Santiago Vandellós, Joaquin Fernández i Fernando Martí han preparat una ruta des de Requena. L’assistència ha sigut de seixanta-tres caminants. També han vingut a dinar dos companys més.
El matí era fresc en eixa zona de l’altiplà, però estava anunciat que la temperatura seria, al migdia, impròpiament alta.
El punt d’inici ha sigut, a l’entrada de Requena, al costat del camp de futbol.
Comencem a caminar a les 8.25 h.
Passem per baix del pont del carrer d’entrada al poble i caminem un tram curt junt al Regajo de Reinas. Passem per asfalt junt a l’hospital comarcal. Els camps estan pintats de rosada blanca.
Travessem la A-3 i encarem el tossal de l’Atalaya. El camí de terra, girant a la dreta, va anant per la cresta, fins arribar al vèrtex geodèsic de 827 m i a la torre del Telégrafo. Les 9.15 h.
Este element era una de les trenta torres que varen ser construïdes entre Madrid i València per a portar les comunicacions a través de telegrafia òptica. La torre anterior està a Fuenterrobles i la posterior a Bunyol. L’últim punt de la línia estava en el convent de Sant Francesc de València, on està ara l’edifici de l’Ajuntament.
La telegrafia òptica va ser posada en funcionament en Europa a França el 1794. A Espanya este sistema de missatgeria ràpida començà a funcionar el 1849, quan ja feia molts anys que estava operatiu el telègraf per cable. El retard va ser per les turbulències del XIX i per la por dels governants a que lladres i bandolers tallaren i furtaren els fils de coure aeri.
La torre del Telégrafo de la Atalaya de Requena n’és un bon exemple, en quant a la conservació.
Per al funcionament, hi havia en els punts de repetició dotacions militars ben formades. Requeria atenció permanent per a rebre i repetir la informació. Es feia paraula a paraula (no lletra a lletra). El missatge sencer es podia transmetre d’extrem a extrem, entre Madrid i València, en menys de trenta minuts. El cap de la dotació era qui custodiava el codi secret de transmissió, ja que els senyals eren visibles des de qualsevol punt de la rodalia.
Als peus de la torre ens fem la foto de grup.
Seguim caminant, ara baixant a poc a poc, per una pista que passa al costat d’una gran torre de 400 kV.
Després de creuar el camí d’El Gato Rabote, parem a esmorzar de cara al sol. Les 9.55 h. A la vista, pics que hem visitat, com ara el Tejo o el Montote. Es veu i s’escolta el trànsit continu per la A-3. Vint-i-cinc minuts i a seguir.
Ens incorporem a la via de servici de l’autovia, caminant cap a València més d’un quilòmetre.
Passem per baix de la A-3, incorporant-nos al barranc Rubio. El seguim passant per una estora de fulles seques i senda. Quan el barranc s’encaixa en El Boquerón, entrem en ombria. Apareixen unes teranyines curioses. Enganxades entre les mates de romer i argelagues, no tenen més de 10 cm de diàmetre. Passem per una passarel·la de fusta i seguim junt al barranc.
La senda va a parar a un camí, sempre al costat del barranc Rubio. El camí d’El Atrafal el transitem tots al principi, però de seguida, a les 11.20 h, en el punt a on el Rubio aboca sobre el riu Magre, fem la divisió dels grups A i B.
El grup B, liderat per Santiago, seguirà per la dreta del Magre fins arribar a l’ermita de San Blas. Des de l’ermita i seguint el camí de San Blas, passarà junt a la casa de la Purísima i acabarà en el camp de futbol de Requena, a on estan autobús i cotxes. Completen una ruta de 15 km.
Els de la A, portats per Joaquín i Fernando, abandonen el camí per l’esquerra, passant el Magre per un pont d’obra mig desfet.
Ara toca la part més curiosa i pintoresca del dia. Vora un riu d’aigües molt i molt millorables, anem per senda per l’ombria de la Serratilla. I ben a l’ombra que anem. Es nota en la temperatura i la humitat. Alguns troben a faltar la peça de roba que, un poc abans i al sol, s’havien llevat.
Hem de passar un parell de punts de roca humits i esvarosos que superem amb compte i amb solidaritat.
A les 11 h, apareix davant un gran camp d’espígol. A la seua vora, passem el barranc de La Conveniencia. Al costat, la gran casa d’El Duende. Vorejem el camp de lavanda, creuem el riu i anem a l’ermita de San Blas.
Originària de 1792 i reconstruïda a finals del XX, la part de l’ermita no és visible des de fora. Es troba dins i a la dreta de la gran construcció i s’hi accedix per una porta amb arc de pedra.
Com cada any (enguany el 4 de febrer) es fa la romeria des de Requena. Ve molta gent i al migdia es fa un dinar popular (“gran porrote”).
Seguim avant. Per la dreta continua el camí de San Blas cap a Requena, el de la romeria i el de la B. Seguim pel camí de l’esquerra que, entre camps, torna a passar el Magre.
Anem per la dreta de la Casa del Registrador, molt gran i recentment restaurada. De seguida, travessem la carretera que va a El Pontón. Un tram de camí pla, retolat com a part de “Los Senderos Saludables” de Requena, a on indica que fent un esforçat passeig de 2,5 km, una persona de 70 kg invertiria 126 kcal.
Arribem a El Pontón i a la travessia de la N-322. Girem a l’esquerra cap a Casas Ibáñez i parem a l’acabar les cases (les 13.30 h) en el bar La Brasa, al que ja havien arribat oportunament els companys de l’opció C i on havien obtingut la líquida recompensa, avançant-se als assedegats de la A. Els de la B arriben en seguida en bus des de Requena.
Beguts i canviats, anem a dinar a la Venta del Pilar de Bunyol.
A l’acabar, Amadeo Dolz i Paco Puchades repartixen bombons, mistela, aiguardent i crema de café per haver completat 5000 i 1000 km respectivament.
Rafa Cortés proclama que J. Ramón Domingo hui ha superat els 7000 km.
El mateix J. Ramon demana que apuntem els plats del dimecres que ve no més tard del migdia del diumenge i Alfonso Soler que posem en la web el torn de visita a l’Hortensia Herrero, que farem el 20 de març.
Josep Requena