En aquest mini cicle fluvial en el que la Secció de Senderisme de l’AGMT està acabant l’exercici 2018-19 i després d’haver recorregut en les dos setmanes anteriors, el 29 d’abril passat, el Millars Mitjà a través del Barranc i riu de la Maimona -terme de Montanejos- i el passat dimecres el riu Túria al seu pas pel terme de Pedralba, els amics Daniel Ferrer i Paco Julià han preparat una excursió lineal força interessant que de Sud-est a Nord-oest hem recorregut el curs de l’Alt Millars pels termes de Rubielos de Mora i Mora de Rubielos (Aragó).
Efectivament, tal i com proposava la convocatòria, l’autobús ens ha deixat en el Centre d’Interpretació de la Naturalesa situat en la confluència de la carretera a Rubielos de Mora amb el riu Millars..
A les 9 hores hem començat a caminar 44 senderistes baixant des de la carretera fins a l’altura del pont de Fonseca, hui en dia només travessat per senderistes, que hem creuat cap a la vora dreta del riu. El pont es una esvelta construcció de 1670 conservat en perfectes condicions. A l’altra banda ens hem trobat un enorme casalot que bé podia haver estat una antiga posada o masia. Davant d’ell ens hem fet la fotografia de grup per la posteritat que avui no ha signat Paco Castelló –com és habitual- sinó, Paco Julià. Riu amunt hem continuat per una pista paral·lela al riu que variava d’amplària però que semblava prou antiga ja que a trossos estava empedrada. A vegades guanyava altura i la perspectiva des de dalt era magnífica ja que ens possibilitava de dominar l’encaixonament del llit per on flueix del riu. A vegades el camí s’acostava al llit del riu i podíem observar de més a prop la vegetació de ribera on predominava el xop o pollancre, el canyar, el sempre vistós baladre i el càrritx. A mitja altura predominava la carrasca i per les altures amb poca vegetació arbòria s’identificaven sabines esparses.
Hem seguit avançant i prompte -i sempre des de l’altura- observem l’embassament “de los Toranes”, presa de no grans dimensions però de semblant estructura als grans embassaments que hem visitat en altres contrades. La vista era d’alta plasticitat degut a la gran quantitat d’aigua que vessava per damunt de les comportes. Passat l’embassament i fent-se ja les 1030 hem parat a esmorzar. Una munió de rantelles ens ha visitat inoportunament però per contra una brisa oportuníssima se les ha endutes canó del riu avall. Passada la mitja hora hem mamprés el camí i a continuació hem trobat la confluència dels rius Millars que venia de front i l’Albentosa que ve des de Manzanera i li aporta les seues aigües per l’esquerra. Ací hem abandonat momentàniament el riu Millars i hem tombat a l’esquerra –Albentosa amunt- en direcció Sud-oest per visitar la Fuente de la Escaleruela passant per davant de les instal·lacions d’una coneguda piscifactoria en funcionament. La Fuente de la Escaleruela és un Interessant naixement d’ingents aigües cristal·lines aportades directament al riu Albentosa. Practicada l’observació, hem tornat a refer el camí cap al punt de confluència dels dos rius. No hem tardat en arribar a una construcció molt peculiar, un recinte quadrangular ample de formigó amb una resclosa oberta que canalitza les aigües del naixement de la font del Mas de Royo. Salvat aquest punt de seguida ens hem enfrontat amb l’operació de creuar el riu per un gual ample que ha facilitat molt la faena. Abillats amb el calcer aquàtic recomanat, no s’ha produït cap escena hilarant i tots hem travessat a la vora esquerra sans, secs i estalvis.
Per un camí pla entre enormes xops de seguida hem arribat a un altre recinte de semblants característiques a les de la font del Mas de Royo però molt més espectacular per les seues grans proporcions, és el naixement de la font de Babor. La surgència d’aigua de gran cabal, aporta l’element líquid al recinte que està ple de joncs, canyots i de càrritx. Una casa contigua amb el lema de Comunidad de Regantes de la Plana dóna idea de qui van ser els promotors d’aquestes obres d’aprofitament de les aigües del l’Alt Millars.
En aquest punt uns quants han decidit fer camí cap a l’autobús i uns altre grup s’han allargat a guaitar un gorg aigües avall on l’amic Joan Romero ha practicat el bany fluvial!
Mig hora ens separava de l’autobús estacionat a les immediacions de l’assut del Molinete i a bon pas hem arribat a les catorze hores després d’haver recorregut 14.3kms i haver superat uns desnivell acumulat de 350metres.
Un grup dels nostres companys destacats al Camí de Sant Jaume, de tornada del seu viatge, ens esperava al restaurant Venta del Aire on hem dinat. La sorpresa per inesperada ha esta molt celebrada!
A G i N