CRÒNICA CHULILLA -FRAILECICO – CUEVA DEL TESORO-CASTILLO DE LA BARONIA. COMIDA DE NAVIDAD (18-12-2024)
L’última marxa de 2024 ha sigut per Xulilla, amb molt bona assistència. Setanta-tres caminants.
El pla ha sigut que un grup B, portat per Arturo anara a la penya, el castell i el Charco Azul, mentre que el grup A, portat per mi mateix, fera la cova del Tesoro i el Frailecico.
La primera vegada que estiguérem en la cova i el Frailecico va ser el 25/2/2009. Després, la marxa i dinar de Nadal del 17/12/2014 suposà la totalitat de B + A de hui (però sense anar aquell dia el Charco Azul).
En el poliesportiu, lloc d’aparcament, s’ha fet la foto de grup i comencem a caminar a les 8.50 h.
El grup B, uns trenta, van directament al poble. Arturo, seguint els senyals de de l’SL-72, fa hui la volta a la mola del castell en el sentit de les agulles del rellotge. Senda espectacular sobre el canyó del riu, amb baranes ben condicionades, mirador de la Peñeta, el pas pel Pilón de las Tajás i escales que baixen i pugen. Sobre el riu i el Trascastillo, enfront veuen els companys A fer el recorregut des del pont al Gollizno.
Tornen a passar per la part alta del poble, entrant en el castell per una porta de ferro. Castell inexpugnable d’origen islàmic, passà successivament al bisbe de Sogorb i al bisbat de València. Era el centre de la baronia de Xulilla, (Xulilla, Llosa i el Villar). El castell va estar destinat a presó de religiosos.
Es visita el castell, esmorzant allí. Després baixen al Charco Azul i passen, junt al riu per baix de la cova del Gollizno i el Frailecico. En arribar al pont de los Huertos, acaben la ruta, tornant al poliesportiu.
El grup A van directament als carrers de la part baixa del poble, on som saludats per unes veuetes infantils. En el pont de los Huertos, junt a les ruïnes d’un molí, passem el Túria. Per esta zona de Xulilla, com que la pressa de Loriguilla està prop, no es veu l’efecte de la Dana, que tan present està del balneari aigües avall.
Només passar el pont, a l’ombria i per senda botànica, anem a l’àmplia cova del Gollizno. Esmorzem de 9.45 a 10.15 h. En esta balma impressionant, quan hi ha pluges fortes, es forma una cascada impressionant amb l’aigua que baixa del barranc de la Punta.
Gollizno la RAE ho defineix com “estretor d’un paratge”. Ve del llatí gula (gola).
Així que, en esmorzar, anem a passar per una bona estretor, l’estimulant barranc de La Punta. Entrem agafats d’una cadena i passant per un parell de redons de fusta.
Una vegada dins, ho recorrem salvant dificultats amb cadenes o sense. A mig recorregut, a la dreta està la cova de la Palmera.
Seguim barranc estret amunt, que va obrint-se. Són les 10.40 i ací passa que uns han tirat al dret, sense advertir que se n’havien eixit de la ruta. Pugen un poc més. Estan al sol. Un grup, liderat per Paco, que anava per davant, fan allí fora de ruta l’esmorzar.
Mentrestant, el grup A “oficial” fa a l’esquerra el gir seguint la senda. Arriba a un pal indicador que està al costat de la quimèrica cova del Tesoro. Com en visites anteriors, la cova continua sense contingut interior.
Prop de la cova i al sol, esperem al grupet desviat. Reprenem la marxa per una senda que va pel paratge de la Quegrantada. Està prou ben reconeixible. Senyals blanquí-verds, pilonets de pedres i algun pal indicador.
Cal baixar i pujar un barranc, arribant al punt més alt del dia (525 m) a les 12 h. Vegetació de matorral i vistes àmplies.
Baixem a les 12.20 als peus de la pujadeta final. Per un traçat sense dificultat, pugem a la gran talaia sobre el riu i Xulilla dels 457 m del Frailecico. Junt a l’aljub i en el mirador, ens fem fotos. Les 12.25 h.
Baixem i a l’esquerra hem de començar la davallada pel barranc del Frailecico. Hi ha algun tram de roca amb poca dificultat i algun punt de dubte, però trobem la senda correcta per un embut de parets verticals. Passem una faixa i girem per arribar a les restes de La Corraliza del Tío Zurdo, un antic sester de pastura. Precisament, el sender tradicional que portava al corral va ser restaurat per tres dones de Xulilla, Ana, Débora i Sofia, que amb unes aixades recuperaren l’any 2008 eixa senda que havia deixat d’usar-se des del 1957. I completaren l’accés fins al Frailecico.
El sender refet acaba a la Cañada de Castilla, la senda del PR-77 que, barranc de Vallfiguera amunt, porta a unes pintures rupestres. Un tros de camí i estem en el pont de los Huertos d’adés.
La majoria pugem per un sender que, com a única dificultat, té una gran roca caiguda que frena el ritme. Arribem a l’autobús a les 13.35 h. Allí estan també els de la B. Canviats ens traslladem al restaurant de les Bodegues de Vanacloig, on hem dinat tant bé en altres ocasions. El menú ha sigut molt complet i variat. Setanta-quatre amigues i amics, amb cava, ens hem desitjat bones festes.
Eduardo Gonzalbes ha fet hui els 1000 km.
Que ens toque a tots la Grossa, bon Nadal i feliç i senderista any 2025.
Josep Requena
