Estimats i enyorats companys:
Com es tradicional al acabar el curs en juny fem la entrega dels premis. Com no podem reunir-se aquesta entrega es farà de forma personal, si tot va bé, en el dinar de Nadal d’enguany. Donem la enhorabona als premiats i sense més preàmbuls, aquest és el resultat:
Pòdium Quadre d’honor: 1) Ramón Campos. 2) Pablo Flández García. 3) Francisco Javier Mir Bellver.
Kilòmetres:
- 8.000: Elías Rallo Soler.
- 6.000: José Ramón Domingo Borrás i Héctor Romero Baró.
- 4.000: Alfonso Soler Alba i Mariano Pérez Mayor.
- 3.000: Yolanda Asencio Arregui, Joaquín Fernández Pedrón, Francisco García Ciudad, Fernando Martí García i Joan Romero Cervera.
- 2.000: Xavier Beltrán Oliver i Jordi Nogués Vilaseca.
- 1.000: Pedro Gamarra, José Luis Higón Martínez i Antonio Domínguez Salmerón.
50 Mils: Pablo Flández García i Joaquín Fernández Pedrón.
25 Mils: Yolanda Asencio Arregui, Rafael Cortés Gosálbez, Jeroni Lloret Baldó i Enrique Valdeolivas.
Mencions: Encara que no estan en la llista de premiats pels kilòmetres d’enguany mereixen una menció els companys següents que han recorregut els 276 km i han obtingut la nota de 10: Antonio Pastor Carpi, Prudencio Lara Santafosta, Vicente Taroncher Valdés, Fernando Martí García, Ricardo Mir Bellver i Francisco Javier Bonmatí Torres.
Al no poder estar tots junts hem considerat fer una memòria de les rutes del curs 2019/20. Hem arribat a finalitzar aquets curs que ha resultat tant estrany i especial per la pandèmia del Coronavirus. Aquesta pandèmia ha impossibilitat eixir de marxa des del 14 de març. No obstant això, si ho mirem bé i fem un poc de memòria hem de estar orgullosos i contents per lo fet:
Hem recorregut 276 Km en vint rutes diferents i hem pujat a diversos pics, destacant El Remedio (1053 m), el Pla de la Casa (1379 m), el Cim de la Ràpita o Alto de los Cubos (1106 m), el Cim de la Sella (1005 m) i La Blasca (1120 m).
Hem contemplat i anat per paisatges, barrancs, rius i sendes precioses amb una natura esplendorosa de la nostra Comunitat Valenciana. En estes rutes i camins a banda de les xarrades, esmorzars per la muntanya i dinars en els pobles, hem aprés a conviure, a dialogar i a respectar-se.
Llegint les meravelloses i detallades cròniques de Pep Requena i Alex Gomis es pot concloure que l’activitat de senderisme del Grup de Majors de Telefònica de València es molt completa tal com diu el refrany “mens sana in corpore sano” perquè també hem aprés en els llocs visitats la riquesa de la nostra cultura i història.
Amb un poc de paciència em limite a transcriure de forma resumida aquests relats, comentaris i descripcions que ens ofereixen les cròniques de Pep i Alex, a saber:
Iniciem la temporada el 18 de setembre de 2019 caminant per la antiga línia ferroviària que mai es va posar en marxa i volia connectar Alcoi i comarques interiors amb el port d’Alacant destacant els ponts i túnels. Vam veure i ens van explicar les pintures rupestres de La Sarga.
El 25 de setembre vam estar en el castell d’Ayòdar que no més queda la torre de l’homenatge i trams de muralles, de construcció musulmana que va pertànyer a sàyyid Abuu-Zaid.
El 2 d’octubre el paratge de las Chorreras del riu Cabriel a Enguídanos declarat per la UNESCO Reserva Natural de la Biosfera; vam veure l’embassament de Villora i visitàrem el castell de l’època almohade, punt estratègic en els regnes de taifes de Toledo i de València.
El 16 d’octubre en el riu Carbo amb un molí fariner que conserva la turbina i la mola. El magnífic paratge de l’anomenat Chorrador del Carbo, l’antic pont “romano-gótico” i l’església parroquial La Nativitat, barroca del segle XVII.
El 30 de octubre eixint des del Campament de Les Escales vam esmorzar baix l’ombra d’un excel·lent pi pinyoner que la seua esvelta i ampla volada proporciona densa ombra. La vista, d’un dia molt clar, era molt interessant, al nord la Plana Baixa, al sud el Camp de Morvedre i a l’est la mar.
El 6 de novembre, un any més coincidint amb la Convenció de Majors de Telefònica, Benidorm 2019, vam fer una excursió circular molt interessant pel terme de la Vila-Joiosa.
Hem observat i gaudit de les neveres de muntanya el dimecres 13 de novembre, algunes de proporcions considerables. Des de la Penya Blanca hem contemplat mol bé les poblacions de Viver, Xèrica, Altura, Sogorb i tota la vall del Palància. També el castell de Benialí.
En la ruta Font de la Figuera- Cim la Sella del 20 de novembre, superarem un desnivell d’un tallafocs de formidable rostària empinada. Des del vèrtex geodèsic de la Sella (1005 m) vam divisar un magnífic paisatge: al sud-oest Benicadell i el Montcabrer, a l’est l’ampla i llarga vall de la Costera, a l’oest l’extensa plana d’Almansa i al fons la serra del Mugró.
L’últim dimecres del mes de novembre, dia 27 vam anar per el poble del meu iaio Miguel i des de un promontori vegem Banyeres i el seu Castell i trobem a la dreta un forn de calç. Molts trams de la senda són de material calcari. En un pujar i baixar suau, anem guanyant altura fins arribar al vèrtex, que està a 1120 m. La senda és paradisíaca amb el bosc de ribera de tardor.
El 11 de desembre hem anat per sendes amb pendent i a trams perfectament empedrades contemplant abundants sureres. Hi ha una surera monumental. Vam caminar pel barranc de La Lorenza, que baixa de l’alt del mateix nom, de 1042 m. Arribem al Collado de Vilamalur (914 m). Allí hi ha coves de polvorins i restes de la gran línia de trinxeres XYZ.
L’última eixida de l’any 2019 la del dinar de Nadal, el 18 de desembre, l’hem feta per Sumacàrcer amb una assistència alta, seixanta participants. És una marxa singular, ja que es tracta de pujar i baixar des de Sumacàrcer dos vegades però per tres barrancs diferents i fer l’última baixada entre dos barrancs. Una marxa molt bonica.
Inaugurem l’any 2020 el 8 de gener amb la excursió Cova Santa-Xèrica. El seu discurs, majoritàriament en descens des dels 865 metres d’altitud fins a menys de 500 del poble de Xèrica, ha transcorregut per la part meridional de la conca del riu Palància dins de la comarca de l’Alt Palància.
El 15 de gener hem tornat a la Serrella. La Serrella, en particular per a Pep Requena, és la serra valenciana més espectacular i, diu, més pirinenca. Una joia, al costat d’altres serres il·lustres, pels senderistes, com ara la serra de Bèrnia o la de Espadà. En el cim hi ha una creu metàl·lica decorada i una caseta de signatures. Prop de la creu estan les restes d’un castell: la torre del Pla de la Casa. Visitàrem la nevera del Pla de la Casa, del segle XVIII, té unes dimensions interiors circulars, d’una construcció molt ben conservada. En el Collado de Borrell vam fer la baixada forta del dia a penes podem veure la penya d’Àfrica, una paret de roca de grans dimensions que té un enorme forat de la forma del continent africà.
El 29 de gener vam travessar la serra Grossa, una alineació Prebética de vora 50 km que separa la Vall d’Albaida de la Costera. L’ermita de Sant Esteve, construïda pels llauradors el 1666 perquè el “santet” els protegirà dels danys de les tronades. La cova de l’Avern origina multitud de llegendes, com que s’escolten en la seua fosca interioritat plors i gemecs. Que es produeixen fenòmens estranys. Passem per la senda dels Sumidors. El túnel dels Sumidors és la cavitat càrstica feta sobre guixos més important del món. Té 1300 m que salven un desnivell de 205 m.
La volta del 5 de febrer ha consistit en pujar des de la plaça de bous de Xelva al pic d’El Remedio, seguint les marques del PR-91, que passa per la senda del Remedio i el santuari del mateix nom per a fer la pujada final al pic seguint per la cresta del Mozul i tornar a la plaça de bous.
El 12 de febrer en la ruta de las Salinas – La Juana- Ignitas de la Almeza abunden les savines centenàries (“trabinas” en el parlar de la comarca). Estem en el magnífic escenari natural de La Cañada de los Pastores. La Juana, és un arbre monumental que té més de cinc-cents anys, 14 m d’alçària, 18 m de diàmetre de copa i 5,80 m de diàmetre en la soca. La savina és un arbre menut, però eixos exemplars tan esvelts els formaren al llarg dels segles els pastors a colp de destral per a donar de menjar els animals i per a ampliar l’ombra.
El 19 de febrer anem a Genovés i observem que la vegetació està amerada per la pluja recent i, sobretot, perquè de bon matí, estem caminant dins de la boira. A penes podem vore a més de 30 o 40 m. Hem entrat en la part final de la serra Grossa, situada al final de les serres Prebètiques valencianes. Des de la Font de la Figuera transcorre al costat del riu Canyoles. Els recol·lectors d’espàrrecs acaben de completar el seu manat per al sopar de la nit.
El 27 de febrer, Toni Pastor, coneixedor de la marxa i rafolí adoptiu, ha fet una exposició prèvia de la marxa, acompanyada d’informacions interessants de caràcter històric sobre Aielo de Rugat. La senda entre pins és idíl·lica . Arribem al tossal de Pereat 577 m, una talaia privilegiada sobre tota la Vall d’Albaida, excepte sobre el racó d’Ontinyent. El Mondúver, darrere de les penyes Llúcies estan les parets de les penyes Altes (776 m), el Benicadell. Moltes fotos i baixem al coll a esmorzar (10.35 a 11 h). Estem al sol, però comença a girar-se vent.
El 4 de març som cinquanta-dos senderistes que anem a fer la ruta Balneari l’Avella-Tossal la Nevera, comencem a caminar a les 9.22 h seguint les marques del PR-410. A les 10.50 h ens refugiem del vent per esmorzar, uns junt a una caseta de pedra seca; la majoria junt al mur que separa els termes. Les illes Columbretes es distingeixen perfectament sobre l’horitzó mediterrani. L’origen del nom de l’Avellà és incert. La tradició li ho atribueix al conegut miracle de la Vella: el 1540, una vella leprosa i cega anava a Santa Llúcia de Salvassòria a pregar a la santa. En rentar-se la cara en la font, recuperà la vista. L’ermita començà a construir-se pel poble de Catí el 1544. Entrem a visitar l’interior del santuari. L’exterior és auster, però l’interior està totalment decorat per daurats i pintures al fresc barroques del 1737.
El 11 de març i per motius imponderables, l’assistència no ha sigut tan alta com la dels dimecres anteriors. Quaranta-huit senderistes, que per a lo que ens estem acostumats, és menor. Potser que el clima general de l’actualitat haja tingut alguna cosa a vore… Arribem al castell de Castro a les 12.30 h. El castell està a 789 m., d’origen romà o cartaginès, les restes actuals són àrabs, protegia l’aljama de Castro i el raval de Benissaidó, llogarets que desaparegueren amb l’expulsió dels moriscos. Amb Alfondeguilla poble, que és l’únic conjunt habitat actual, conformaven l’actual terme. En la part alta, el castell pròpiament dit, només queda l’aljub. I tot presidit per una gran torre de l’homenatge, destruïda en la Guerra Civil en juliol de 1938.
S’anuncia que, en principi, estaríem dos setmanes sense eixir per la crisi del coronavirus i que estiguérem pendents de la web i del correu per estar al dia de les novetats que pogueren anant produint-se. Ahir mateix en la nostra web es trasllada la suspensió de l’activitat senderista en els pròxims trenta dies.
Per últim i a partir del 14 de març, gràcies a Enrique Valdeolivas, Jeroni Lloret i Vicent Ibáñez hem pogut seguir gaudint del senderisme per les rutes virtuals que han publicat en la web.
Volem valorar especialment i en nom de tots els i les senderistes la implicació dels coneixedors de les rutes que sense la seua aportació faria molt difícil fer les marxes.
Bé, si has arribat fins ací, només queda agrair a tots els i les senderistes la seua participació en l’activitat del senderisme i en aquelles tasques que estan baix la vostra responsabilitat perquè este grup extraordinari siga funcionant com un rellotge. També vull reconèixer l’ajuda de Fernando Guerri en fer fàcil amb el seu consell i orientació per assumir la responsabilitat de ser el vocal de senderisme així com a tots els que formem un equip en les diferents responsabilitats del grup de senderisme de Telefònica de València (els encarregats del Bus, camisetes i regals, esdeveniments, rutes culturals dels dijous, cinefòrum, traks i mapes, tresorer, fotos, cronistes, directiva…).
Gràcies.
Salut i força!
Rafael Cortés Gosálbez