Descarregat el track

Dia singular el de hui. Última marxa del curs 2023-2024. L’objectiu és anar des del port de Dénia al port de Xàbia, passant per la torre del Gerro i el cap de Sant Antoni.

Arturo Calaforra, coneixedor i organitzador, amb el qui hem col·laborat Vicent Ibáñez guiant el grup dels qui han anat en cotxe i jo mateix, guiant l’alternativa A. Setanta-un assistents.

De camí, Arturo ha explicat la ruta i les alternatives, contant la nova regulació del Parc Natural que ens impedeix visitar hui la cova Tallada i també que unificarem el recorregut A i B, fent tots el de anar al far del cap de Sant Antoni i baixar a Xàbia per la senda dels Farers. Però dividits en dos grups separats, ja que anem a anar pel Parc Natural.

Aparcats davant del port de Dénia, excepte els que han anat en cotxe, ens fem una foto de grup uniformats amb la flamant samarreta commemorativa dels 25 anys.

Iniciem la ruta vint-i-sis caminants, mentre que el segon grup, la resta del bus, el que guia Arturo, que ix deu minuts més tard.

Primer, per la platja de Marineta Cassiana. Per les Rotes, sempre vora mar, just a la dreta estan les urbanitzacions. Sorprén que estan edificant a una distància que no pareix la prevista.

En passar la desembocadura del barranc de la Creu, venen unes escales, on hem esmorzat unes altres vegades.

Després del Mena, girem pel carrer de la Via Làctia. Nom gal·làctic que anuncia que comença una bona pujada cap al firmament. Les 9.45 h.

Carrer amunt, arribem a una revolta on hi ha la caseta del vigilant del Parc Natural.

El camí és ara estret i de ciment. Ens deixa a les 10 h en la torre del Gerro. Lloc per a esmorzar.

La torre, a 125 m sobre el nivell del mar, de 13,5 m d’altura i construïda el 1553, era una torre de vigilància contra l’amenaça de pirates i de la flota turca. Hi havia un seguit de torres al llarg de la costa. Es comunicaven visualment entre elles. Les contigües a la del Gerro eren la del castell de Dénia i la del cap de Sant Antoni, ara desapareguda.

Mentre esmorzem, comença a bufar una brisa que, amb la suada que portàvem, fa que molts ens posem una peça de roba més. Fins i tot, pareix que comencen a caure gotetes. Van arribant els companys del grup d’Arturo.

A les 10.30 h, reprén la marxa el primer grup. Anem ara per la plana de la Torre, seguint una senda agradable que té a la dreta el barranc de la Malonda. A l’altra part del barranc, la presència grafitada d’un horror. L’anomenada urbanització fantasma. Construïda el 1973 per una promotora Suïssa i amb el nom d’urbanització el Greco, pretenia ser una centre d’oci de luxe amb 111 vivendes. Va ser paralitzada per estar il·legalment en el Parc Natural. I ací continua eixa massa de formigó sense que s’haja enderrocat.

Continuem avant per la senda, que segueix les marques del PR-355. A les 10.47 h, entrem en el terme de Xàbia. A l’esquerra està la capçalera del barranc de la Cova Tallada. Deu minuts més tard i al costat d’unes cases aïllades, girem a l’esquerra. Estem en el punt més alt del dia, a 182 m sobre el mar.

Seguim senda i marques. Anem ara per la plana de Sant Jeroni. Arribem a les 11.20 al camí dels Barrancs. Per allí ve el grup de Vicent Ibáñez. Bona part d’eixe grup va a visitar els molins. Els demés seguim avant. A les 11.44 h, arribem, passant una barrera, a un pal del PR-355 situat entre pins. És una àrea recreativa situada a 159 m. Comença a notar-se la calor.

De seguida, arribem a un tram d’asfalt de la carretera del Cap de Sant Antoni. A les 12.05 h, estem en el far.

Visitem un mirador a l’esquerra del cap i un altre a la dreta, sobre el que s’obri la badia de Xàbia. Les 12.18 h. Un pal del PR-355 que indica que al port de Xàbia queden “només” que 1,9 km.

I allí que anem, recorrent el barranc del Tangó. El sol del migdia sobre la part de la dreta fa un efecte de microones que es suporta mirant a l’esquerra la processó de canoes que ordenadament van cap a Sant Antoni.

Superada la prova de la senda, arribem al port de Xàbia. Alguns van directament a l’esquerra al restaurant Tango a fer-se’n una. Eixe restaurant, al que li han llevat l’accent del barranc, és massa temptador.

Al final del port està la platja de la Grava. Allí parem. Final. Són les 13.15 h. Excepte uns quants que som de secà, la majoria no s’ho pensa i pren un bany que cau d’aquella manera.

Arriba l’autobús des de Dénia i aparca davant de la Llotja del Peix. Ara ve una segona recompensa. De la panxa del bus ixen neveres amb cervesa fresca per a tots. Deliri col·lectiu.

Anem al Pedro de Jesús Pobre. Els setanta-un dinem magníficament en la terrassa, a l’ombra i de cara al pare Montgó.

En acabar, la cerimònia de fi de curs. Oficiada per Rafa Cortés i Hèctor Romero, es fa un lliurament extens d’honors i premis, seguit, un a un, per fotos i aplaudiments que ressonen en els murs de la serra.

Els premis són (espere no deixar-me’n cap):

Un guerrer de Moixent a Pepe Benet i Mariano P. Mayor, que durant el curs han fet uns flamants 80 anys.

Elias Rallo, Gran Mestre Senderista i no sé quants atributs més, per uns impressionants i difícilment superables 9000 km.

José Ramón, 7000 km.

Arturo Calaforra i Amadeo Dolz, 5000 km.

Lupe Sebastián, Joaquín Fdez. Pedrón i Fernando Martí, 4000 km.

Vicent Ibáñez, 3000 km.

Enrique Valdeolivas, Fernando Guerri i Rafa Cortés, 2000 km.

Paco Puchades, 1000 km.

Jordi Nogués, Paco Bonmatí, Pepe H. Calvo, Vicente Motos i Xavier Mir, els CINQUANTA-MILS.

Vicent Llopis, Pedro Gamarra, Paco Julià i Antonio Domínguez, els VINT-I-CINC MILS.

Premi també als primers classificats en el curs, a Pepe L. Tortosa i J. Ramón Domingo, que no n’han fallat ni una.

Un premi als tres que, no havent tingut premi encara de jupetí AGMT, van davant en la classificació del curs. Són José Mª López, Joaquín Fdez. Pedrón i Mª José Cuenca.

I premi als guanyadors en la prova d’orientació a l’equip format per Fernando Ruíz, Amadeo Dolz, Vicent Taroncher i Ramón Campos.

I demà dijous comença l’estiu. Abrigueu-vos que ve bo. Bones vacances i fins el 18 de setembre.

Josep Requena