Descarregat el track

La predicció meteorològica que donaven per a hui el dissabte passat feren prudent suspendre la marxa de la Blasca i posar-ne una que fora fàcil de gestionar per al desplaçament i el restaurant, perquè podríem trobar-nos molts escenaris: pluja, fang, poca assistència, etc.

La marxa triada ha sigut una volta per la serra Calderona, eixint de Sant Esperit. No computable, per les circumstàncies.

Les pluges per ací varen ser el dimarts, quedant un dimecres net, fresc, amb sol i molt agradable. L’assistència ha sigut de vint senderistes (els companys d’El Caminito del Rey crec que tampoc no hauran tingut aiguades).

Comencem a les 8.40 h. Paco i jo fem lo que podem, sense massa mèrit perquè portàvem un equip assessor de luxe: el trio del Port de Sagunt liderat pel gran Santiago Vandellós.

I encara com, perquè, no tirem pel costat del cementeri del convent, com sàviament aconsellava Santiago, fent un primer trajecte curt per la pinada de Sant Esperit i, d’aquella manera, empalmant sendes, anem buscant (a la palpa tècnicament) el camí per a on baixa el desitjat GR-10. L’encontre gloriós es consuma a les 9 h.

Ja estem en el track previst. El camí, de seguida, està pavimentat. A les 10.10 h entrem en carrers de la urbanització La Calderona. A les 9.13 h, deixem les cases, entrant en el camí de Sant Esperit i en el terme de Sagunt. El camí fa pujada. De tant en tant, un toll d’aigua que indica que ha plogut. A les 9.17 h, arribem al coll de la Calderona (216 m).

Abandonem el camí cimentat en el coll, girant a l’esquerra per un camí estret que va entre arbres al costat del principi del barranc de la Calderona.

Des de les 9.35 fins a les 10 h, , primer de senda ampla y rocallosa i, després, de senda més estreta, en poc més de quilòmetre i mig guanyem més de 150 m. Estem a 406 m d’altura, punt més alt del dia i bon mirador. Arrere tenim una vista completa de les muntanyes de la Calderona i d’Espadà.

Allí dalt es nota el vent, així que abandonem uns metres la senda del GR-10 per a parar, a recer del vent, al sol i cara a la mar, a fer-nos un esmorzar ben merescut. I ben dotat, perquè els complements de cafeteria i dolços venen hui carregadets.

Després de mitja hora, tornem al traçat del GR-10 en direcció descendent cap a les penyes de Guaita, a les que no arribem. En un pal que indica a l’esquerra el sender SL-108, que ve de Sagunt, girem a l’esquerra, abandonant GR-10 i les penyes. Ara, el tram que farem és, fins al restaurant El Reino, coincident amb el que guià J. Vte. Pastor en una marxa, també no computable, en la setmana de pasqua del 2016.

Anem a baixar per la magnífica senda del barranc de Balau. Bona baixada.

A les 11.20 h, s’acaba la senda en una revolta del camí de les Penyes de Guaita, al costat d’un gran pi tombat.

Per camí, a trams fangós, anem passant per casetes aïllades, per les que el camí de les Penyes de Guaita va cimentat.

A les 11.40 h, abandonem el ciment per l’esquerra. Traçat de terra entre pins que porta a la urbanització Vall de Sant Esperit. El lladrar dels gossos acompanyen el pas. A l’eixida de les cases de la urbanització, per un pont peatonal de ferro passem el barranc de la Maladitxa, girant a l’esquerra per una senda cimentada de la urbanització que va a una porta de la tanca. Estem en el carrer i, al costat, en la planta baixa de una gran finca blanca, està el restaurant de El Reino. Està exposat el menú del dia, però són les 11.50 h. Entrarà la fam més avant.

Seguim el track previs  pel la vorera del camí de la Vidriera. El barranc de la Maladitxa a l’esquerra. En arribar a la urbanització La Calderona, entrem a la dreta entre les cases pel carreró de l’Alzina. Al final del carreró, gossos, pins, bancs de fusta i ens plantem a la porta del cementeri del convent a les 12.04 h. Acabava de tocar l’últim toc de la missa del migdia.

En eixe lloc tan singular, fem la foto de grup.

Uns han optat per dinar a casa i la majoria va a anar a El Reino. Així que a la porta del cementeri, uns pocs, el de casa, se’n van als cotxes i la majoria continua per a on, amb molt bon criteri, Santiago hauria anat de matí. Toquen per última vegada el GR-10, van a la font del Beat a les 12.40 h i d’allí als cotxes.

Josep Requena