S’ha fet la lineal des del Santuari del Remedio d’Utiel a la Casa de Medina, passant pel Negrete i la Mazorra. Els proponents, Paco Castelló i jo.
Després del treball de l’equip de gestió de l’overbooking, han quedat cinquanta-huit participants, dels què tres han acudit en cotxe.
Durant el trajecte d’anada, explique les alternatives (que en són quatre): la A, la lineal sencera, la B, que no pujarà a la Mazorra, acudint directament a la Casa de Medina, la B’, que tampoc no pujarà a la Mazorra, però que, des de la font de l’Hontanar, tornarà al Santuari a pel cotxe i la C, que després d’un merescut refrigeri en la cantina del Santuari, farà el recorregut a peu fins a la Casa de Medina.
El dia és esplèndid, poc de vent, fresquet, sol i molta visibilitat.
Aparcat l’autobús en l’esplanada de l’ermitori i reunits els participants, passem per la imponent façana barroca, decorada amb ceràmica, del conjunt, que abans va ser una ermita humil erigida el 1564.
Comencem a caminar (exactament a pujar escales) a les 8.50 h. Anem a seguir les marques del PR – 177.1. Els músculs de les cames entren en calor al superar els 262 escalons, que passen per bancs de descans, files de xiprers, la senda per l’esquerra que portaria a la Cueva de la Virgen i un balcó mirador amb bones vistes.
Acabant la primera pujada per roques i senda, arribem a una pista forestal. Recorrem la pista per la dreta uns 200 m. Un indicador marca la pujada al Negrete del sender, remuntant la rambla del Remedio. Les 9.08 h.
Rambla amunt a l’ombra, sense acabar-la de fer, ens desviem per l’esquerra, entrant en una zona de sol, roques i vegetació. Amb bona voluntat, anem progressant a través de la ruta considerada més practicable, aprofitant les faixes de roca. Este trajecte penitencial acaba en el vèrtex del Negrete a les 9.40 h.
El panorama és fabulós. Els 1292 m del pic faciliten a prou participants la puntuació en l’exclusiva classificació dels VINT-I-CINC MILS. Molts el tenien puntuat en el 10/12/8 o en el 31/1/18.
Abrigats, fem fotos i foto de grup. I a seguir la ruta, que fa fresca.
Per uns camins, seguint les marques del nostre PR, baixem del vèrtex, seguim per camí fins arribar a una pista d’un aeròdrom de la guerra civil de 675 m de llargària i a 1250 m sobre el mar. En recorrem els 175 m des d’un extrem (com un “aeroport peatonal”).
Se n’eixim i anem a un camí recte que porta a la carretera que, a la dreta, va cap als coneguts Villar de Olmos i la Calvestra. Passem l’asfalt i entrem en el camí del Choto. Més ample. Són les 10.30 h. Comencen a reivindicar l’esmorzar, però allò està alt, descobert i fa vent. Seguim per camí deu minuts més fins arribar al corral del Negrete. Parem a esmorzar. Tenim uns “bancs” de pedra sobrats per a aloixar de sobra a la multitud. Ací esmorzàrem també el 31/1/2018, també amb fresca. Hui, al sol i sense vent, s’estava bé. Foto de grup. Les 11.10 h.
Es planteja que els de la A anirem en cap, per a fer la Mazorra, mentre que els de la B, amb Paco, aniran a una altra marxa, ja que seguiran directament a la Casa de Medina.
La baixada és per senda que va pel barranc de l’Hontanar. En la majoria, bona senda entre pins. Prompte, baixant a la dreta, un pal indica que el PR – 177.3 porta al Marisancho, ruta circular que férem el 12/2/14.
El final de la baixada del barranc és comuna als 177.1 i al 177.3. Hi ha trams de roca un poc més incòmodes, però molt practicables. Arribem a la font de l’Hontanar. Allí, Paco Julià es separa per l’esquerra (l’alternativa B’) per anar a recuperar el cotxe al santuari, mentre que seguim avant. Passem junt a un home que porta a un gos imponent, ben lligat amb corretja.
Arribem a la carretera de Benaixeve, per la què caminem 250 m. Baixem per la dreta. Estem en la solemne entrada, franquejada d’arbres centenaris, a la gran Casa de Íñiguez de Abajo. Construcció serrana d’estil castellà. Les 12.15 h.
Per l’esquerra anem a una senda que, entre pins, ens acosta al nostre objectiu següent. Ara, sempre de pujada, arribem a les 12.40 h al punt on tornem a empalmar amb el PR-177.3. Les marques, per l’esquerra, porten directament als carrers de l’urbanització i, per la dreta, les marques guien per un tram final preciós, humid, rocallós, verd, que arriba a dalt de tossal de la Mazorra.
Arribem al pla superior. Les 12.50 h. Una creu de ferro, en l’extrem oriental, apunta cap al santuari.
Ací, faig una breu explicació de la Mazorra. Era un recinte ibèric emmurallat, del IV a d C. Tenia funcions defensives i de vigilància del gran territori ibèric Kelin, el centre del qual era l’antiga ciutat ibèrica del mateix nom situada en l’actual Caudete de las Fuentes. Les restes de la ciutat ibèrica ocupen 10 Ha.
En el pla de la Mazorra, a on estem, aparegué una placa de plom amb dotze caràcters de l’alfabet paleo-hispànic nord-oriental. També trobem un aljub magnífic. Fotos i a baixar.
La senda de baixada té també les marques del PR-177.3. Deixem al final de la baixada les marques, que se l’enfilen cap al Marsancho, perquè nosaltres a l’esquerra passarem pels carrers de l’urbanització de Casas de Medina fins arribar al final, a on estarem tots, els cinquanta-huit i l’autobús. Les 13.30 h.
Anem a dinar al restaurant Casa la Abuela d’Utiel, regentat per Àngela i el seu home.
Acoplats en el menjador tancat de la dreta, ens serveixen eixa extensa varietat de plats del menú.
Al final, mentre corrien els cafens, Ricardo i Javier Mir conviden a bombons, aiguardent, mistela i herbero pels seus 3000 km i 50 pics, respectivament.
Rafa recorda els actes de Nadal d’AGMT.
Josep Requena