CRÒNICA MOIXENT BARRANC I CINGLES VALLMELÓS (26-11-2025)
Crònica de l’Excursió Ruta de Moixent-Barranc i Cingles de Vallmelós-la Font de la Figuera del 26/11/2025.
Excursió dedicada al record del recentment traspassat amic Ricard Mir Bellver, gran senderista i exel·lent company.
L’eixida de hui, preparada pels germans Joaquim i Vicent Soler Alba ha transcorregut totalment per la comarca de la Costera, si bé, per la vessant nord o siga per la serra d’Énguera, que separa la Costera de la comarca de la Canal de Navarrés. Tota l’excursió està radicada als encontorns del barranc de Vallmelós des del punt partida fins el més allunyat que va en direcció nord-oest d’anada i sud-est de tornada, en ser circular.
L’autobús ens ha deixat en la Venta del Potro, sobre l’antiga carretera que pujava a l’altiplà de Castella i a les nou en punt hem pogut iniciar la marxa 60 senderistes. L’esperat fred intens no ha aparegut i donat que el sol ja feia intents d’alçar-se per la silueta de la Serra Grossa, les ràfegues de vent, que sí que han fet acte de presència, s’han suportat més agradablement. Després de passar per un tros curt de la carretera, hem iniciat el primer contacte amb el barranc fins a la seua profunditat per tal de salvar l’autovia i la via del ferrocarril que el sobrevolen.
A l’altra vora ens esperaven uns bancals abandonats de oliveres. Allà al voltant d’una gran olivera carregada a caramull del seu fruit mil·lenari, ens hem acoblat tots per rendir homenatge a Ricard Mir. Rafel Cortés Gosàlvez, ha pronunciat una sentida semblança de Ricard i després de citar unes encertades reflexions del llibre “Elogio del Caminar” de David Le Breton, tots hem guardat un respectuós minut de silenci.
Prosseguint la marxa, hem passat a la vora d’una masia amb diverses construccions mig enderrocades, la Casa Ferrero. De seguida hem trobat la bifurcació que separava l’opció A de la B.
La B ha agafat el ramal de l’esquerra que els ha conduit a una volta, no menor, pel barranc de 13.5kms que els ha permés de visitar el poblat de l’edat de Bronze de l’Altet de Palau, on hi ha documentades troballes inequívoques d’aquest període, i el poblat iber del’Altet del Frare, molt perdut pel pas del temps.
Per la seua part l’opció A, ha continuat al recte i travessant el barranc, hem iniciat una pujada continuada i progressiva per una senda ben marcada a la vora esquerra del canó que fa el barranc. A les 10:30h hem arribat a un altiplà que dominava el barranc i hem parat a esmorzar. Més prompte del que és habitual, hem mogut i continuant per la vora superior esquerra de la caixa del barranc, en un camí pla hem passat per un estret pas a la part superior d’uns cingles més que imponents. Aviat hem arribat a prop d’una construcció amb una tanca metàl·lica exterior que té tota la pinta de ser un xalet particular, és la “Casa del Xortal”. Poc després comença un descens important, primer per una pista de muntanya fins un punt que l’abandonem a l’esquerra i en angle recte baixa per una senda. La senda continua el descens prou pronunciat que ens condueix al llit del barranc que és el punt més allunyat de l’excursió. A partir d’ací, el retorn transcorre per pista de muntanya que recorre la marge dreta del barranc sempre, com dèiem adés, en direcció sud-est fins arribar al punt de partida a les 14:15h després d’haver recorregut 15,5kms. i salvat 520m de desnivell acumulat.
A les darreries del dinar del restaurant de Moixent, on hem recuperat forces, l’eficient mestre coordinador de les metes aconseguides pels senderistes, Sr. Elies Rallo, ha anunciat els 7.000 kms de Ramon Campos i els 5.000km aconseguits per Ximo Gómez de Membrillera. Enhorabona a tots dos! I si se’m permet la llicència anglesa, –Personal compliments to both of them!-.
Àlex Gomis
