CRÒNICA OLOCAU – PUNTAL DELS LLOPS – OLOCAU (23-4-2025)
Este dimecres de setmana pascuera ens ha tocat fer una preciosa ruta des del cementeri d’Olocau al Puntal dels Llops, la senda de les Macollades i el Barranc del Carraixet.
Per ser la setmana de Pasqua només érem 20 unitats senderistes i el proponent de la marxa, Josep Requena , tampoc va poder vindre i va delegar en el company i gran senderista Felix Torres.
Es va decidir que la marxa es faria en sentit contrari al marcat pel track perquè així, els dos grups A i B, pogueren pujar i visitar el poblat Ibèric del Puntal dels Llops.
Comencem a caminar des de l’aparcament del cementeri d’Olocau a les 8.30. El dia molt lluminós. Amb bon sol però fresquet, molt indicat per a la caminada. Iniciem la xicoteta pujada a l’assentament ibèric per una senda molt ben senyalitzada i a les 9 h. ja estàvem dalt. El poblat està ara molt millor condicionat per a les visites que quan pujarem per primera vegada, crec que en 2002. Hi ha panells informatius, baranetes, etc. Allí vam poder llegir la història d’este assentament que va estar ocupat des del segle V fins al segle II a.c.i tenia una missió de vigilància i defensa de la edetania. Vam poder gaudir d’un panporama espectacular de tot el Camp de Túria- El dia acompanyava molt. I els fotògrafs van poder disparar a tots els punts cardinals i per descomptat no van faltar les diverses fotos de grup.
Finalitzada la visita ens vam disposar a baixar seguint el track però en sentit horari. Una senda molt fàcil de practicar i a les 10 estàvem junta a una caseta que alberga un distribuïdor d’aigües de reg. Allí esmorzarem. Eren les 10 h. I com de costum va haver-hi intercanvi de “llepolíes” després de l’entrepà. A mi m’encanten estos esmorzars i els seus complements.
Ací es va fer la separació dels grups. L’A (11 unitats) amb Felix al capdavant, van eixir per a continuar la ruta seguint les indicacions del track per la senda de les Macollades i el grup B (9 unitats), al capdavant del qual es va posar Joan Romero, seguim també per les Macollades fins a quasi l’assut, al qual no vam poder arribar perquè la senda estava molt enfangada. Esta senda és per a gaudir-la. Està traçada sobtre uns tubs i una xicoteta séquia. Vas caminant i sentint el rumor de l’aigua que circula per la conducció i a més té el seu punt d’aventura perquè vas caminant i a l’esquerra tens un mur rocós i a la dreta el devastador barranc del Carraixet i en un tram d’uns 50 m està equipada amb un cable al qual t’has d’agafar per a no caure al barranc. La vegetació és esplèndida i frondosa.
Ja quasi en l’assut, en la zona de senda enfangada vam tornar a recórrer la senda en sentit contrari fins a la caseta de distribució del reg on havíem esmorzat.
Des d’ací seguim la senda, que està quasi tota traçada sobre la séquia de reg però ja entre camps de cultiu. Vam poder veure una antíga sénia que s’utilitzava per a pujar l’aigua des del barranc, a uns deu metres de profunditat, per al reg. I sobretot vam poder contemplar les garroferes centenàries que hi ha per esta zona, uns arbres monumentals que molts estan recolzats en lloses de gres roig per a evitar l’esquinçament dels troncs. Esta senda que hem transitat és molt bonica i a més molt fàcil, sempre amb un pendent molt suau. L’hem gaudida moltíssim.
A les 12 ja estàvem en l’aparcament els del grup B, vam fer uns 8 km. i els del A van arribar a la una després de recórrer 10 km.. Com era molt prompte no es va quedar ningú a dinar i tots vam tornar a casa.
En definitiva, ha sigut una excursió preciosa en un dia molt bo i és una pena que només l’hàgem feta 20 snderistes.
José López Tortosa
