La marxa de hui ha estat adobada inesperadament per l’actuació dels piquets de tractors que estos dies estan tallant carreteres, primer a França, escampant-se per tot ràpidament. I ens ha tocat de ple. Ens ha tocat a l’anada, al dinar i lliurant-nos-en per un pèl a la tornada.
La ruta l’han preparada Rafa Sáez i Pepe L. Tortosa. Una circular que recorre les dos variants que té el GR-7 entre el caseriu de Bercuta i la cascada de Barchel, amb inici i final en la presa de Benaixeve. N’hem sigut cinquanta-nou.
Ahir dimarts van haver incidents i talls per les tractorades que afectaren la A-3. Com que no hi havia notícies per a hui dimecres, hem anat per la A-3. Però, per uns centenars de metres, ens ha agafat un tall just quan estàvem a punt d’eixir en Utiel cap a Benaixeve. En això haurem estat parats cosa de quaranta minuts.
Passat el problema, hem pogut arribar a l’aparcament de la presa de Benaixeve a les 9.20 h.
L’embassament en l’actualitat està al 61,30 % dels seus 221 Hm3 de capacitat total.
El conjunt va ser projectat el 1913 i inaugurat el 1955. Els habitants de l’antic poble, que quedà sepultat per les aigües, traslladaren les seues cases a Sant Antoni de Benaixeve, a Sant Isidre de Benaixeve (Montcada) i a un poble de nova construcció, l’actual Benagéber.
La volta de hui la vàrem fer, però en el sentit contrari, en febrer i octubre de 2004 i també, el 26 d’octubre de 2011. I passàrem entre Bercuta i Barchel el 17 de desembre de 2012, quan férem l’etapa del GR-7 entre Xelva i Benagéber.
Com estava previst, hem fet una alternativa A, que fa tota eixa volta completa, però enguany en el sentit contrari a les agulles del rellotge, i una alternativa B, que juntament amb la A, arriba fins al Túria en el pont penjant i tornar a l’inici. La A la guiarà Rafa Sáez, ajudat per mi; la B la durà Pepe L. Tortosa.
Es comença a caminar a les 9.25 h. Per l’ombria, anem des de la presa i per la dreta del riu pel camí del Embalse de Benagéber, amb una vacil·lació curta i tot. Arribem a les 10.17 h a la cascada de Barchel. Acabem d’entrar en el terme de Xelva. Tant la cascada com les cases i el molí de Barchel estan en el terme de la capital dels Serrans.
La cascada de Barchel és un conjunt molt pintoresc, però no cau l’aigua des del barranc de Los Carriles, com lamentablement està passant amb esta sequera global tan preocupant. Fem la foto de grup.
Baixem al riu per a passar a l’altra part pel pont penjant. Són les 10.35 h. Parem a esmorzar tots, A i B. Els de la B tornaran a passar el pont, pujaran a la cascada de Barchel i aniran al punt de l’inici pel mateix camí de l’anada.
Els de la A continuem. Anem a fer la pujada per la senda del camí de Barchel, que s’enrosca pel barranc de la Pitera. Amb pas mesurat, arribem al pla superior, salvant un desnivell de 300 m.
Dalt, la senda es converteix en camí. Va entre pins de cara al caseriu de Bercuta, al que no arribem del tot, per a compensar en lo possible el temps perdut a Utiel. Girem a l’esquerra per l’altra variant del GR-7. Estem en el punt més alt del dia, 720 m. Les 12.10 h.
Caminem pel camí de Chelva a Benagéber. Tornem a entrar definitivament en el terme de Benaixeve. Passem un gran tallafocs. Justament estem anant per Los Pulpitillos, zona que va cremar tot allò el 2010. Comencen a rebrotar els pins tímidament. Estem anant ara per senda, que passa el barranc de Peñafiel.
De cara a l’amplitud de l’embassament, la senda va perdent altitud, arribant a l’asfalt de la carretera CV-390 a les 13.15 h.
Queda passar un túnel, la presa i arribar a l’autobús a les 13.25 h.
Tornem a Utiel a dinar, amb la incògnita de cóm estarà el problema dels talls de carretera. I el problema ens el trobem també a un centenar de metres de la rotonda que està just al costat del restaurant Casa de la Abuela. Hem d’estar parats en l’autobús uns minuts. Després, prenem una decisió resolutiva. Anar a dinar a peu i en fila.
Mentre serveixen el primer plat, veiem cóm els tractors es van retirant i comencen a circular els camions i els automòbils atrapats.
Procurem fer el dinar el més ràpidament possible, a base de simplificar les postres i els cafens.
Rafa Cortés proclama que Lupe ha fet hui els 4000 km.
Al pujar a l’autobús, veiem com apareixen de sobte una filera de tractors. Havien anat a dinar, però tornaven a continuar amb els talls. Jose, el xofer, fa una maniobra eficaç, ficant l’autobús entre tractor i tractor. Pot arribar a la rotonda d’abans de dinar. Per un pèl literalment, podem incorporar-nos a l’autovia. Tornem sense més incidències a València.
Josep Requena