Ha sigut una marxa per les muntanyes del nord de la comarca de la Costera. Una zona nova per a molts. Li ho deguem a Daniel i a Paco. La ruta s’ha basat en el PR-193 (una circular des del Genovés a la creu, passant per la font d’Alboi) En farem la part que elimina els trams inicial i final per carretera. S’ha quedat una marxa que, eixint d’una rotonda als afores del Genovés, acaba a la font d’Alboi.
N’hem sigut cinquanta-nou. L’autobús ple i, a part, dos cotxes.
De camí i en l’autobús, Fernando Guerri, després de la seua valuosa etapa com a responsable o coordinador de l’activitat de senderisme, com que ha arribat el moment de deixar-s’ho, a pres la paraula per agrair la col·laboració de tots, especialment la bona nòmina dels qui, setmana a setmana, encarregant-se de diferents parcel·les, fan possible que el grup vaja com un rellotge. El grup també li hem d’agrair la dedicació tan intensa de Fernando durant el seu període.
Daniel avisa que farem una parada abans per a canviar-nos el calcer i agafar les motxilles perquè la maniobra de desembarcament en la rotonda de l’inici siga ràpida.
En la rotonda on s’ajunta la carretera del Genovés a Quatretonda (CV-610) i la de Llocnou d’en Fenollet (CCV-575) baixem eficaçment. Comencem a caminar a les 9.10 h.
A l’altra banda hi ha una àrea de pícnic. Passem el barranc de Ferrer i iniciem la ruta, per senda des del primer moment, entrant en l’Ombria de Benavent pujant un tram curt i després una llarga senda plana. La vegetació està amerada per la pluja recent i, sobretot, perquè, de bon matí, estem caminant dins de la boira. A penes podem vore a més de 30 o 40 m.
Hem entrat en la part final de la serra Grossa, situada al final de les serres prebètiques valencianes. Des de la Font de la Figuera transcorre al costat del riu Cànyoles i, en passar Xàtiva, gira a la dreta per acabar en la serra de Requena. Un poc abans té un pas, l’estret de les Aigües, per a on passa el riu Albaida, que talla la serra per seguir el seu camí de cara al Xúquer. Per la serra de la Creu, entre l’estret de les Aigües i la serra de Requena i el Buixcarró serà per a on els dos guies ens han portat hui, visitant una part del territori nova.
A les 9.50 h arribem a una revolta forta a la dreta. E l’esquerra hi ha una gran bassa rectangular per al rec d’uns bancals de tarongerals que a penes es poden vore per la boira.
Només girar, la senda fa pujada. Hem de salvar els 140 m, fent esses, per arribar a l’anunciat per cartells pla de Benavent. El pla de Benavent, a 415 m, serà el punt més alt del dia. El pla de Benavent se’ns acaba de seguida. Només la senda recupera l’horitzontalitat comença una llarga baixada. Una baixada pedregosa, molt erosionada per la pluja i que té un parell de clots que cal salvar fent un arriscat salt de longitud (no és per a tant). Amb precaució completem el tram més compromés del dia, baixant un desnivell de 200 m. Al costat d’una pedrera xicoteta, la senda arriba a la carretera de Quatretonda, que no la passem per l’asfalt, sinó que baixem per a passar-la per un túnel que passa per baix. Es nota que han duplicat l’ample de la carretera. Enmig s’ha acumulat arena.
En eixir, pugem i tornem a baixar al barranc. La senda puja un tros curt entre pins i ens deixa en un camí a on parem a esmorzar. De les 10.50 a les 11.35 h. Daniel explica que per guanyar temps, anirem tots per la ruta prevista per als B.
Seguim camí i PR-193 avant. Al costat d’un barranc, el camí va pujant, fins que, a les 12 h arribem a una bifurcació. Per la dreta ix la senda que va a la creu. La senda puja un poc, baixa a un barranc des del que ve la variant PR-193.3, que ve directe per l’esquerra del Genovés, i acaba pujant a la creu. És una enorme creu blanca. A 395 m, té bona vista sobre els pobles meridionals de la Costera i, darrere, la Ribera Alta. Foto de grup. 12.25 h.
Tornem per la senda per la que hem vingut i tornem al camí. Girem a la dreta. Un tros de camí, que deixem, anant per una senda que va recta i de baixada per la serra. Li diuen la senda Andalusa. A les 13.25, amb uns escalons finals, acabem en un camí. Girem a l’esquerra junt al barranc del Llop. Ací, el camí, de pujada, va cimentat. Però prompte acaba ciment i camí. Ixen dos ramals. El de l’esquerra va a la penya Blanca (terme de Benigànim); el de la dreta, el nostre, barrat per una barrera de fusta per a limitar el pas de vehicles, és una senda que indica que anem bé, cap a la font d’Alboi, a 1,48 km. Senda molt vegetal, molt ombria i humida. Els recol·lectors d’espàrrecs acaben de completar el seu manat per al sopar de la nit. A la dreta, el barranc dels Bassals. La senda va baixant a poc a poc. Passem ara per algun tram de sol (que, per fi, s’ha dignat a eixir. A l’esquerra hi ha un forn de calç. La senda gira a la dreta per a passar el barranc per un pont antic digne de vore’l. De pedra amb un esvelt arc de mig punt.
Arribem al costat de la via del tren de Xàtiva a Alcoi, que per allí va encaixonat en trinxera.
Acabem en la font d’Alboi, que està enfront de l’abaixador del Genovés, al costat de les cases d’Alboi. Les 14.10 h.
Teòricament l’autobús hauria d’estar esperant-nos, però no podia passar perquè una formigonera li interrompia el pas. Optem per fer allò de la muntanya i Mahoma, però encara no havíem caminat 200 m veiem a la muntanya que venia de cara a Mahoma. Ja tenim l’autobús en la font d’Alboi.
La maniobra de pegar la volta es fa a base de col·laboració en equip. Toni compta amb uns entusiastes, no sé si d’ajudar o d’arribar al dinar. Les 14.20 h.
Maniobra feta i al restaurant del club de tennis de la Llosa de Ranes a dinar.
Al final, Yolanda i Paco Garcia Ciudad conviden a bombons i licors. Els dos han superat els 3000 km.
De tornada, Vicent Ibàñez convida a que, demà dijous, a les 11 h, anem a visitar el museu de Sant Pius V. La temàtica seran els retaules primitius.
Josep Requena