CRÒNICA SANT JOAN – PENYAGOLOSA – XODOS (06 – 03 – 2024)
Amb José Ramón Domingo i Rafa Sáez, s’ha fet una fantàstica eixida pel Parc Natural de Penyagolosa. Eixir de Sant Joan, pujar al cim i acabar a Xodos.
Hem anat cinquanta-huit senderistes. De camí, José Ramón ha explicat les opcions A i B, mentre que Rafa ha fet uns apunts sobre l’eixida al riu Ebrón.
Arribem a Sant Joan a les 9.30 h.
A Sant Joan ha estat el grup moltes vegades. El conjunt actual, s’inicià amb un cenobi del XIV, amb transformacions gotico-renaixentistes del XVI, mentre que l’església actual va ser refeta amb elements neoclàssics en el XVIII.
Comencem a caminar a les 9.42 h. Eixim de la cota 1280 m. Passem per la creu de pedra situada a l’entrada de Sant Joan.
Recordem que des d’ací el dissabte 27 d’abril eixiran, de tornada a les Useres, el pelegrins.
Anem per l’esquerra de Sant Joan. Un abeurador per al ramat té l’aigua feta gel. Entrem en el sender PR–CV 79, que ve de Llucena. Està molt ben mantingut. Agradable de xafar. Bosc i vegetació. Va en suau ascensió, sempre a l’ombra, entre el barranc de la Pegunta a l’esquerra i el barranc de la Teixera a la dreta. Obrim i tanquem una portella. Per la cresta, arribem a la Lloma del Conill. El seu punt més alt, a 1480 m, el passem a les 10.23 h. Allí el sender es bifurca en dos. Recte, aniria a la font de la Cambreta. A l’esquerra, el nostre, va de baixada per a entrar en el barranc de la Pegunta, que en la capçalera, es diu barranc del Forn. Remuntem la part final, arribant a la pista de Penyagolosa a Sant Joan. Estem en el pla del Corralico. Són les 10.37 h i estem a 1515 m.
Ací es fa la divisió prevista dels grups A i B.
Els de la B esmorzaran ací. Seguiran per l’esquerra fins al pla de la Creu i baixaran pel camí dels Pelegrins (GR-33) a Xodos.
Els de l’A decideixen seguir, arribant a la caseta de l’Ombria (dita el Refugi) a les 10.50 h. Parem a esmorzar. Estem ja a 1640 m.
Reprenem la pujada. A trams més intensa, a l’inici, amb bona ombra, al final, de roca nua, però ben traçada, la senda culmina en el pic majestuós, la fita valenciana, l’emblema muntanyenc valencià, amb els 1815 m. El topònim ve del llatí. Hi ha tres hipòtesis; pinna lucosa (muntanya boscosa), pinna aquilosa (muntanya d’àguiles) o pinna pegolosa (muntanya abundant en pega o pegunta).
La vista, en un dia clar com el de hui, és un regal. Veiem la neu de Gúdar i Javalambre.
Ací, el grup ha estat moltes vegades: citarem novembre de 2002, abril de 2005, maig de 2009 (en què férem la inversa de hui: Xodos-Penyagolosa-Sant Joan), juny de 2010 i maig de 2017.
Mentre Enrique apunta els qui s’estrenen puntuant hui, Vicent Llopis troba un cim extraordinari per a completar els seus VINT-I-CINC MILS.
Fotos i a baixar. Senda avall fins al Corralico. Puja un grup, entre els que van uns companys telefònics de Castelló, que ens acompanyaren el dia d’Almedíjar i el de la inoblidable fageda del Retaule.
Des del Corralico, les 12.20 h, caminem passant pel pla de la Banyadera entre els masets de la Banyadera a l’esquerra i el mas de Sanahuja a la dreta, per una pista que porta al pla de la Creu. El trajecte, boscós com tot el dia, té trams en què es veuen pins prou tombats per nevades i temporals. La vellesa de la flora la compensa un sotabosc de rodals de falgueres, teixos i grevolers. El grèvol no té el color del fruit, segurament per la sequera. Del grèvol s’obtenia el visc per a la caça al parany.
Arribem al pla de la Creu a les 13.20 h. Estem a 1390 m. Ací conflueixen camins. Anem per la dreta per la senda del camí dels Pelegrins, el GR-33.
Després d’una pujada curta inicial, és tot de baixada. En un punt, uns abandonem el GR-33 per una senda per l’esquerra que porta a la font de l’Arxivello, de la què ix un filet d’aigua. Seguim avant junt al barranc de Xodos i, de seguida, ens trobem als qui no han abandonat el camí dels Pelegrins, ajuntant-nos en la font dels Possos, punt més baix del dia, a 1025 m. Les 14.10 h.
Només queda fer el tram de camí que ens deixarà en Xodos i en l’autobús a les 14.30 h.
Canviats, anem a dinar al restaurant Anna, una construcció amb molt de caràcter, situada enmig del poble.
El dinar molt bo. Parle per lo meu: l’olleta, el conill amb bolets al conyac trufat i el mouse de xocolate, ho trobe excel·lent. I la coca de llanda gentilesa de la casa, igual que la que ens obsequià Anna el 2017, molt rebona.
Per si fora poc, José Ramón, ajudat per Gregorio, reparteix rom i limoncelo pels seus flamants 7000 km, mentre que Vicent Ibáñez reparteix bombons pels seus 3000 km.
Josep Requena