A punt d’entrar a la Comarca del Camp de Túria però encara en la dels Serrans, el riu Túria passa per la població i terme de Pedralba. Per un tram llarg del terme hem acompanyat al riu Túria en un recorregut que l’amic Paco Castelló ens ha proposat d’anada i tornada.
Eren les 8:45 hores quan 44 senderistes ens hem posat en marxa després d’haver abandonat l’autobús en la rotonda d’entrada a Pedralba. Hem passat un brevíssim tros asfaltat que va paral·lel a la carretera CV-380 i immediatament hem girat a l’esquerra per un camí que ens ha dut al barranc de la Pedrera via d’accés al llit del riu que en aquest punt va prou encaixonat. El llit del riu té una certa vegetació arbòria però està ple de vegetació arbustiva i sobretot canyars. D’entre els arbres destaquen els xops i pins i entre els arbusts que hem observat, hi havia murta, arbocers margallons coscoll, ullastres -que és l’olivera borda-, llorers, nogueroles (en castellà cornicabra) i llentiscle i plantes menors com la sajolida, rabet de gat, timó, romaní, pebrella i mare-selva.
Entre tota aquesta vegetació hem seguit el riu, ara acostant-nos al nivell del l’aigua, ara deixant l’aigua a una certa altura per tal de superar el desnivell del seu curs –que anava d’Oest a Est- fins que en un moment determinat una barrera ens ha anunciat que havíem de girar a l’esquerra i abandonar momentàniament el curs del riu per tal de salvar una àrea de cria d’aus rapaces. Girem a l’esquerra en direcció Nord i després de la desviació, prompte tornem a vora riu en un dels nombrosos meandres que el riu encaixonat va serpentejant. El matí ha anant avançant i es fa l’hora d’esmorzar i en un eixample del riu just abans d’un colze on el riu tomba a dreta tot davant d’un abric de ramat de pedra mig enderrocat, parem a reposar forces.
Al cap de mig hora, aproximadament, abandonant cap a l’esquerra el llit del riu, mamprenent l’ascensió al tossal del Salt del Llop. El camí es recargola en si mateix pujant suaument i dóna accés a un alteró de 236m d’altitud que certament domina un ample paisatge que és de transició entre el muntanyós de la comarca del Serrans i el pla del Camp de Túria. Al cim gaudim de la vista i com era “preceptiu” allà ens hem fet la fotografia de grup.
Tot era quietud i harmonia quan de repent allà dalt s’ha mogut un vendaval de ponent considerable que l’anemòmetre de butxaca –ben calibrat però- del company Santiago Vandellós ha marcat 74km/hora i encara que el vent era molest no ha tingut conseqüències desagradables!!
Aquest circumstància ens ha ajudat a decidir-nos per “girar cua” i iniciar el camí de tornada que com s’ha dit inicialment consistia en refer el camí d’anada en sentit contrari.
A les 13.35 hores hem arribat a l’autobús després d’haver recorregut 11.3km i haver salvat uns mers 250 metres.
El restaurant Civera de Vilamarxant ens ha servit un apetitós menú força celebrat per la concurrència.
A G i N