Després d’una certa demora en el trajecte de l’autobús degut a l’alta ocupació de l’autovia, arribem a Ares del Maestrat sobre les 9:30hores d’un matí assolellat, tranquil sense vent i amb una excel·lent temperatura. L’autobús ens deixa en el mateix Ares ja a 1.180m d’altitud i prèviament Rafa Sàez i Pepe Benet adverteixen que en absència d’una alternativa B pròpiament dita, els que ho desitgen i acompanyats per Toni Pastor Carpi, a partir de l’esmorzar poden tornar a desfer el camí i tornar a l’autobús que els durà al punt d’arribada.
Ràpidament, degut al llarg trajecte que ens espera, 52 senderistes es posem en marxa cap a Catí en una ruta que és preferentment de baixada i majoritàriament en direcció Nord-Est. Salvem el poble d’Ares entre els seus carrers empinats i molt ben empedrats i continuem per unes faixes planes que dominen el poble, la mola i una panoràmica extensa amb masos esparsos ací i allà. Superats el farallons de les faixes, arribem a una amplíssima plana de mínima vegetació arbòria dominada per prats d’una verdor intensa degut a les recents pluges. A les 10:30h arribem a la Font de Ragaxol on hem parat a esmorzar. Passada la mitja hora de rigor, mamprenem la marxa a través dels prats que divisàvem de lluny entre les contundents tanques de pedra seca característiques del paisatge de la comarca de l’Alt Maestrat. Hem hagut de salvar alguna d’aquestes tanques saltant-les per prosseguir el nostre camí veient la presència retirada de petits ramats de bous presumptament, braus. Algú o alguna es va afanyar a despullar-se de la seua roba rogenca!
Continuem per entre els camins ondulats, masos i restes del bestiar boví, quan se n’adonem que arribarem prou més tard de l’hora prevista i sobre la marxa s’avisa al restaurant de Catí de la nostra previsible tardança i responen amablement que no ens preocupem. Així que seguim avançant sense defallença fins que arribem al Coll del Moltó, referència clara al bestiar de llana, a 1.160 metres d’altitud on es fem una fotografia de grup i es fan esforços per tal de que el “comissionat secret” el considere puntuable per als puigs de més de mil metres.
Prompte arribem a prop de la Font de Peret on hi ha una bassa i a partir d’aquest punt comença una baixada vertical, continuada i per sort sinuosa però molt pedregosa, que ens durà a les 16:15hores a l’autobús després d’haver recorregut sobre els 16,5kms.
Sense demora de canvis de roba etc. fem via cap al restaurant on encara com, atentament ens esperaven!!!
Âlex Gomis