L’última marxa de maig i dia de calor de juny anticipat.
Hem participat seixanta senderistes que hem acudit a la plaça de bous de Xelva. Anem a fer una clàssica i preciosa, que, en circular, encaixa la Peña Cortada i la ruta de l’aigua de Xelva.
La marxa l’han preparada Joan Romero i Manolo F Feijoo. Aprofita trams del GR-7, PR-92 i la variant 1 de l’Ajuntament de Calles.
Comencem a caminar a les 8.45 h. Anem per camí, ja pel PR-92. A l’esquerra queda la torre de guaita àrab de la Torrecilla, d’origen ibero-romà i restaurada amb criteris deformadors. Del camí, seguim per una baixada curta per senda que ens deixa en una explanada. Un cartell informa de l’important conjunt d’arquitectura hidràulica romana de la Peña Cortada. Les 9,45 h. Considerat el tercer aqüeducte en importància de l’Hispania romana, es coneixen 28 km del seu traçat. L’aigua es captava del riu Tuéjar i el destí encara es incert, tot i que la hipòtesi més plausible és la de Llíria.
Per l’esquerra, seguim uns 200 m, rambla d’Alcotas amunt i arribem a les restes d’un gran aqüeducte que salvava la rambla. L’aqüeducte està a la cota 487,11 m. Queden tres piles, de les que resta un arc sencer. Igual que ho certificà Cavanilles el 1795, tot i que en una crònica del 1681 es parlava de sis arcs. Ens meravellem de la tècnica constructiva romana.
Tornem al cartell d’adés i seguim les marques, pujant per senda, que a trams va pel traçat a cel obert de la conducció original i arribem la perla del dia: l’aqüeducte romà que salva el barranc de la Cueva del Gato i la Peña Cortada.
L’aqüeducte pont té 36 m de longitud, 2,6 d’ample i una caiguda sobre el barranc de 33 m. Imposa, perquè les baranes de la conducció no estan. L’obra reuneix les tècniques romanes del pont i de l’arc triomfal, emprades pels autors de l’obra per a ressaltar el poder imperial. Està a una cota de 486,9 m.
Els carreus utilitzats, opus quacratum, foren estrets de l’excavació feta sobre la muntanya, la del gran tall, la que li dona nom a la Peña Cortada. Les 9.55 h.
Ara recorrem el tram espectacular tallat sobre la roca. Em d’anar amb compte amb l’altura dels túnels. De tant en tant, hi ha finestres obertes sobre la rambla d’Alcotas. La separació d’11 m entre les obertures era un mètode constructiu romà per a atacar en mina l’excavació des dels dos costats.
Arribem a les 10.10 h, lloc adequat entre sol i ombra triat per a l’esmorzar. 25 minuts.
Tot el tram que acabem de fer i lo que queda fins a Calles és l’anomenat variant I de la Peña Cortada de Calles, també dit “variant familiar” (sic). El nostre grup aguerrit farà la variant familiar. AGMT-València és una gran família.
Les Variant II i III continuen des del lloc de l’esmorzar per uns túnels que queden encara més avant, però de pas més difícil i una secció del canal de 100 m recentment netejat d’enderrocs. Empalmen amb l’Aprisco del Tio Gorrita i passa junt a l’emplaçament de l’antiga torre de Castro, d’origen medieval, però enderrocada durant les guerres carlines.
Nosaltres seguim PR-92 i variant familiar avall, junt a l’espectacular tall per on s’obri pas la rambla d’Alcotas. Després, passem per unes proteccions de baranes de fusta o, també, de cadenes noves.
A les 10.46 h, per l’esquerra, un cartell indica les variant II i III que completen la ruta descrita adés i que ve pel barranc del Tio Chicharrito.
Per l’ombria de Castro, passem a la banda dreta per una passarel·la metàl·lica. De seguida la rambla s’eixampla. Allí hi ha un aparcament condicionat per als qui van des d’allí a visitar la Peña Cortada. A l’esquerra, indicació a la Torre de Castro.
Només queda completar cara avall, camí cimentat, per a passar per baix del gran viaducte i arribar a l’antiga carretera, en el barri de Santa Quitèria de Calles. Les 12.25 h.
Uns moments de descans. Allí es quedarà el grup B, que farà una volteta per Calles fins que els arreplegue l’autobús i els porte a Xelva.
Al costat mateix està l’ermita de Santa Quitèria. Originalment n’hi havia una del 1670, que per estat ruïnós va ser substituïda per l’actual, del 1980.
El grup A baixa al riu i continua aigües amunt. Primer, bona vegetació. Passem junt al cinglo del Tio Potros. Una senda que puja al Muladar ens fa dubtar. A la dreta, una séquia excavada en alcavó aguaita. Allí mateix cal fer una baixada curta i forta per a recuperar el nivell del riu. El seguim.
Arribem a les 12.28 h a la Fábrica de la Luz. En els anys 20 del segle passat ja abastia d’energia elèctrica a Xelva, Calles, Domenyo i el Villar. Funcionà fins el 1981.
Seguim. A l’altra part, sobre la paret que es despenja dels barris inferiors de Xelva, es poden vore coves i formacions de terra de cascades que ara queden en la memòria.
A les 12.45 h, s’arriba al pont d’El Arrabal. La majoria del grup opta per pujar al poble i al bus, passant pel barri morisc, o Arrabal.
Uns pocs, amb Manolo F Feijoo al cap, seguim avant. Quasi arribem a La Playeta. Resulta un regal l’activar la circulació al tindre uns bons minuts els peus a remulla, ficats en el riu de Xelva.
Completar la pujada al sol, passant per la perifèria de Benacacira o barri àrab. Final en l’autobús a les 13.45 h.
A dinar al Neutral, bon restaurant, que ara és el de referència de Xelva.
Josep Requena