Dia de marxa per llocs molt agradables de la serra de la Calderona, dia del dinar de Nadal i dia de retrobaments. Setanta-cinc assistents. Uns han vingut a caminar en cotxe; uns pocs, només a dinar. Un rècord d’assistència indicador de la força del grup.
És d’agrair la faena feta per Fèlix i Fernando per a gestionar l’overbooking i també la preparació tan perfecta de Santiago, Fernando i Joaquín, coneixedors de la ruta, que no han deixat ni un detall per preparar perquè tot isquera tan bé com ha eixit.
El punt d’eixida ha sigut l’aparcament de Sant Esperit. Autobús i cotxes.
Eixim a les 8.50 h anant per l’àrea de descans del paratge. Cinc minuts més avant, connectem amb el track previst inicialment, que venia de El Reino.
Per senda entre pins, prompte comencem a pujar. Arribem a un camí (9.07 h), que és per a on va el GR-10. A la dreta, va a Segart; a l’esquerra, a Puçol. Anem a l’esquerra. Compartirem el GR-10 unes quantes vegades.
Passem per carrers de l’urbanitzacio La Calderona. Uns quants gossos saluden hostilment al grup i a la Nana (però dins de les tanques). Eixint de les cases, encara per camí asfaltat, pugem un poc, entrem en el terme de Sagunt i arribem a la plaça del coll de la Calderona a les 9.23 h.
Com que eixe és el punt previst per a la divisió de les opcions A i B, parem allí a esmorzar. És una hora inusualment avançada, però té la contrapartida de que els estómacs estaran després en plena forma per a atacar en millor condicions el dinar de Nadal.
Mitja hora i foto de grup. Divisió A i B.
Per l’esquerra ve el GR-10 de Puçol i per allí serà per a on aniran els de la B, que faran un recorregut circular.
Els de l’A seguim pel camí de Sant Esperit baixant. Arribem a unes cases i seguim per una senda que puja i baixa a l’urbanització Els Monestirs i després a la d’Alfinac. La part de dalt, que és per a on passem és de Sagunt; la major part, de Puçol. Bons xalets, rotondes amb jardineria, fonts ornamentals, pistes de tennis. Urbanitzacions de diners.
Se n’eixim per l’esquerra, pujant pel camí de la Caseta del Cansalader. El cel blau està dibuixat per una gran quantitat de línies blanques d’avions que s’entrecreuen. A la dreta, la mar i barcos front al port de València. Les primeres parets de les penyes de Guaita estan colonitzades per figues paleres.
Arribem al coll a on hi ha un encreuament de camins i rutes. De la dreta, puja el GR-10 per un barranc i a la dreta, al Picaio, les antenes i l’anomenat pels senderistes: “Clar de Lluna”, esplanada on se solia acampar per a fer les penyes de Guaita. Allí en el coll, hi ha un bon grapat d’alumnes de l’institut Berenguer Dalmau de Catarroja amb bicicletes de muntanya. Una activitat extraescolar com la que ens trobàrem el dia de les cadenes del Garbí.
Anem de cara a les parets rogenques de les penyes de Guaita. El GR-10. El Pas dels Borregos. El pugem sense problemes d’un en un. Igual que ho hem fet el 31-1-2007, o el 3-12-2008. L’última vegada, el 30-3-16. Algú s’atrevix a dir que ja no ho farà més. No m’ho crec.
Al costat està el pal del SL-108 que ve de Sagunt pel collado de Gausa. Les 11.30 h.
A les 11.45 h, estem en el punt més alt del dia: 406 m. Comença una baixada pedregosa, forta, llarga. Passem un gran tallafocs d’una línia de 400 kV, seguim baixant fins que, a les 12.02 arribem a una bifurcació en “T”. És el final de la baixada, el punt a on abandonem per la dreta el GR-10, que és per a on han vingut els de la B i el punt a on tornem a entrar en el terme de Gilet.
Ara, pugem i baixem al clot d’una pedrera abandonada que coneixem d’altres marxes.
La passem per l’esquerra i tornem a la dreta gestionant una tanca al costat de la capçalera d’un barranc.
Baixem al barranc per una senda ben definida. Al principi té alguns escalons de pedra. Després és deliciosa.
Abandonem la pau del barranc per la dreta i fem l’última pujadeta, intensa i curta. Cinc minuts.
Baixem i arribem als carrers de l’urbanització El Pla d’Aguiló. Passem al costat d’El Reino. Ja hauran parat les taules i posat a coure les galtes de porc. També és possible que els companys de la B estiguen fent-se alguna cervesa. Però la nostra missió és arribar al convent i a l’autobús. Ho fem per l’asfalt del camí de la Vidriera al costat del barranc de la Maladitxa. Rematem el cercle, arribant a l’aparcament travessant l’àrea de descans de Sant Esperit. Les 13.15 h.
Canviats, caminem 1 km per la carretera de Gilet al Convent i arribem a El Reino.
En un saló exclusiu, els setanta-cinc comensals compartim el dinar de Nadal. Els A i B, més uns companys il·lustres: Fernando Viña, Agustí Seytre, Pepe Sanchis, Fernando Beltran i Adelina. (Si me n’he deixat a algú, que em disculpe). Ah, també ha arribat fora de programa Lupe, que amb lo que havia viatjat el dia anterior ja va fer prou venint a dinar.
És de destacar l’aplaudiment a Fernando i Adelina en el moment de la seua entrada.
Bon dinar de germanor i, en acabar, l’esperat acte protocol·lari d’honors i premis. Primer, Javier Garcia Orozco repartix les samarretes amb precisió: color i talla. Després, el plat fort conduït per Fernando Guerri: les condecoracions.
Enrique Valdeolivas i Jeroni Lloret, Cavallers senderistes. 1000 km
Félix Torres, Barón Rojo. 2000 km.
Amèlia Dolz, Baronessa Azul. 3000 km.
Arturo Calaforra, Gregorio Mora, Toni Pastor, Amadeo Dolz i Pepe Monedero, Barón de Acero. 4000 km.
- Vte. Pastor, Gran Senderista. 5000 km.
Pepe L. Tortosa, Pepe Benet i Carlos Polo, Gran Senderista cum laude. 6000 km.
Hui, in extremis, Vicent Ibáñez ha superat els 2000 km.
Finalment, Fernando Guerri ha dit que la faena que tan bé ha estat portant Javier G. Orozco en la gestió de trofeus i premis la deixa. En avant, la funció la farà Hèctor Romero Baró.
Bon Nadal, bones festes i millor 2019.
Josep Requena