Hem fet una bona travessia gràcies a Ximo i Vicent Soler i una assistència de 55 senderistes.
Ha consistit en fer una part del PR-306.
El PR-306 és la Senda del Cinquantenari, de 22,8 km, que va des de l’ermita del Sant Crist de Bocairent al K. 12 de la CV-651 (Moixent-Aielo de Malferit) prop de Vallada. La senda la va fer el Centre Excursionista d’Ontinyent per commemorar els seus 50 anys d’activitat. La inauguraren un 23 de gener de 2005 (fa just 15 anys) amb una participació de més de cent senderistes.
Per la nostra part, hem eixit del Km. 46 de la CV-660 (Ontinyent-Fontanars) i acabarem a Vallada.
En l’autobús, Ximo ha explicat la marxa i les alternatives A i B (que farà de Moixent a Vallada pel camí de l’Ombria).
En arribar al punt d’eixida, prèviament ens havíem posat les motxilles com si fórem paracaigudistes, fent la baixada del bus amb agilitat exacta.
Comencem a caminar a les 8.45 h. Fa bon dia per a ser gener.
Entrem en un camí de terra vora a una casa. Comencem a vore lo que serà el fet més destacable al llarg dels 17 km de marxa: el temporal passat, el Glòria, ha fet una gran destrossa, tombant una enorme quantitat de pins, tombats d’arrel o partits a mitja soca.
Anem a travessar la serra Grossa, una alineació prebètica de vora 50 km que separa la Vall d’Albaida de la Costera.
Pugem per caminet per la lloma Mitgera, arribant a tocar uns metres del llit del barranc de la Campana. Per la dreta entrem en una senda de pedres més costeruda, arribant al camí de Sant Esteve que ens porta a l’ermita a les 10 h.
L’ermita de Sant Esteve, construïda pels llauradors el 1666 perquè el “santet” (com li diuen en la comarca) els protegira dels danys de les tronades. Ha sigut restaurada el segle passat. Els “llumeners”, són els encarregats d’encendre una foguera el penúltim cap de setmana de juliol en record de la foguera que s’encenia antigament dalt a l’ermita.
Ara, el diumenge de la festa, es puja en romeria a l’ermita. Els actes religiosos acaben en un animat esmorzar des d’una talaia a vora 800 m d’altura. I un animat esmorzar és el que fem ara. Mitja hora de descans i d’aliment al sol, rematada per la foto de grup.
Seguim pujant per un camí per la cresta de Sant Esteve. A l’esquerra, el barranc de la Campana; a la dreta, el barranc de la Cova de l’Avern. A les 10.48 h arribem a un punt des d’on una senda baixa a la cova de l’Avern. Opcional, ja que és una baixada forta que salva un desnivell de 70 m que després caldrà recuperar. Reforçada per alguna travessa de fusta, la baixada és penosa, es passa el barranc, s’arriba a una part final de roca més difícil. Hi ha dos trams amb cadenes. Per fi estem en la desitjada cova de l’Avern.
La cova de l’Avern origina multitud de llegendes, com que s’escolten en la seua fosca interioritat plors i gemecs. Que es produïxen fenòmens estranys, encara no estudiats per Íker Jiménez, com que es paren rellotges i s’apaguen les llanternes. Les brúixoles no troben el nord i les fotos no ixen. Els mateixos Llumeners de Sant Esteve conten que dos xicones isqueren astorades de la cova després de vore que dos ulls rojos les miraven en l’obscuritat. De fet, la tradició diu que l’ermita de Sant Esteve fon construïda per ordre del Sant Ofici per tal de conjurar les malifetes de Satanàs des de la seua cova. Per això, no tot el món s’atrevix a penetrar fins al seu interior. Només els més valents. Del nostre grup, Paco i Pep ho intentaren.
Desfem la senda, ara de pujada: les cadenes, el barranc, els escalons, les pedres i tornem al camí. Les 11.35 h.
Per ací, a 860 m, a l’ombria de l’alt dels Bous, queden bones taques de neu.
Un poc més avant, fem un gir de 90ª. El camí de Sant Esteve va ara pel tallafocs d’una línia de 400 kV. A la dreta, anem a parar a la pista que puja a l’alt de la Creu.
Arribem al punt més alt de la serra Grossa. 902 m, vèrtex geodèsic i casa forestal.
Baixem de l’alt a la pista i a continuar per la dreta. Prompte abandonem la pista, entrant per la senda dels Algepsers en la partida de la Balarma. Travessem un coscollar espès, poblat també d’argelagues. La senda es fa molt estreta, però es pot passar perfectament. El tram es prou pla fins a l’altet de les Mentires (786 m), des d’on s’ha de fer una baixada forta que arriba al k. 12 de la carretera CV-651, que va a l’esquerra a Moixent. A l’esquerra també i, a penes a 200 m, un 5 de març del 2014 passàrem pel GR-7 des de Vallada fins a Bocairent. Baix es veu la punta del Penyó.
A l’altra part de l’asfalt, la senda es convertix en camí, que baixa als Campellets, on naix el barranc dels brolladors. La senda seguix barranc avall al costat d’un corrent d’aigua produït per les nevades passades. El final de la senda és de roca i pins tombats que no faciliten el pas.
Arribem al camí que de la dreta ve de la carretera del collado del Campello i la penya del Sol. El camí dels 3 quilos de fang en cada bota d’aquell 3 de maig de 2006.
Pel camí girem a l’esquerra. Camí avant, prompte arribem a un ramal a la dreta. Una senda que passa per la cova dels Sumidors, que era per a on inicialment estava previst anar.
Això dels Sumidors és cosa gran. El túnel dels Sumidors és la cavitat càrstica feta sobre guixos més important del món. Té 1300 m que salven un desnivell de 205 m.
Els de davant han seguit eixe ramal, però el grup continua pel camí, passa la senda que puja al Penyó i comença a baixar. Es dubta i tornem arrere per a entrar en la senda del Penyó par a baixar per una senda difícil fins al barranc de Bellús, just a on ix la senda del castell. Fins allí arriba, de l’esquerra, la senda de la Font d’Arnau per a on haguérem vingut si no ens haguérem fet arrere.
La senda, junt al barranc, passa per la penya de l’Àguila, li ve de la dreta la senda aquella de la cova dels Sumidors i baixa a un barranc que ha recollit el de Bellús, el dels Sumidors i el del Piquet Roig. Ara és el de la Saladella. El passem i continuem per un camí estret que deixa a l’esquerra l’àrea de descans de les ermites. Acaba en el camí de l’Ermita (CV-649) junt al cementeri.
Arribem a les cases de Vallada i, finalment a l’autobús. Les 14.40 h.
Ara, al conegut Perales-Belda de Moixent a dinar. Jeroni i Enrique, pels seus 25.000 ens conviden a bombons (de la Vila), aiguardent i herbero.
Xavier Beltrán ha fet hui 2000 km.
Josep Requena