Hem fet una bona marxa pel Parc Natural del Montgó. Assistents, seixanta-quatre.
Eixa muntanya tan singular, emblemàtica i volguda, el nostre grup l’ha feta en moltes ocasions. Les últimes en 2007, 2011 i 2016.
S’han previst bàsicament dos alternatives, començant a Dénia, en les proximitats de l’ermita del Pare Pere, i acabant a Jesús Pobre.
La A, que pujaria a l’alt de la serra pel Racó de l’Ull de Bou per a arribar a la Creu de Dénia i baixar pel barranc de l’Hedra, que guiaria jo i la B, que des del camí de la Colònia li faria una volta al massís pel nord pel coll de Pous, que guiarà Arturo.
Com per desgràcia va sent habitual, ha eixit un dia primaveral, impropi de febrer.
Els de l’alternativa A eixim per davant. Comencem per asfalt. Són les 8.50 h i hem eixit escopetats. Anem en fila per l’esquerra. Hi ha trànsit. Arribem a una revolta. Recte hi ha una cadena. Al costat una senda empedrada, és la nostra. Talla l’asfalt del camí del Pou de la Muntanya que puja per l’esquerra. Tornem a l’asfalt i passem per la dreta de l’ermita del Pare Pere. Anem seguint les marques de PR-152 i de la primera etapa del gran GR-330. Ara, camí és de terra . Ascendent, arriba al tram pla en una revolta del camí de la Colònia. Les 9.20 h. En 1,8 km hem pujat 150 m. Els de la A poden anar per l’esquerra per a pujar verticalment cap a la cova de l’Aigua, però s’opta per seguir el programa, girant a la dreta, abandonant les marques i pujar a la serra per la senda del racó de l’Ull de Bou. A les 9.37 h, arribem a un pal indicador. S’ha acabat el camí. Una senda va per l’esquerra per a la pujada de la A, mentre que per la dreta seguiran els de la B per a fer-li la volta al massís.
El grup de la B, guiat per Arturo ve immediatament darrere. Ells espera una pujada inicial de 100 m de desnivell. Després d’un tram de senda quasi plana, arriben a la cota 280 m, junt a la roca anomenada “els collons del Montgó” (sic).
Mamprenen una baixada, passant per la cota 200 m del coll de Pous. Han de seguir baixant. Passen pel pal indicador de la ruta de la A, que encara els queda per a passar per allí, i arriben a l’asfalt. Per la vora, van directament a Jesús Pobre. En el restaurant canviats, sobre les 13.20 h.
Tornem a la revolta aquella de les 9.37 h del pal indicador. Per allí hem dit que els de la B han anat per la dreta, però els de la A seguiran per l’esquerra per a fer el fantàstic paratge de la senda ascendent del racó de l’Ull de Bou. La vegetació és exuberant i les parets verticals, impressionants.
Després de superar passos a quatre potes, arribem al sol i a dalt de la serra. Són les 10.40 h. Hem pujat un desnivell de 300 m en 1,4 km. Parem a un esmorzar merescut. 20 minuts.
Continuem. La cosa és, incorporats a les marques dels senders anteriors, anar cap a la creu de Dénia. Ací, les roques comencen a estar erosionades i esmolades. A les 11.15 h estem passant per la capçalera del barranc de l’Hedra. Fem una valoració de temps i disponibilitats i es produeix una divisió. Anem a dir-li A1 al subgrup que, “guiats” per mi, opta per fer marxa arrere i tornar al punt de l’esmorzar. Ens acompanya un senyor holandés que, esforçadament, acaba de pujar pel barranc de l’Hedra amb un pastor alemany com a única companyia. Diu que ha pujat el barranc però que per a res vol tornar a baixar per ell. Que per a on pot tornar. Ens l’incorporem (al gos també) al grup A1. Farem el trajecte de les marques del GR-330. És ampli, prou còmode i amb esplèndides vistes. Trobem trànsit de senderistes que van i venen. Passem per la cova del Racó Fosc. Seguim una baixada llarga, arribant a l’asfalt a les 13.30 h. Caminem fins a l’autobús que està aparcat en el poble (13.45 h) i, canviats, al restaurant Pedro.
Queden els del grup A. L’autèntic grup A. Ells, des del punt de la capçalera del barranc de l’Hedra han continuat per les marques i sender de roques calcàries, fent la pujada a la creu de Dénia. Arriben dalt a les 12 h. Estan a 698 m i, els que no ho tenen, puntuen el pic del Montgó, com estava anunciat. La creu actual la pujaren el 1999 en helicòpter (naturalment).
Han de completar la ruta fer la llarga baixada. El tram espectacular és el del barranc de l’Hedra (tenia raó l’holandés del gos). Tan bonic com treballós. Passos verticals i molta roca i pedra solta. Però no hi ha res difícil per als A, que arriben al restaurant de Jesús pobre mitja hora més tard que els de la A1.
Ben instal·lats en les taules de la terrassa, ben a l’ombra i vistes a les parets del massís, dinem ben a gust i ben atesos.
Al final, Pepe H. Calvo i Paco Julià ens conviden generosament a herbero, aiguardent i bombons per seus 50.000 i 25.000 respectius.
Josep Requena