CRÓNICA SEGART – GARBÍ – L’ABELLA (5 – 12 – 2018)
En el mes de desembre ha eixit un dia primaveral. I bona ha sigut l’assistència: cinquanta-sis.
La volta, una clàssica: aprofitant les dos variants del GR-10 entre Segart i el pla del Garbí, fer la circular Segart, cadenes, Garbí, baixada per la pedrera Segart, afegint la pujada al puntal de l’Abella.
Com que l’aventura s’ha fet moltes vegades (8/1/2003, 3/11/2004, 26/11/2008, 7/5/2014, 11/2/2015 i 21/6/2017, més ocasions extres) els coneixedors de la ruta érem TOTS ( per a no exagerar: pràcticament tots).
També s’ha fet una alternativa B coneguda per Santiago i Rafa.
A Segart estàvem els cotxes, ben matiners, abans de les 8.25 h. La majoria ha aparcat al mateix Segart; uns quants ho han fet en una revolta del K. 3, allí a on comença la senda del barranc del Bassó.
Organitzats els grups A i B, eixim a les 8.40 h.
El grup A baixa un kilòmetre per carretera per a trobar als que estaven aparcats a la porta del barranc. A les 8.50 h, comencem a remuntar el barranc del Bassó. L’han arreglat i es nota.
Al poc de caminar, ens trobem un gran toll d’aigua que s’ha de salvar bonament. A les 9 h ens creuem amb un grup de matiners que ja venen de les cadenes.
Arribem a les 9.20 h a l’inici de l’aventura: remuntar el xorro de Fulgenci, allò que en l’argot senderista diem “les cadenes”. Efectivament ja fa temps que els passos més verticals estan equipats amb ajudetes de cadenes, ara un poc rovellades o ennegrides. Han posat en la roca àncores noves, lluentes, per a fer una renovació. Però la primera ajuda que penja és de lona.
Prompte arribem al rovellet de l’ou: el punt per a on s’ha de passar pel passadís estret. Mentre pujàvem, ho feien també els d’una activitat extraescolar de batxillerat de l’I.E.S. Clot del Moro de Sagunt, que tenen, abans d’arribar a les cadenes, una contrarietat. Resolta, seguixen i seran acompanyants durant bona cosa de la marxa.
Els veterans, amb el batxillerat ja aprovat i també adquirida la capacitació de muntanya, seguim amunt, arribant al pla del Garbí a les 10 h.
Agrupats, girem a la dreta, arribant al camí que puja per la dreta.
Passem entre les cases del Garbí, arribant a l’àrea recreativa, al costat de l’ermita, a les 10.30 h. Mitja hora per a esmorzar.
Ara, anem, per la vora de la muntanya, al primer mirador, el que té baranes de fusta i una cova artificial a la part de baix. Allí, escampats, estan els batxillers de Sagunt.
Fem una foto de grup i, a seguir. La senda passa per la part superior del xorro Xicotet, per a on abans hi havia una via de pujada que fa temps que clausuraren, arribant al segon mirador, més ample, fet a base d’una gran acumulació de pedres planes enormes.
Després de l’èxtasi contemplatiu en un dia tan bo, baixem al camí d’adés i girem a l’esquerra per la senda per la que havíem pujat des de les cadenes, a on arribem a les 11.35 h.
Seguim avant i arribem al pal indicador de la segona alternativa del GR-10 (que serà per a on baixarem). 11.43 h.
Però no ho fem. Anem a pujar al puntal de l’Abella. 100 m d’ascensió. La ruta età marcada amb fletxes pintades de color blanc i pilons de pedra. Al puntal arribem a les 11.57 h.
Baixem. Seguim la ruta de les fletxes blanques, però al revés. A alguns “coneixedors de la ruta” els costa seguir les marques quan la punta de la fletxa apunta a les pròpies botes i han de confiar més en l’instint de la Nana.
Arribem al pal indicador a les 12.20 h.
A baixar per la pujada del Llongo, seguint les marques del GR-10. També baixen els estudiants de Sagunt i tres professors. No tots els jóvens baixen igual. El grup dels veterans demostrem més traça.
Arribem a Segart a les 13.20 h. Allí estan feliçment instal·lats els de la B.
Els de la B varen eixir de Segart també a les 8.40 h, per les marques del GR-10 que venen de Puçol. Van pel camí del Campaner. La primera pujada del dia i la més forta, sobretot, al final en què arriben al camí de Segart a Sant Esperit, punt més alt del dia. Les 9.30 h.
200 m de camí a l’esquerra i l’abandonen, també per l’esquerra, transitant en pla per les Revoltes del Morró.
En arribar als peus del Xocainet, hi ha unes bifurcacions de camins. Bon lloc per a esmorzar. Trien la senda bona i, hala, a baixar per senda per un barranc que els porta a la font de la Murta. Un tros del camí de la Murta i, entre cases, arriben al k.2 de la carretera (11.35 h).
Tres kilòmetres d’asfalt amunt i arriben a Segart a les 12.15 h.
Uns van a dinar a casa i la majoria a El Reino de Gilet.
Carlos Polo ha superat hui els 6000 km.
Manolo Tórtola, pels seus CINQUANTAMILS I j. Vte. Pastor, pels seus 5000 km, conviden a bombons i licors.
Josep Requena
