CRÒNICA SANT CRISTÒFOR DE COCENTAINA-CASTILLO-REFUGI FOIETES-COLL DE SABATA-MOLA DE SERELLES-FONT DE SERELLES-ALCOI (25-2-2026) RUTA LINEAL PUNTUABLE PER ALS 25 MILS
Ruta fenomenal per la part oriental de la serra de Mariola, anant des del Paratge de l’Ermita de Sant Cristòfol fins a Alcoi. Seixanta-quatre assistents. La preparació l’han feta Isabel Matarredona, Rafa Cortés, Fernando Guerri i Joan Romero.
Ruta lineal pel Parc Natural de la Serra de Mariola, que recorre una bona part del PR-37 i tot el SL-25.3. Agraïm als proponents que hagen tret un VINT-I-CINC MIL inèdit, la Mola Alta de Serelles, que amb 1104 m, ha puntuat per a eixa valorada col·lecció.
Com estava previst, es farien els dos grups A i B. El grup A farà el recorregut lineal total, mentre que el B, ben guiat per Isabel farà una anada i tornada fins a un punt després del esmorzar.
Eixim de Sant Cristòfol a les 8.45, pujant, amb ombra, pel sinuós i ascendent camí del Castell.
Arribem a les 9.14 a una esplanada, fora dels pins. S’obre una vista sobre l’Alcoià, amb una ratlla de boira enganxada sobre els camps i les siluetes de les formidables muntanyes d’Aitana, Serrella, Font Roja, etc, etc.
Un pal del 37 indica que el castell de Cocentaina està a 300 m a l’esquerra.
El Castell de Cocentaina és el símbol visual i patrimonial més indicatiu de la capital del Comtat. A 752 m, es conserva la torrassa major del castell, un cub d’estil gòtic militar del segle XIV. Va ser construït sobre construccions islàmiques anterior, que van ser testimonis de les revoltes del XIII d’Al-Azraq.
Des d’un mirador sobre Cocentaina s’accedeix al castell per un camí empedrat que salva els 55 m de desnivell finals. Foto en el castell. Les 9.20.
Els que han pujat tornen al mirador i, tots, A i B, seguim, de pujada, la ruta del PR-37 fins a les cases de l’Alberri.
Abandonem el camí que portem, entrant en una senda per la dreta que passa junt a les parets d’escalada, junt al mas de la Penya.
Passem perpendicularment el camí de la Pedrera i, a les 10.15, arribem a la zona del refugi de les Foietes, lloc molt oportú triat pels guies per a para a esmorzar.
El refugi és propietat del Centre Excursionista Contestà. Este club facilita les dependències per a socis i amics de la muntanya que ho sol·liciten.
Els de l’opció A no s’entretenen molt i reprenen la ruta, que ara serà tot un pujar. Les 10.37. Primer un camí estret i pedregós, després, senda a l’ombra de pins. Ve un tram curt pla per a recuperar i seguir la pujada senda amunt, passant un parell de barranquets que cauen del pla de les Codolles junt al Cavall Bernat. Entre un mar groc de la flor de l’argelaga arribem a les 11.40 al mas del Talecó de Dalt. Una parada. Tenim al front la Mola de Serelles. A per ella.
Una pujada més i arribem al coll d’en Sabata. Ací, ens unim al GR-7. El PR-37 se’n va des del coll per la dreta cap al Montcabrer. I ací també ens unim al SL-25.3 (Alcoi – coll d’en Sabata). El GR-7 se’n va cap al mas dels Capellans i, després, cap al Cint.
Fem un tram de camí pedregós i a pujar per tram de roca cap a dalt, abandonant de moment el 25.3. Arribem als 1104 m de la Mola Alta de Serelles a les 12.25. En som díhuit, perquè dos precursors (Vicente i Prudencio) ho han fet per davant. Mentre acabem de pujar, els dos estan començant a baixar.
Dalt hi ha un gran piló de pedres i una vista increïble. Foto dels díhuit.
Baixem per on hem pujat, tornant al SL-25.3 i a un camí que baixa fent revoltes als peus de la mola. A la vista una desafiant cova de Serelles. Passem pel mas de la Mola i ens desviem per la dreta, entrant en un sender descendent que ha sigut ben netejada de les argelagues recentment. Algunes pedretes soltes.
Abans d’abocar sobre el camí dels Talecons, girem per senda a la dreta que porta a la font de Serelles. Un paratge extraordinari. Àrea de descans, ombra, taules, bassa ben pintada com a piscina muntanyesa, arbres monumentals, i aigua freda en la font. Les 13.30.
Baixem primers per uns escalons al camí de Serelles. El camí fa unes esses pronunciades que s’acurten baixant per unes travesses. En una d’elles, una senderista espera a que acabem de baixar amb precaució.
A les 14.20 arribem a una rotonda del polígon Industrial Els Realets, on espera l’autobús i els companys de la B, que també han fet hui una bona ruta, avançant un poc més des del refugi de les Foietes, per a tornar a Sant Cristòfol, completant 11 km i 420 m de desnivell.
En 5 minuts a peu, arribem al restaurant Fèlix, on ens presentem un poc abans del que volien.
Amb tot, ens atenen molt bé. Estupenda l’olleta alcoiana, que dona de sí per a “investigar” sobre la presència o no de blat (blat picat) i si els granets blanquinosos són de blat o de fesolets de Villena.
En acabar, els companys d’Alboraia, Daniel Ferrer i Paco Julià, conviden a bombons i licors pels seus 2000 km.
Josep Requena
