De camí en l’autobús, s’han explicat les alternatives A i B
En 2007 i 2016 foren les últimes que férem per ací, pràcticament iguals. I hui, de la mateixa manera, també ha tornat a fer molt de vent.
En el poble, parem al costat de la font Nueva seixanta-un senderistes. Eixim a les 8.40 h. Pugem per un camí cimentat que passa junt a una antena de comunicacions. Davant està la serra i, entre parets verticals de roca, eixe pas estret tan pintoresc, conegut com Los Pilones de la Garita.
En arribar a una altra casa, acaba el camí i s’inicia, per la dreta, la senda de muntada. En un ziga-zaga constant, la senda està molt ben empedrada. Segons conten, esta era la ruta que, fa molts anys, feia el carter cada diumenge per a portar el correu des de Bunyol. Passem per l’estret entre uns murs de pedra que imposen. Són Los Pilones de la Garita. En passar l’embut, queda baix, enllumenat al sol, el poble tot lluent i emblanquinat, presidit per la torre de Vilaragut, el que queda del castell de Dosaigües.
Per l’estret, el vent fort que feia baix, al poble, no es nota tant, ja que estem a cobert per les parets de roca. La senda està ben definida i marcada per pilons de pedres i punts de pintura blava.
Conforme pugem, el vent torna a notar-se molt més. A les 9.07 eixim al sol. S’ha mantingut en 1,4 km un pendent del 15 %. De seguida, dalt a la dreta es veu el pic, la caseta de vigilància i les antenes.
A les 9.45 h, arribem a La Vereda de Ganados de Castilla, que va d’oest a est. Uns pals que marquen dos rutes al pic i els colors del GR-237. És una etapa dels 323 km que recorren el massís del Caroig.
A l’esquerra, continua la ruta del carter i també l’inici d’una pujada alternativa al pic que, per la part nord d’una finestra de roca que es veu davant en la cresta, es tornarà a unir en la pujada normal, que serà la que farem hui com en les visites anteriors.
Tots junts, parem en eixe punt a esmorzar. Foto de grup i es fa la divisió anunciada.
Els de la B seguiran per la dreta anant per la Vereda de Ganados de Castilla, baixant en trobar-se amb una pista cimentada la dreta pel camí que accedeix a les instal·lacions d’antenes del pic. Arriben a la masia del Collado. Passen la carretera i, pel camí de l’Umbría paral·lel al barranc del mateix nom, arribar al poble i, en un tramet final de pujada, arribar a la font Nueva, completant 13 km de recorregut.
Els de l’A seguim amunt, passant junt a una torre d’una línia de 400 kV. Per un traçat sense vegetació i amb una senda no molt evident, anem acostant-nos al pic.
Després de pujar per eixe traçat, que algunes vegades passa que dubtem entre la vegetació, arribem a la part de dalt, oferint-se ja la vista sobre la Foia de Bunyol, l’Horta i la Calderona. A les 10.45 h, un pal indica per l’esquerra la senda de la ruta alternativa que hem dit quan estàvem en el lloc de l’esmorzar.
Entre figures verticals de roca, passem per la cara nord fins a la font del Furgacho. A la porta d’una coveta, ix aigua.
Acabem la pujada en els 952 m del vèrtex del pic de l’Ave. Amb unes extenses vistes sobre totes les direccions. S’ens mostren els embassaments de Tous i el de Forata. El vent és ben fort. Foto de grup als peus de la caseta del forestal. Les 11.15 h.
Ara ve la baixada, que la farem en sentit circular per la pista cimentada d’accés per al manteniment dels equips de telecomunicacions que poblen el pic.
En una revolta molt tancada, de 180º, podem parar en la barana de ferro de protecció, un bon mirador en direcció a la mar. Les 11.40 h.
Seguim baixant pel pavimentat, ara en sentit contrari. Un poc més avant, podem vore un grupet de cabres salvatges entre sol i ombra, anant pel barranc de los Lidoneros. En cosa de 200 m més, un 4×4 negre està parat enmig del camí. Al nostre pas es posa en marxa l’alarma. Dins no hi ha ningú. Segur que les cabres sí que s’hauran alarmat.
Arribem a les 12.10 h, després de tornar a passar la línia dels 400 kV, a una revolta forta de la pista cimentada a la bifurcació en què, per la dreta ve la Vereda de Ganados de Castilla (per ací i en sentit contrari han vingut des de l’esmorzar els companys de la B.
Així que girem a la dreta, seguim la senda que ens tornarà al punt comú de les 9.45 h, de la parada i la divisió de grups d’adés.
La part final és la mateixa que la inicial, però en sentit contrari.
A baixar per la senda empedrada i passar per l’estret de La Garita. Tornem a experimentar com el vent s’atenua en l’estret. Arribem al poble a les 13.20 h.
Quan ja estem tots, anem a dinar al bar Boro’s de sempre. Bona atenció.
En acabar, Eugenio Alcázar i Fernando Jartín ens conviden a mistela, herbero i bombons pels seus VINT-I-CINC MILS.
Hui, Alfonso Soler ha superat 5000 km.
Josep Requena