En un dia en què s’havia pronosticat una caiguda important de les temperatures (i que al final no s’ha encertat la predicció) ha hagut una gran participació de 65 senderistes. Hem anat amb l’autobús ple, completat per cotxes particulars.
La volta ha consistit en pujar des de la plaça de bous de Xelva al pic d’El Remedio, seguint les marques del PR-91, que passa per la senda del Remedio i el santuari del mateix nom per a fer la pujada final al pic. Després recórrer la cresta del Mozul i tornar a la plaça de bous.
Eixa pujada es va fer en febrer del 2004. També estiguérem en el pic en març del 2009, una lineal d’Ahillas a Xelva, fent la baixada forta del pic al Santuari.
Un grup, el B, ha iniciat la pujada des del K. 6,5 de la carretera d’Ahillas per a reunir-se en el pic i les antenes amb el grup A i seguir lo que queda de la ruta junts.
El grup principal comença a caminar a les 8.50 h. Passa junt a la font de la Gitana i toca un tros curt del camí d’Espés, a on estan netejant la vegetació. Abandonem de seguida este camí, girant a la dreta. Pugem per les marques del PR-91, al que s’incorpora per la dreta el camí d’El Remedio. El camí d’El Remedio és la ruta ritual per anar de Xelva al Santuari. El dilluns de cada l’última setmana d’agost de cada any es baixa en romeria la imatge de la Mare de Déu, la Bajada. Està una setmana en la gran parròquia de Xelva, mentre duren les festes, per a tornar-la a pujar en romeria inversa a l’ermita.
El camí fa pujada, però no és molt exigent. Lo suficient perquè moltes peces de roba molesten. Hi ha valents que es queden prompte en cos de camisa i mànega curta.
A les 9.20 h arribem al Descansador Vell. És un casalici obert a tres costats i, en la paret interior, un retaule ceràmic amb les imatges de la Patrona i de Sant Miquel. És el lloc a on les autoritats rebien l’anda (ara la reben en el Descansador Nou, que no hem vist perquè l’han fet més avall, al costat de la carretera, un poc més amunt de la plaça de bous, de tal manera que les autoritats no han de pujar tant). En el Descansador també es fa el canvi de muscles, canvi de torn dels qui carreguen amb l’anda.
Nosaltres continuem la pujada carregats amb les motxilles.
En el tram final, cimentat i barana de fusta a la dreta, baix queda una àrea de pic-nic sobre la frondositat del barranc d’El Remedio.
En un primer nivell arribem al llavador públic i després a la gran esplanada del Santuari. L’ermita està a l’esquerra. Existia una ermita antiga del segle XV dedicada a Sant Marc. En el XVI ja estava baix l’advocació actual. Després de moltes modificacions, l’edificació actual és del 1886.
Ací sí que fem un descans curt perquè arribe la cua de la romeria senderista. Des de l’àrea d’aparcament, i també amb les marques del PR-91, comença la pujada forta. (9.49 h).
És sender marcat, però molt costerut. Molt. Però el nostre entusiasme salva els 180 m de desnivell molt fort en només 20 minuts.
Hem arribat al cim, a les desitjades antenes. Allí estan els companys de la B, que ja han anat al vèrtex del pic d’El Remedio i s’han fet la seua foto de grup.
Tots junts estem mitja hora esmorzant als peus de la torre de guaita musulmana, restaurada en les guerres carlines. Alguns pugen dalt de la torre per a contemplar entre els merlets la magnífica visió d’eixa gran talaia.
Els de l’A anem a “tocar mare” al vèrtex geodèsic del pic d’El Remedio. 1053 m puntuables per als VINT-I-CINC MILS. Les 10.50 h.
Amb prou visibilitat, ho podem vore TOT. Las penyes de Dios, el pic de Ropé, la mola de Santa Catalina, el Cabezo, solitari entre Alpuente i la Iessa. I, al fons, Javalambre.
Seguim ruta avant, primer pel camí de pujada a les antenes, per a on havien pujat abans els de la B. En la primera revolta, se n’eixim del camí. Comença una senda preciosa que recorre la cresta de la serra. Baixa primer a un coll i puja a l’alt de Mozul, de 1037 m. Esta senda curiosament no està marcada com a sender. S’ho mereix. Però sí que ho està per una successió regular de peces de fusta d’un metre d’altura i de 15 x 15 cm de secció, envernissades i ancorades a un bon fonament de formigó. Per la cresta anem passant les llomes de Mozul, perdent altura a poc a poc, primer entre carrasques i coscolles, finalment entre una pinada, arribant a Los Llanos de Andariel. Junt a un camp abandonat hi ha una bifurcació de camins. Girem pel de l’esquerra. (11.55 h)
Als pocs minuts es produix una divisió. Uns aniran seguint a Paco Castelló, fent una ruta de senda semicircular, mentre que uns altres em seguiran a mi, per una senda que ix de biaix per l’esquerra, fent com el diàmetre de la semicircumferència. És una senda estreta però ben transitable. Té la curiositat de que està marcada per unes torres verticals fetes a base de tres pedres hercúlies grisenques de significat desconegut. Com els talaiots de Menorca, com les de Stonehenge. Qui ho haja fet, un desconcertat aplaudiment. Després de la pujada entre la senda de les megapedres i els pins, ve una senda de baixada curta, forta i amb pedretes incòmodes, que ens deixen en la senda formal inicialment prevista. Les 12.06 h. Esperem i als 7 minuts apareixen els del grup de Paco.
De seguida passem el barranc d’Espés. Durant uns 2 km de traçat sensiblement pla, la nostra senda (el camí d’El Cantal) la travessen successius barrancs que cauen de les llomes de Mozul. En un tros curt, la senda en convertix en camí en la Cabaña del Cantal, o on hi ha una caseta.
A la dreta una senda comença una baixada que serà tota seguida de baixada. Passem un camí i seguim la senda (el camí del Cantal) que, al costat del barranc de Montul, acaba en un camí. A la dreta del camí està la tanca de fil-ferro de la pirotècnia El Gato, que fon fundada el 1930 seguint inicialment les indicacions traqueres d’un frare franciscà del convent de Xelva.
Arribem al camí d’Espés d’este matí. La quadrilla forestal continuava en el mateix lloc netejant tossudament la vegetació. Passem per una pressa el barranc de Montul i baixem, caminant fonabulísticament per les parets d’una séquia i baixem a la font de la Gitana. Molts xorros (vint-i-dos) i dos piques té la font. I una altra foto de grup.
Anem a l’autobús a canviar-nos al lloc junt a la plaça de bous. Les 13.50 h.
Completem la marxa fent el kilòmetre que falta per arribar al restaurant Los Pacos. Ha sigut admirable l’agilitat en el servici. Molt eficaços.
Salvador Cervera i Pablo Flández conviden a bombons i licor pels seus 4000 km i 50.000 respectivament.
Hui Yolanda A. Arregui ha arribat als 25.000, Joaquín F. Pedrón als 50.000 i Paco G. Ciudad als 3000 km.
De tornada Alfonso Soler anuncia que demà dijous es farà la visita cultural a les fonts monumentals i ornamentals de la ciutat de València.
Josep Requena