Érem 47 senderistes els que sobre les nou del matí estàvem en peu de marxa a la zona d’aparcament de Montanejos sobre el riu Millars i preparats per iniciar una magnífica excursió programada pels amics, Arturo Calaforra, Jordi Nogués Vilaseca i Joan Romero. La climatologia es presentava excel·lent per la pràctica del senderisme amb una temperatura fresqueta i molt agradable que ens ha permés passar una gran jornada muntanyenca.
Ràpidament, hem creuat la carretera d’accés a l’aparcament i en direcció oest hem agafat el camí de la Bojera (sender Local CV-105) el nom del qual, suposem, fa referència a l’arbust dit BOIX (en castellà BOJ) abundant per les muntanyes dels voltants. El camí d’una pendent progressiva i no massa pronunciada es notava que era ancestral per estar a trossos empedrat.
A les 9.30 hores hem arribat a una bifurcació a l’esquerra que ens ha dirigit a la Cova Negra. A un escassos 100 metres hem arribat a una immensa cavitat en una gran roca, les proporcions de la cova tota s’intueixen com a molt i molt grans donada les dimensions del que podem vore des de la boca. Les il·lusions de la pràctica de l’espeleologia per part del grup s’han satisfet a base d’algunes fotografies molt efectistes i convincents!
Prompte hem retornat al nostre sender que en la seua muntada progressiva ens ha conduit fins al coll del Colladico (662 m d’altitud). Allà estava programat l’esmorzar i… “si anàvem bé de temps, intentar pujar al Morrón de Campos qui vullguera”. Més o menys la meitat del grup han decidit complir la programació però l’altra meitat ha decidit que efectivament anàvem bé de temps i ha iniciat directament l’ascensió al Morrón de Campos sense vacil·lació. El Morrón de Campos, és un tossal impressionant de 976 metres d’altitud, situat al nord-oest del Colladico i no a massa distància -1.2Kms-, l’ascensió suposava d’una pendent del 30% de mitja. El camí estava ben traçat i la verticalitat s’ha salvat lentament i en dos trams amb l’ajuda de cadenes estratègicament situades que han facilitat l’escalada. Eren les 11 hores quan hem arribat al cim.
La panoràmica des d’aquesta altura era espectacular tenint a l’altra banda de la muntanya en la direcció que pujàvem les límpides i blavoses aigües de l’embassament d’Arenós o Arenoso. La claredat del dia permetia d’observar fins i tot les illes Columbretes i no cal dir les diverses muntanyes de tot voltant com el majestuós Panyagolosa i poblacions allunyades com ara San Vicente de Piedrahita o l’Artejuela. Un vèrtex geodèsic determina l’altitud i al seu voltant hem fet la fotografia de grup. Una talaia de guarda contra incendis amb estació meteorològica inclosa completen l’equipament d’aquest tossal tan assenyalat.
En acabar l’esmorzar, ben guanyat, hem iniciat un cautelós descens que ha durat aproximadament una hora. De nou al Colladico –partió d’aigües entre les que van directament al Millars i les que passen primer pel Barranc de la Maimona- hem continuat el descens per la falda de migdia del barranc de la Maimona cap al seu llit que hem travessat amb aigua però sense necessitat de banyadors!
La direcció sud-oest que dúiem prompte s’ha girat definitivament a est per la falda ombria del barranc. A aquesta banda, la vegetació s’ha girat exuberant. Alts pins recoberts d’heures plantes i plantes trepadores que s’enfilen pels troncs amunt com intentant impedir el creixement de l’arbre, aurons de fulla menuda, sabines, arboços de profunda verdor, freixes ací i allà i pel mig cobrint tota la falda arbusts com el marfull, el llentiscle o el boix.
Un camí ha anat guanyant altura sense precipitació, ara un alteronet després una pujada, primer més estret després més ample, rep des de l’oest primer el Pr-127 procedent del llogaret de los Calpes i després el GR7 que prové de Montan. El camí prompte s’estreta i planejant domina la part més pròxima a Montanejos del barranc en un paisatge espectacular amb enormes parets verticals de gran profunditat i bellesa. Més avant el camí inicia un descens moderadament que ens condueix fins a la part més alta de Montanejos on ens espera l’autobús. Hem fet 13kms, i els que hem pujat al Morró de Campos l’altura acumulada ha estat de 850 metres.
Hem dinat al restaurant la Via Verda de Caudiel i hem celebrat amb unes magnífiques empanadilles de Vicent Taronger els seus 50 cims de mil metres i amb xocolatines els 3.000Km de Ricardo Mir i amb whisky a go-go els 2.000kms de Pasqual Soriano. Enhorabona a tots!
A G i N