Precisament este 18 d’Octubre es complien 11 anys de la marxa que es va fer per Alarcón eixe mateix dia de 2006. Aquella marxa va ser guiada per Teresa Casquell, del Centre Excursionista de València i que tan grat record tenim de les marxes que ens va guiar. Aquell dia també va ploure, encara que menys que hui, que no ha deixat de ploure des que hem abaixat de l’autobús a les 9:15, fins que hem acabat quasi a les dos de la vesprada.
En principi pareixia que hi havia excés de passatge per al bus, però al final, probablement a causa de la previsió de pluges, es van anul·lar diverses reserves i van sobrar places. Esta vegada “sols” érem 48.
El Rapid Bus ens va deixar a això de les 9:15 en una esplanada a més d’un km del poble, perquè eixe vehicle no podia passar pels arcs d’entrada. Allí ens esperava el nostre guia de hui, Ricardo Valera. De seguida equipament general anti pluja, paraigües, impermeables, polaines, etc. De moment la pluja moderada no frena a ningú i visitem la torre de Las Albarrabas que està a 200 m, un dels elements defensius que es van construir per a protegir la població. Des d’allí disfrutem de l’excel·lent vista d’Alarcón. Al fons el riu Xúquer i la presa de l’Henchidero.
Continuem la marxa ara per la carretera i entrem en la població passant davall els tres arcs de les portes d’entrada. Esta vila encara té aspecte medieval. Ens crida l’atenció uns muretes construïts per a llevar de la vista els poals del fem. En estos muretes hi ha escrites frases moralitzadores del llibre de D. Juan Manuel “El Comte Lucanor i Patronio”. Este D. Juan Manuel va ser senyor feudal del Senyoriu de Villena, una de les places principals de la qual era Alarcón i va viure ací. Em vaig quedar amb esta frase “todos los hombres son buenos, pero no en todas las cosas”.
Travessem la població i quan començavem la ruta prevista, alguns senderistes amb bon criteri, plantegen canviar l’itinerari degut a la pluja. Com són quasi les 10, decidim anar a esmorzar als porxos de l’Ajuntament. Allí estem a cobert i hi ha uns bancs per a assentar-se. Mentrestant Ricardo fa gestions per a realitzar una visita turística per la població i les seues quatre monumentals esglésies. Però el guia turístic local, que té autorització del bisbat per a obrir portes i visitar les esglésies està de viatge a Roma i no hi ha ningú que li substituïsca. No podent realitzar la visita turística i sent la pluja moderada o dèbil es va decidir tornar a la ruta prevista, però fer-la més curta.
Baixem per pista fins al Xúquer, creuem el pont de l’Henchidero i visitem el xicotet embassament del mateix nom en un recorregut de tres-cents metres d’anada i tornada. Després pugem fins a la torre de vigilància dels Alarconcillos. Uns quants van pujar a la porta de la torre per una escala de pedra sense escalons. Ens atrevim a tot.
Baixem d’esta torre i prenem una pista vorejant el riu fins a la torre fortificada del Cañavate, que D. Juan Manuel va manar reforçar. Continuem fins a un mirador on es veu part de l’istme que fa el riu. Fotos de grup i moltíssimes del panorama extraordinari que es pot admirar. Es torna a Alarcón pel mateix camí.
Ja en el poble, recorregut ràpid pels monuments amb les documentades explicacions de Vicent Taroncher: Es van veure les fatxades del Palau del Consell, dels Castañeda, del Castillo i de les esglésies de Santo Domingo, San Juan Bautista, Santa Maria i la Trinidad. El menjar va ser en el restaurant La Cabaña. Va estar bé sense més, perquè ens havíem il·lusionat amb els primers plats de cuina de la zona i no va ser tot el que esperàvem.
Vull donar les gràcies a Ricardo Valera que va preparar la ruta amb molt de detall i a pesar de la pluja hem pogut passar un bon dia. A més, les seues notes m’han servit per a realitzar esta crònica amb més precisió. Per descomptat Alarcón mereix una altra visita detallada.
JLT