.
A G i N