Jornada històrica per a la secció de Senderisme de l’AGMT ja que no només donàvem començament a un nou curs, que esperem siga llarg i ric en contingut, sinó també i principalment perquè ha significat la represa de la nostra activitat preferida, la de caminar per la muntanya gaudint dels paisatges de la nostra geografia i en contacte directe amb la naturalesa. Una represa que per causa del persistent perill de contagi del coronavirus, ha trigat en arribar ja que des de l’onze de març del 2020 no s’havia realitzat cap eixida de la secció com a tal en compliment de les restriccions de les autoritats sanitàries. Uns divuit mesos que la possibilitat d’un contagi massiu ens ha privat no només d’un exercici sempre saludable, com és el senderisme, sinó també del contacte amb companys i amics que sempre ha estat un motiu important d’una sociabilitat molt recomanable.
Així, que al punt de concentració de hui, com indicava la citació, a “l’Antic Talla Focs de la Rambla” les salutacions s’han allargat mes allà de l’habitual.
La nostra excursió, de baixa exigència física, ha transcorregut pel Parc Natural de l’Albufera que està emmarcat dins de la Devesa de l’Albufera o cordó de dunes de 10km de llargària i 2 km d’amplària que separa el llac de la mar. Aquest territori va se patrimoni reial des del temps de Jaume I, com a lloc de caça de cérvols i porcs senglars, i va passar al municipi de València el 1926. Sobre el anys 70 del segle passat va iniciar-se una urbanització turística en profit de l’especulació, però la forta contestació veïnal a través de la campanya ”el Saler per al poble” va aturar l’actuació urbanística. Amb posterioritat es va desfer el passeig marítim com a mesura necessària per a refer el sistema de dunes natural, es van desmuntar vials interiors i diverses instal·lacions més pròpies del deliri constructor que dels requeriments ciutadans.
D’aquesta contrada i a les 9’15 hores, 47 senderistes partim en direcció Sud pel camí Vell de la Devesa, camí ample i usat pels ciclistes que de quan en quan demanen pas entre nosaltres. Prompte ens endinsem per camins més estrets on augmenta la vegetació i on abunden els pins i arbusts densos de llentiscle, baladre, canyots i acàcies s que ens sobrepassen en altura. Sobre les 10’15 hores arribem a la Gola del Pujol, ample canal amb comportes que juntament amb les goles naturals del Perelló i la del Perellonet conformen un sistema per a regular el nivell de l’aigua de l’Albufera. A l’ombra d’uns grans pins es detenim a reposar forces i líquids i prompte reprenem la ruta en direcció Est fins arribar a la carretera que travessa la Devesa i on hi ha l’embarcador de barques de lloguer. En un dels seus molls de fusta fem una fotografia de grup i des d’allà gaudim d’una magnífica vista del llac. Refem el camí, ara en direcció Oest i sempre conduits per Jose Vt Pastor ens duu a través de trams de còmodes passarel·les de fusta, a l’Estany del Pujol molt pròxim a voramar on veiem que alguns banyistes aprofiten les encara altes temperatures per estendre’s a la platja. Voregem en direcció nord l’estany i ens acostem a observar la desembocadura de la Gola del Pujol. A partir d’allà, ja en direcció Nord travessarem la gola i pel mateix camí Vell de la Devesa arribem a es 13’15 hores a l’aparcament de l’Antic Talla Focs de la Rambla després d’haver recorregut 11’320Km i haver salvat un desnivell de 14metres!!!
Un bon dinar al restaurant Canyamel d’el Palmar ha fet d’epíleg d’una agradable jornada de convivència senderista. A les postres el nostre president, Rafel Cortés Gosàlves ha donat les pautes a seguir en les pròximes convocatòries, cotxes particulars, vacunacions, …etc.
Àlex Gomis