CRÒNICA OSSET – PEÑAPARDA (18-2-2026)
Hem tornat a la Peñaparda fent una volta que vàrem fer el 11 de gener de 2003, el 19 d’abril de 2006 i el 6 de febrer del 2019. Totes tres fetes en sentit antihorari. La d’enguany, en canvi, l’hem feta a horari. Serà una circular completa, anant cap a Andilla pel PR-449 i seguint fins a pujar al Peñaparda i tornar a Osset el PR-176.
Pel tram del 449 que caminarem hui va ser per on anàrem a l’inici de la marxa de l’últim dia de desembre.
L’hem proposada i guiada Pepe Benet i jo mateix. Assistència de seixanta quatre senderistes. Bus ple i dos cotxes.
El plantejament és que la circular completa, grup A, eixirà abans, mentre que l’altre grup, el B, eixirà darrere, guiat per Arturo i José Ramón, que faran anada i tornada per les marques del PR-449 i tornar a Osset des del collado de Aparicio.
A les 8.50 comencem a caminar pel carrer solitari d’Osset, llogaret d’Andilla, en silenci total (encara que a l’agost s’ompli amb més de 500 estiuejants). A l’eixida, passem el llavador públic i l’àrea de descans. Un pal del PR-449 indica que estem a 872 msnm i que, a l’esquerra, seguint les marques, Andilla, a 5,57 km. Abandonem el poble, passant el barranc de la Hoya, que per la dreta serà per on acabarem la ruta. Comencem, entre camps de secà, a caminar pel camí vell d’Andilla (en el pal retolat “Antigua Senda del Cura”).
Pujant, pujant, per bona senda, passem junt a un dipòsit contra incendis i travessem per primera vegada el tallafocs d’una línia de mitja tensió. I és que la ruta anirà jugant amb el tallafocs. Ara et passe a la dreta, després a l’esquerra. En total, crec que fins a set vegades.
A les 10.00 passem un replà i, un poc més avant, els 1098 m del collado de Aparicio.
De baixada, amb vista a l’esquerra a Andilla, baixem pel camí vell d’Andilla fins al camí de la Ponza. Bona pista que a l’esquerra ve d’Andilla i, a la dreta va a Canales.
En eixa pista estem a les 10.16 h. Un pal del PR-176, del que ara seran les marques a seguir, indica que Andilla està a 1,25 km i Osset a 6,7 km. Travessem la pista i anem per la dreta per un sender. La senda torna al camí i parem de les 10.30 a les 11 a esmorzar, buscant el sol i evitant la brisa.
Ara toca el tram més atractiu del dia. Deixem el camí de la Ponza i entrem en una senda agradable que va remuntant el barranc de Peñaparda. La vegetació en l’entorn del barranc és molt abundant i variada, fent agradable l’esforç. Ens anirem trobant, fins al final de la ruta, uns indicadors de la Marató de Muntanya València. (Són 42 k + d i 2300 m desnivell).
Nosaltres, a pas pausat anem acabant de remuntar, arribant a la part superior de la muntanya, o desapareixen els arbres, apareixen les vistes àmplies, la senda s’ha convertit en un camí estret i on a dreta i esquerra està eixos tubs verds de repoblació, per a pal·liar els efectes dels incendis que varen eliminar fa pocs anys un magnífic bosc d’alta muntanya de pins, teixos, carrasques, savines o coscolles. Són les 11.40. Ací uns quants, seguint les marques, opten per anar directament al vèrtex de Peñaparda.
La majoria girem a l’esquerra. Una senda s’aparta del PR que, en direcció nord-est, porta al mirador del Reloj. 11.50. Magnífic mirador a 1322 m que té als peus Andilla i La Pobleta, mentre que al nord, la peña Salada d’El Toro, restes de neu de Javalambre i l’ermita de Santa Margarita o de Bardés, allà on es creuen els GR-7 i GR-10. Un poc més a la dreta, la Bellida de Canales i les seues antenes. Un revol de voltors fan exercicis de vol sense motor en la nostra vertical.
Tornem, acabant en el vèrtex de la Peñaparda. Les 12.15.
Els seus 1312 m, a part de fer puntuar per als VINT-I-CINC MILS als que s’hi estrenen, molt ben registrat per Enrique, ens deixa una talaia inigualable, amb unes vistes inacabables, arribant al Montgó, Mondúver, Aitana o Montcabrer.
Després del descans i les fotos, reprenem la marxa, que ara serà baixar per la senda de Peñaparda, agradable, encara que amb pedretes que no molesten per a un bon caminar, que transcorre junt al barranc de la Hoya.
Arribem al punt comú amb l’anada l’àrea de descans d’Osset. Les 13.42.
Recorrem la deliciosa i curta tranquil·litat d’Osset fins a l’autobús.
A dinar al restaurant La Loma del Villar. L’ampli menjador quasi ocupat pels seixanta-quatre comensals.
En acabar, Rafa Cortés proclama que Paco Bonmatí ha superat els 3000 km, impecable Barón Azul i el nostre gran degà, Pepe L. Tortosa, ha superat gloriosament els 8000 km, arribant a la dignitat formal, denominació que a ell se li queda curta, de Magnífico Senderista.
Josep Requena
